procés català

L'Estat es compromet a pagar al Govern 1.459 dels 7.600 milions que li reclama

La quantitat s'abonarà en quatre anys i fa referència a la disposició addicional tercera del 2008 i el finançament dels Mossos d'Esquadra

per Roger Tugas, 25 de setembre de 2018 a les 19:59 |
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la secretària d'Estat d'Hisenda, Inés María Bardón, a la comissió mixta d'afers econòmics. | ACN
El govern espanyol s'ha compromès a abonar 1.409 milions a la Generalitat del total de 7.607 milions que li reclama en concepte de deutes pendents. Així ho ha anunciat aquest dimarts el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, després de la reunió comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals que s'ha celebrat a Madrid, que ha qualificat "d'intensa".

Aquesta quantitat és la suma del pagament dels 759 milions corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut del 2008 -deute que ja es va reconèixer en el seu moment- i dels 700 milions relatius al finançament de les noves dotacions dels Mossos d'Esquadra -una xifra, però, pendent de concretar-se en els propers mesos-. L'abonament es farà en quatre anys i, pel que fa al primer concepte, els pressupostos generals de l'Estat preveuran 200 milions per al 2019, així com en contindran 150 milions més per pagar la policia catalana.


Igualment, Aragonès ha anunciat que el govern espanyol s'ha compromès a que, en el proper mes, autoritzarà que la Generalitat passi de deute a curt termini a llarg termini per una quantitat de 2.773 milions d'euros. ​"Estarem pendents que es concretin i s'implementin els acords, perquè l'experiència ens ensenya que hem d'estar molt amatents que això s'inclogui en els termes adequats", ha afirmat el vicepresident.

Nova reunió a Barcelona abans de dos mesos

Així mateix, abans de dos mesos, aquesta comissió s'ha de tornar a reunir "per avançar en altres aspectes com tributs, el finançament dels nous òrgans judicials, el seguiment dels acords i els altres aspectes que puguin estar sobre la taula". Aquesta segona trobada es faria, en aquest cas, a Barcelona.

En tot cas, Aragonès ha emmarcat els acords en el marc d'una recuperació d'un "cert marc de diàleg en la gestió, però al costat hi ha la necessària negociació dels assumptes polítics de fons" com és, per a la Generalitat, "el reconeixement del dret a l'autodeterminació i passar de la situació actual que la resolució del conflicte polític passi de dirimir-se als jutjats a fer-ho a les institucions". Aquesta qüestió, però, no es tracta en la comissió mixta econòmica.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació