Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

Torra situa el procés constituent al centre de la legislatura més incerta

El president de la Generalitat posarà en marxa el Fòrum Cívic, Social i Constituent després del debat de política general, per al qual JxCat i ERC anuncien un acord de mínims sobre la situació dels diputats suspesos

per Oriol March, 25 de setembre de 2018 a les 22:15 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la presentació del pla de Govern | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És el deure d'aquest Govern plantejar una visió de quatre anys. Som conscients que vivim una situació excepcional, però això no pot aturar el nostre objectiu d'anar a la restitució a la Constitució". La frase, d'una o altra manera, ha sortit en diverses ocasions de la boca del president de la Generalitat, Quim Torra, durant la presentació del pla de l'executiu.

Davant d'un context incert, marcat per la repressió, els efectes del 155 i el judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, Torra ha volgut situar el procés constituent com a principal projecte a llarg termini del Govern. Es posarà en marxa a partir abans del 15 d'octubre -la previsió a Palau és engegar-lo després del debat de política general dels dies 2, 3 i 4 del mes vinent- i no té cap termini fixat per tancar-se. El procés, ara, ja no està marcat pels terminis.


El Fòrum Cívic, Social i Constituent tindrà un òrgan rector -els perfils, amb una representació ideològica de tot el sobiranisme, es treballen des de fa setmanes- i un desplegament territorial arreu de totes les vegueries. El projecte no apareix en el pla de Govern, en el qual només s'hi ha volgut consignar -en la línia del que ja van fer Artur Mas i Carles Puigdemont en el seu moment- la gestió ordinària de l'administració.

Una de les incògnites existents sobre el procés constituent, que recaurà en la conselleria de la Presidència que comanda Elsa Artadi, és quina reacció tindrà l'Estat quan es posi en marxa. En temps de Mariano Rajoy, qualsevol decisió anava directament a l'advocacia de l'Estat i, ràpidament, al Tribunal Constitucional. Torra espera que, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, la cadena de decisions sigui diferent.

El procés constituent dependrà de la conselleria de la Presidència i es posarà en marxa entre el debat de política general, que acaba el 4 d'octubre, i el dia 15

Actuarà Sánchez com Rajoy? La resposta té dues ramificacions, segons el president de la Generalitat. La primera, que el líder del PSOE encara ha de demostrar que la manera de governar a Espanya es diferencia substancialment de la del seu antecessor. La segona, que l'executiu no es pot permetre estar pendent dels recursos de Madrid per desplegar els plans de la legislatura. Els equilibris de Torra són evidents, perquè ha de transitar entre el dia a dia i la concreció del mandat de l'1-O mentre apel·la al diàleg amb el govern espanyol i no abandona la bandera del referèndum pactat. Una votació que gran part del sobiranisme -del PDECat a ERC, passant pels comuns- situa a primera fila i que, almenys de moment, Sánchez no està disposat a abordar, malgrat posar el Québec com a exemple de solució política.

 
La visita del president espanyol a la regió francòfona del Canadà ha servit a Torra per desafiar-lo -un cop més- a pactar una consulta vinculant. Aquest cop, però, amb un argument nou: "Els independentistes poden perdre el referèndum", com va passar tant al Québec com a Escòcia. Si no hi ha avenços concrets pel que fa a l'autodeterminació, Sánchez no tindrà pressupostos, ha deixat clar Torra.

Membres del Govern consultats per NacióDigital, malgrat admetre que els presos polítics han deixat clar que no volen ser cap carta negociadora, asseveren que, sense diàleg polític bilateral i sense una Fiscalia que mogui fitxa per rebaixar el delicte de rebel·lió, és "impossible" fer costat al PSOE a Madrid. Hi ha moviments soterrats, en tot cas, per promoure un clima que propiciï una amnistia, però, per arribar a aquest estadi, ha d'arribar el judici i la condemna. L'indult no s'aconsegueix, per cert, si no es demana.

Una sentència ja escrita

Aquesta condemna, que es dona per feta -la sentència "està escrita", recalquen en cercles governamentals-, és el gran punt d'inflexió de la legislatura. Un dels escenaris més probables és que la resposta parlamentària sigui l'aposta per anar a eleccions -Torra podrà convocar anticipades a partir del 28 d'octubre, com va recordar Puigdemont fa uns mesos-, una via que per ara està descartat activar abans de la fi del judici.

El president de la Generalitat està decidit a negociar els pressupostos amb els comunsi amb la CUP, que ha decidit passar a l'oposició

El president de la Generalitat està decidit a negociar els pressupostos amb els comuns -que no s'autodescarten- i amb la CUP, que en la legislatura passada era el principal soci del Govern i ara ha decidit passar a l'oposició. "Hem d'obtenir una certa estabilitat", recalca un alt dirigent consultat. La recuperació de les lleis socials suspeses és una picada d'ull als dos espais que Torra aspira a seduir per tirar endavant els comptes per l'any que ve.

Pendents del Parlament

Torra ha volgut impregnar de valors "republicans" el pla de Govern, per bé que la defensa de la República i el mandat de l'1-O no apareixen en les 138 pàgines de mesures concretes. El referèndum, que es recordarà la setmana vinent amb una reunió de l'executiu a Sant Julià de Ramis en la qual es passarà balanç a la repressió de la votació, ha de ser recordat com una "victòria", sense aproximacions "nostàlgiques".

L'independentisme afronta en les properes setmanes la necessitat d'arribar a un acord per la unitat estratègica, que ja s'està abordant en reunions presidides per Quim Torra i Pere Aragonès amb representants dels partits i de les entitats. ERC hi portarà la proposta de fer un "referèndum verificable" internacionalment, que ha de passar de ser "impossible" a ser "inevitable", com insisteix Oriol Junqueras a qui el visita a Lledoners. Aquest centre penitenciari és un dels eixos de la legislatura.

Un acord de mínims amb els diputats processats

I ho és perquè hi conviuen Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, cinc dels presos diputats que estan afectats per la suspensió del Tribunal Suprem juntament amb els exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín. JxCat i ERC han arribat aquest dimarts a un acord de mínims per sortejar la situació que inclou tres eixos: no renunciar a l'acta, no alterar les majories sorgides del 21-D i que els acords siguin "efectius". "El Parlament té l'obligació, el mandat i la necessitat de fer front a aquestes ingerències i interferències", ha apuntat el vicepresident de la cambra, Josep Costa. El president del Parlament, Roger Torrent, ha acusat el Suprem de voler alterar els resultats de les eleccions. La qüestió es traslladarà en les properes hores a la comissió de l'estatut dels diputats i es votarà en el ple.

Torra encara no renuncia a la investidura de Puigdemont, que és la baula pendent del discurs de restitució enarborat per JxCat des del 21-D

Es tracta d'un punt clau de la legislatura, perquè en depèn l'estabilitat de l'executiu. La CUP demana explícitament que no es materialitzi la suspensió dels diputats, mentre que Ciutadans ja ha activat els ressorts per trobar una via penal contra Torrent. A banda de les conseqüències, una solució que permeti a Puigdemont mantenir l'acta era fonamental per a JxCat, perquè encara es manté viva la flama de la restitució. Torra, de fet, ha deixat clar en la roda de premsa que aquest és un assumpte pendent i que encara no s'hi renuncia. Si no hi ha imprevistos, el president a l'exili es posarà al capdavant del Consell de la República en les properes setmanes i incrementarà l'agenda internacional. Al llibre La crisi catalana. Una solució per a Europa (La Campana) aposta per una mediació liderada per Donald Tusk.

Del 155 a les lleis suspeses

A la pàgina 114 del pla de Govern hi ha l'apartat de "restauració democràtica" de les institucions catalanes posterior al 155. Torra desgranarà davant del ple els efectes de la intervenció de l'autonomia -d'entrada, hi ha 900 milions en subvencions a entitats socials que es van veure afectats- durant els set mesos que va durar. El balanç l'ha preparat Pau Villòria, comissionat per al desplegament de l'Autogovern, un càrrec que depèn de Presidència. La recuperació de les setze lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) en clau social també formen part de les prioritats i, si no s'arriba a un acord, es tornaran a aprovar al Parlament. De moment, la Moncloa ja ha comunicat a la Generalitat que retirarà el recurs contra l'accés universal a la sanitat, un dret que el PSOE ha tornat a impulsar a l'Estat.

Al costat de les lleis suspeses hi ha una altra prioritat, que és la recuperació de la relació bilateral amb el govern espanyol per "reclamar i gestionar els incompliments i deutes pendents de l'administració general de l'Estat respecte de Catalunya". És precisament el que ha fet aquesta tarda el vicepresident Pere Aragonès en una reunió de la comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals celebrada a Madrid. El govern espanyol, en concret, s'ha compromès a abonar 1.409 milions a la Generalitat del total de 7.607 milions que li reclama en concepte de deutes pendents. Aquesta quantitat és la suma del pagament dels 759 milions corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut del 2008 -deute que ja es va reconèixer en el seu moment- i dels 700 milions relatius al finançament de les noves dotacions dels Mossos d'Esquadra.

Aragonès arriba a un acord amb Madrid per al pagament de 1.409 milions d'euros de deutes pendents en els propers quatre anys

L'abonament de la quantitat es farà en els propers quatre anys. En aquest període de temps, ningú és capaç de determinar amb certesa si la legislatura catalana haurà esgotat el termini o bé si a la Moncloa encara hi ha el PSOE. Dependrà, en bona part, de quina sigui l'evolució del conflicte polític.

Torra posa ara rumb al procés constituent, manté l'objectiu de restituir Puigdemont, descarta eleccions anticipades -per ara- i confia en tirar endavant el projecte del Govern en un debat de política general marcat pel futur dels diputats suspesos. L'excepcionalitat segueix instal·lada com la nova normalitat al Parlament.
 

Pla de Govern de l'XII Legislatura by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació