Especial 1 d'octubre

L'independentisme va créixer més on la repressió de l'1-O va ser més cruenta?

El comportament electoral en els col·legis en què la policia estatal va carregar mostra que l'impacte en el vot existeix, però de forma limitada

per Toni Rodon , 26 de setembre de 2018 a les 20:25 |
Càrregues policials, a Tarragona, durant l'1-O. | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A un any dels fets d'octubre, les imatges de la violència policial s'instal·laran de nou en la memòria de bona part de la ciutadania de Catalunya. L'intent d'organització d'un referèndum per part del Govern va derivar en un espiral d'actuacions polítiques i judicials setmanes abans de la consulta, amb registres a mitjans de comunicació, espionatge, limitacions a la llibertat d'expressió i amenaces de multa i presó.

Com es va saber dies després de la consulta, l'aleshores president, Mariano Rajoy, es va gastar, com a mínim, 87 milions d'euros en l'operatiu policial. Bona part de la despesa es va destinar a enviar i allotjar més de 5.000 policies arreu de Catalunya, principalment als ports de Barcelona i Tarragona. La imatge del personatge de dibuixos animats Piulet en un dels vaixells atracats a la capital comtal romandrà ja per sempre en la memòria de la història recent del país com una sàtira de conseqüències amargues.


Com és ben sabut, les actuacions policials més immediates del dia 1 d'octubre van acabar amb prop de mil ferits. A nivell judicial, centenars de persones estan sent encara investigades i hi ha gent a la presó i l'exili. El dia del referèndum, la policia va fer intervencions directes en una seixantena de municipis i va visitar gairebé 120 col·legis electorals.

Tal com demostren recerques recents, la implementació del cens universal i una major resistència de l'esperada va fer que tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional canviessin d'estratègia a última hora i improvisessin una actuació que no preveien. Dit d'una altra manera, la policia no va actuar sistemàticament més en llocs governats per forces sobiranistes, amb més mobilització sobiranista o en municipis amb més població. Amb tot, la lògica quasi aleatòria de les actuacions policials va acabar mostrant la cara més crua de l'Estat.


Encara és aviat per conèixer al detall quin serà l'efecte de la violència policial sobre la població catalana. Com ha mostrat el politòleg Jordi Muñoz, els indicadors del CEO assenyalen una caiguda en la confiança en la Policia Nacional, una tendència sobretot identificada entre l'electorat independentista. Així mateix, els baròmetres del CEO fets després d'octubre assenyalen una davallada en la confiança vers la monarquia o altres institucions estatals, com el poder judicial. Tanmateix, és encara un dubte si els fets d'octubre reverberaran a llarg termini.
 

La Policia Nacional espanyola requisant urnes, l'1-O. Foto: Victor Turek


I és que, segons sabem de nombrosos estudis, grans i traumàtics esdeveniments poden forjar opinions i canviar tendències. Sobretot entre les persones joves, que es troben en els anomenats "anys impressionables", anys en què la consciència política d'una persona s'està formant (una edat que s'acostuma a situar entre els 14 i els 26 anys). La generació jove que ha experimentat la violència, bé en primera persona o pels mitjans de comunicació, serà més independentista quan creixi fruit dels fets d'octubre? És, lògicament, una pregunta que només el temps ens permetrà respondre.

Més enllà del seu possible efecte a llarg termini, aviat es va plantejar el dubte de si les actuacions policials tindrien un efecte immediat sobre les eleccions del 21 de desembre, convocades pel govern espanyol després de l'aplicació de l'article 155. De ben segur que l'actuació policial va contribuir a un efecte general de polarització i mobilització, activant votants que s'haurien abstingut o fent que determinats votants canviessin el seu vot. Tanmateix, va tenir també un efecte "local"? És a dir, els col·legis electorals que van experimentar la violència policial van votar diferent que aquells que no ho van fer? Així mateix, els votants dels col·legis electorals afectats per les intervencions de la policia van canviar d'opinió o van mostrar actituds més polaritzades que la resta?

Aquestes preguntes són precisament les que explorem en un estudi que es va presentar recentment als congressos de ciència política d'Europa i els Estats Units. La lògica de l'anàlisi és senzilla: es basa en comparar col·legis electorals semblants (en localització, característiques demogràfiques, etc) però que difereixen en una qüestió fonamental, és que uns quants van ser afectats per la violència policial directa, mentre els altres en van quedar immunes.

Els resultats evidencien dos patrons clars. El primer és que les actuacions policials no van tenir un efecte sobre el vot sobiranista. Això es deu, probablement, al fet que el 2015 el votant sobiranista ja partia de nivells molts alts de mobilització. El segon, no obstant el patró anterior, és que les dades evidencien que, en aquells col·legis electorals afectats per la policia, els partits sobiranistes van obtenir més bons resultats, però ho van fer perquè una part del votant unionista es va abstenir. A nivell substantiu, les dades mostren que, als col·legis electorals afectats per les intervencions policials, l'abstenció va ser, de mitjana, un 0,5% més alta i el vot unionista un 0,7% més baix.
 

Càrregues policials a l'escola Ramon Llull de Barcelona, durant el referèndum. Foto: Martí Urgell


Així mateix, diverses enquestes realitzades a peu d'urna el dia de les eleccions mostren que els votants dels col·legis electorals afectats per la violència policial es mostraven més tristos i preocupats i desaprovaven, en major mesura, l'actuació dura de l'Estat contra el referèndum i contra les institucions catalanes.

Per tant, l'evidència empírica sembla indicar que les actuacions policials van provocar, sobretot a nivell local, un doble efecte. D'una banda, va desmobilitzar part del votant no independentista, molt probablement pel seu desacord amb les actuacions de l'Estat. De l'altra, va fer que, entre certs d'aquests votants, es produís un corrent de solidaritat vers els independentistes. Dit d'una altra manera, una part del votant no partidari de la independència va empatitzar amb les conseqüències patides per part dels seus conciutadans. No es va passar a partits sobiranistes, però va entendre que, votant al bloc del 155, legitimava les actuacions de la policia i de l'Estat. La il·lustració visual d'aquest efecte serien les imatges de persones amb banderes espanyoles i catalanes manifestant-se pels carrers de les ciutats catalanes el dia 3 de setembre.

Amb tot, hom podria aportar-hi també una nota pessimista pel bloc sobiranista. Així, és convenient destacar que, tot i el patró descrit anteriorment, l'efecte de la violència policial és petit. Bona part de la ciutadania catalana, fins i tot en col·legis afectats per la policia, va acabar optant per partits favorables a l'actuació policial, al 155 i a bona part de les mesures de l'Estat. Dit d'una altra manera, si el món sobiranista vol eixamplar la base, recordar els fets d'octubre, la repressió o la retallada en llibertats pot ajudar a fer-ho, però cal complementar-ho amb un pla diferent per atraure a persones fins ara reticents, directament o indirectament, a les propostes o l'estratègia d'actuació sobiranista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació