tribunals

El Suprem demana a l'Audiència que endureixi la condemna al «nou violador de l'Eixample»

Els 66 anys de presó es converteixen en 20 anys màxims de compliment, però els permisos penitenciaris s'haurien de vincular a la pena total

per Redacció , 25 de setembre de 2018 a les 17:23 |
El nou violador de l'Eixample, durant el judici | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha acordat tornar a l'Audiència de Barcelona la causa contra Francisco Javier C.M., conegut com a "nou violador de l'Eixample", perquè justifiqui suficientment perquè va denegar la petició de la Fiscalia d'endurir les condicions del compliment de la pena de 66 anys de presó i mig que li va imposar per quatre agressions sexuals i tres robatoris amb intimidació. Excepte aquesta petició del ministeri fiscal, l'Audiència ha de mantenir la resta del contingut de la seva sentència del gener passat.

La Fiscalia va sol·licitar que s'apliqués al condemnat l'article 78 del codi penal segons el qual, pels casos en què la pena a complir (en aquest cas, un màxim de 20 anys de presó) sigui inferior a la meitat de la suma total de les penes imposades (33 anys, meitat de 66), el tribunal sentenciador pot acordar que els beneficis penitenciaris, els permisos de sortida, la classificació en tercer grau i el còmput de temps per a la llibertat condicional es refereixin a la totalitat de les penes imposades. L'Audiència barcelonina, però, va establir que els permisos i restants beneficis, classificacions i còmput de la llibertat condicional es calculessin en relació a la pena de 20 anys de compliment efectiu.


La sala segona del Suprem, però, ha estimat ara parcialment el recurs de cassació formulat pel ministeri fiscal contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, dictada el 18 de gener d'aquest any. L'Audiència va entendre que no era raonable que el límit de compliment de la pena que s'exigeix per començar a gaudir permisos coincidís pràcticament amb el màxim compliment de la pena, "deixant sense contingut la finalitat rehabilitadora i de reinserció social de la mateixa".

En aquest sentit, destacava que, si se segueixen el criteri de la Fiscalia i les acusacions, el condemnat no podria gaudir de permisos de sortida fins a complir 17 anys de presó (una quarta part de la condemna total), mentre que calculant amb la pena màxima de 20 anys els permisos podien començar als cinc anys de compliment. "S'ha de tenir en compte -explicava l'Audiència al respecte- que les penes de presó estan orientades segons l'article 25 Constitució a la reeducació i a la reinserció social".


El Suprem assegura compartir l'argument sobre la necessitat que es compleixi de forma real i efectiva la previsió constitucional segons la qual les penes privatives de llibertat estaran orientades a la reeducació i reinserció social del delinqüent, però discrepa que pugui deixar-se d'aplicar la llei sobre la base de la disconformitat amb els efectes que aquesta aplicació porta amb si.

"Es pot entendre que l'article 78 del Codi Penal presenta zones de col·lisió amb altres preceptes orientats a facilitar la reeducació o la reinserció social del penat. Però amb l'anterior argumentació (la de l'Audiència) no es realitza una ponderació de les normes que s'entenen en conflicte en relació amb els fets i les circumstàncies del cas concret, sinó una afirmació general que condueix a negar la possibilitat d'aplicació de la norma en els casos més greus", assenyala l'alt tribunal.


Precisament, afegeix la sentència, "el que es pretén amb la norma és que el penat no abandoni el centre penitenciari fins que compleixi la pena en la seva totalitat o fins que hi hagi un pronòstic favorable de reinserció social. Pot discrepar d'aquesta orientació, però aquesta és la conseqüència que es deriva de l'aplicació de la norma. El dubte sobre la inconstitucionalitat d'una llei no pot ser afrontada mitjançant la seva inaplicació, sinó acudint a la qüestió d'inconstitucionalitat, ja que aquesta declaració correspon al Tribunal Constitucional en exclusiva".

Una condemna per quatre agressions sexuals

L'Audiència de Barcelona va condemnar Francisco Javier C.M. per quatre agressions sexuals, en tres casos amb l'agreujant de reincidència, i tres delictes de robatori amb intimidació. El condemnat haurà de pagar a les víctimes un total de 110.000 euros. El tribunal l'ha absolt d'una de les agressions de les que se l'acusava perquè no es va poder disposar de la declaració en seu judicial de la víctima, que no resideix al país.

Segons la sentència, les quatre agressions per les quals ha estat condemnat es van produir el setembre del 2004, l'octubre del 2015 i, en dos casos, el gener del 2016, i van tenir un modus operandi similar, segons es recull en els fets provats de la sentència. Totes quatre es van produir als portals de les víctimes quan aquestes hi accedien.

Tot i que la condemna era de 66 anys i mig, la sentència ja establia que el termini màxim de compliment efectiu no podrà ser de més de 20 anys. L'acusat ja va ser condemnat per un jutjat de Jaén l'any 2014 com autor d'un delicte d'abusos sexuals a vuit mesos de presó, però aquesta condemna va ser suspesa durant el termini de dos anys.

La primera agressió va tenir lloc el setembre del 2004 i la víctima tenia aleshores 19 anys. Quan va entrar a la porteria de casa seva, el condemnat hi va entrar després d'ella, la va agafar del coll i li va mostrar un objecte punxant per exigir-li que no cridés. Posteriorment, la va obligar a fer-li una fel·lació i va marxar dient-li "allà et quedes, puta".

L'octubre del 2015 es va produir la segona agressió, que també es va iniciar quan la víctima estava entrant al portal de casa seva. El condemnat va arraconar la víctima, que tenia 29 anys, i li va demanar que li fes una fel·lació mentre l'apuntava amb una navalla a la cara. També li va prendre els 20 euros que portava.

La tercera agressió que la sentència considera provada es va produir el gener del 2016. La víctima, de 29 anys, també va ser sorpresa per l'acusat al portal de casa seva. Aquest la va empènyer a l'ascensor, li va demanar diners i la va amenaçar amb un ganivet. Aleshores, la va obligar a practicar-li una fel·lació.

El gener del 2016, el condemnat va tornar a actuar de manera molt similar. La quarta víctima va entrar al seu portal, on es va trobar l'acusat i a qui va saludar perquè va pensar que era un veí. Aquest va treure un tornavís, li va robar 10 euros i posteriorment la va obligar a fer-li una fel·lació i la va penetrar vaginalment.

Com a conseqüència d'aquests fets, les quatre víctimes van patir trastorns per estrès posttraumàtic, que en tres casos es van convertir en crònic amb seqüela.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació