25
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:01h
El jutjat de primera instància de casos civils de Brussel·les ha començat a debatre aquest dilluns a primera hora del matí l'admissió a tràmit de la demanda contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per manca d'imparcialitat en la instrucció de la causa general contra l'independentisme. La vista preliminar -prevista inicialment pel 4 de setembre- es va ajornar llavors a petició de la defensa del magistrat, Hakim Boularbah.
Demanar aquesta demora era una possibilitat que permeten les normes processals belgues, segons va recordar el lletrat contractat pel govern espanyol a les portes del jutjat, perquè les parts presentin les conclusions escrites abans d'argumentar el cas oralment. D'aquesta manera, va dir, s'aconseguia més temps per estudiar si la justícia belga té jurisdicció per debatre la demanda. Per altra banda, també es va sol·licitar que, en qualsevol cas, sigui un tribunal de tres i no un jutge, qui acabi resolent.
El tribunal belga ha citat Llarena a declarar per una demanda de l'expresident Carles Puigdemont i els consellers a l'exili. Aquesta es va presentar a principis de juny davant la justícia belga, ja que Bèlgica és el lloc on els demandants -a excepció de Ponsatí- tenen el seu lloc de residència habitual. La notificació de la citació, però, no ha arribat mai a mans de Llarena, ja que la justícia espanyola la va retornar sense complimentar, al·legant que afectava la sobirania de l'Estat. Llarena arriba (simbòlicament) als tribunals
La demanda civil contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ha de debatre, doncs, servida de polèmica als jutjats belgues. És així pel caràcter polític de les acusacions d'imparcialitat que recauen sobre un dels jutges amb més poder de l'Estat. Però també ho és per la tensió que ha generat l'assumpció de la defensa per part de l'executiu de Pedro Sánchez i pels aspectes que, com algunes alteracions en la traducció de la demanda, han abonat els dubtes sobre la seva pretensió.
En la demanda, els polítics sobiranistes posaven en dubte la parcialitat de Llarena, esgrimint que va vulnerar el seu dret a un judici just. Concretament, basaven la demanda en unes declaracions que el magistrat havia fet el 23 de febrer a Oviedo, on va dir que els polítics empresonats no eren presos polítics. Segons els sobiranistes, el jutge va prejutjar abans del judici i fora dels tribunals.
La protecció de l'Estat a Llarena
Després de conèixer la citació, Llarena no va tardar en sol·licitar empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va tancar files en la seva defensa. El magistrat va al·legar que havia estat víctima d'un "atac planificat, groller i fraudulent", unes consideracions que el poder judicial va comprar per forçar-ne la defensa per part del govern espanyol.
L'estira i arronsa començava. A partir d'aquest moment, l'Estat afirmava que assumiria la defensa de Llarena a Bèlgica si es qüestionava la instrucció del cas de l'1-O i la "sobirania i immunitat jurisdiccional" del sistema espanyol -en paraules de la ministra de Justícia, Dolores Delgado-, però no si allò que es volia jutjar eren les declaracions en "actes privats" del magistrat.
Les pressions de l'Advocacia de l'Estat, però, van acabar de decantar la balança contra l'independentisme. Segons un informe, consideraven que l'Estat s'havia de personar en tots els supòsits i que, en cap cas, les declaracions de Llarena havien d'entendre's com una defensa personal del magistrat. També posava més llenya al foc l'Associació Professional de la Magistratura -majoritària al sector-, que instava el Ministeri de Justícia a exercir "una clara i oberta defensa de la jurisdicció espanyola".
L'Estat va acabar-se de decidir a contrarellotge, quan faltaven pocs dies per la citació. Amb voluntat de no deixar sol al magistrat, el govern espanyol finalment va contractar un bufet privat d'advocats per defensar la "sobirania i immunitat" del sistema judicial espanyol, per si el tribunal belga posava en qüestió el modus operandi de la fase d'instrucció de la causa contra el procés. El preu, però, ha acabat sent més car del previst. L'advocat escollit per defensar Llarena ha estat el belga Hakim Boularbah, soci del bufet Liederkerke Wolters Waelbroeck Kirpatrick, i que ha costat a les arques públiques 544.982 euros. Això no va agradar la ciutadania que, fins i tot, va impulsar la campanya "Llarena, paga't l'advocat belga".
Polèmica sobre la traducció
La polèmica que envolta la demanda contra Llarena s'ha enterbolit, també, per la incorrecta traducció que es va fer del text al francès. El Mundo i El Confidencial van avançar que les declaracions de Llarena sobre els presos -en l'escrit francès- no s'ajustaven a la realitat, i mentre que aquestes les va dir el jutge en condicional, al text traduït constaven com a afirmacions i, per tant, es canviava el sentit de les seves declaracions.
Les paraules del magistrat del Suprem van ser les següents: "Amb independència de quina hagi pogut ser la motivació que els hagi portat a cometre'ls, si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats ". No obstant això, l'afirmació que recull la denúncia és: "Amb independència de quina hagi estat la motivació que els hagi portat a cometre'ls, com en efecte va succeir, han de ser investigats". L'alteració va ser posada al descobert per un professor de francès castellanoparlant que va alertar a les xarxes socials de la dissonància entre les declaracions reals, gravades en vídeo, i les recollides en la demanda civil.
Sobre aquesta polèmica, el coordinador de la defensa dels represaliats, Gonzalo Boye, va afirmar que podia ser un "error del traductor", tot i que això no alterava "en absolut" la demanda. Poc després, la dona que va traduir l'escrit va tirar pilotes fora i va assenyalar directament els advocats de Bèlgica. Segons va dir, ella es va limitar a traduir, sent fidel al text que li havien fet arribar.
Una demanda més simbòlica que guanyada
Que la demanda contra Llarena suposi un problema entre estats és una qüestió que Espanya descarta totalment. El ministre d'Exteriors, Josep Borell, ja ho va assegurar en una conferència a Santander, i també ho va dir el govern belga a través del seu ministre d'Exteriors, Didier Reyners, que va demanar que la demanda transcorregués "amb bona entesa" amb l'estat espanyol. En aquest cas, però, els belgues van demanar que es deixés treballar les autoritats judicials.
Sigui com sigui, les expectatives dels líders sobiranistes perquè el procés contra Llarena prosperi són baixes. L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va afirmar que seria "difícil" guanyar la demanda, tot i que l'objectiu no és aquest, sinó "evidenciar que l'estat espanyol no respecta la presumpció d'innocència" i que aquest s'ha assolit". "El que passi a partir d'ara és bastant indiferent", va assegurar. D'aquesta manera, la causa contra Llarena es presenta simbòlica i deixa la porta entreoberta a tot el que pogués passar. D'entrada, però, cal que el jutjat de Brussel·les l'accepti.
Demanar aquesta demora era una possibilitat que permeten les normes processals belgues, segons va recordar el lletrat contractat pel govern espanyol a les portes del jutjat, perquè les parts presentin les conclusions escrites abans d'argumentar el cas oralment. D'aquesta manera, va dir, s'aconseguia més temps per estudiar si la justícia belga té jurisdicció per debatre la demanda. Per altra banda, també es va sol·licitar que, en qualsevol cas, sigui un tribunal de tres i no un jutge, qui acabi resolent.
El tribunal belga ha citat Llarena a declarar per una demanda de l'expresident Carles Puigdemont i els consellers a l'exili. Aquesta es va presentar a principis de juny davant la justícia belga, ja que Bèlgica és el lloc on els demandants -a excepció de Ponsatí- tenen el seu lloc de residència habitual. La notificació de la citació, però, no ha arribat mai a mans de Llarena, ja que la justícia espanyola la va retornar sense complimentar, al·legant que afectava la sobirania de l'Estat.
La demanda civil contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ha de debatre, doncs, servida de polèmica als jutjats belgues. És així pel caràcter polític de les acusacions d'imparcialitat que recauen sobre un dels jutges amb més poder de l'Estat. Però també ho és per la tensió que ha generat l'assumpció de la defensa per part de l'executiu de Pedro Sánchez i pels aspectes que, com algunes alteracions en la traducció de la demanda, han abonat els dubtes sobre la seva pretensió.
En la demanda, els polítics sobiranistes posaven en dubte la parcialitat de Llarena, esgrimint que va vulnerar el seu dret a un judici just. Concretament, basaven la demanda en unes declaracions que el magistrat havia fet el 23 de febrer a Oviedo, on va dir que els polítics empresonats no eren presos polítics. Segons els sobiranistes, el jutge va prejutjar abans del judici i fora dels tribunals.
La protecció de l'Estat a Llarena
Després de conèixer la citació, Llarena no va tardar en sol·licitar empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que va tancar files en la seva defensa. El magistrat va al·legar que havia estat víctima d'un "atac planificat, groller i fraudulent", unes consideracions que el poder judicial va comprar per forçar-ne la defensa per part del govern espanyol.
L'estira i arronsa començava. A partir d'aquest moment, l'Estat afirmava que assumiria la defensa de Llarena a Bèlgica si es qüestionava la instrucció del cas de l'1-O i la "sobirania i immunitat jurisdiccional" del sistema espanyol -en paraules de la ministra de Justícia, Dolores Delgado-, però no si allò que es volia jutjar eren les declaracions en "actes privats" del magistrat.
Les pressions de l'Advocacia de l'Estat, però, van acabar de decantar la balança contra l'independentisme. Segons un informe, consideraven que l'Estat s'havia de personar en tots els supòsits i que, en cap cas, les declaracions de Llarena havien d'entendre's com una defensa personal del magistrat. També posava més llenya al foc l'Associació Professional de la Magistratura -majoritària al sector-, que instava el Ministeri de Justícia a exercir "una clara i oberta defensa de la jurisdicció espanyola".
Manifestants davant del jutjat de Brussel·les que ha de debatre la demanda contra Llarena.
L'Estat va acabar-se de decidir a contrarellotge, quan faltaven pocs dies per la citació. Amb voluntat de no deixar sol al magistrat, el govern espanyol finalment va contractar un bufet privat d'advocats per defensar la "sobirania i immunitat" del sistema judicial espanyol, per si el tribunal belga posava en qüestió el modus operandi de la fase d'instrucció de la causa contra el procés. El preu, però, ha acabat sent més car del previst. L'advocat escollit per defensar Llarena ha estat el belga Hakim Boularbah, soci del bufet Liederkerke Wolters Waelbroeck Kirpatrick, i que ha costat a les arques públiques 544.982 euros. Això no va agradar la ciutadania que, fins i tot, va impulsar la campanya "Llarena, paga't l'advocat belga".
Polèmica sobre la traducció
La polèmica que envolta la demanda contra Llarena s'ha enterbolit, també, per la incorrecta traducció que es va fer del text al francès. El Mundo i El Confidencial van avançar que les declaracions de Llarena sobre els presos -en l'escrit francès- no s'ajustaven a la realitat, i mentre que aquestes les va dir el jutge en condicional, al text traduït constaven com a afirmacions i, per tant, es canviava el sentit de les seves declaracions.
Les paraules del magistrat del Suprem van ser les següents: "Amb independència de quina hagi pogut ser la motivació que els hagi portat a cometre'ls, si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats ". No obstant això, l'afirmació que recull la denúncia és: "Amb independència de quina hagi estat la motivació que els hagi portat a cometre'ls, com en efecte va succeir, han de ser investigats". L'alteració va ser posada al descobert per un professor de francès castellanoparlant que va alertar a les xarxes socials de la dissonància entre les declaracions reals, gravades en vídeo, i les recollides en la demanda civil.
Sobre aquesta polèmica, el coordinador de la defensa dels represaliats, Gonzalo Boye, va afirmar que podia ser un "error del traductor", tot i que això no alterava "en absolut" la demanda. Poc després, la dona que va traduir l'escrit va tirar pilotes fora i va assenyalar directament els advocats de Bèlgica. Segons va dir, ella es va limitar a traduir, sent fidel al text que li havien fet arribar.
Una demanda més simbòlica que guanyada
Que la demanda contra Llarena suposi un problema entre estats és una qüestió que Espanya descarta totalment. El ministre d'Exteriors, Josep Borell, ja ho va assegurar en una conferència a Santander, i també ho va dir el govern belga a través del seu ministre d'Exteriors, Didier Reyners, que va demanar que la demanda transcorregués "amb bona entesa" amb l'estat espanyol. En aquest cas, però, els belgues van demanar que es deixés treballar les autoritats judicials.
Sigui com sigui, les expectatives dels líders sobiranistes perquè el procés contra Llarena prosperi són baixes. L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va afirmar que seria "difícil" guanyar la demanda, tot i que l'objectiu no és aquest, sinó "evidenciar que l'estat espanyol no respecta la presumpció d'innocència" i que aquest s'ha assolit". "El que passi a partir d'ara és bastant indiferent", va assegurar. D'aquesta manera, la causa contra Llarena es presenta simbòlica i deixa la porta entreoberta a tot el que pogués passar. D'entrada, però, cal que el jutjat de Brussel·les l'accepti.