Els consellers tenen a punt les agendes sectorials, però tots són conscients que la legislatura penja d'un fil. No només per la manca d'acords entre JxCat i ERC en temes com la suspensió de Carles Puigdemont com a diputat o la forma de presentar-se a les municipals (el món postconvergent vol abraçar-se als republicans per garantir èxits). També perquè el judici als líders del procés al Suprem a la tardor obligarà a donar una resposta. Pot ser en forma de mobilitzacions, d'eleccions o d'implementació del mandat de l'1-O. Res està clar. Torra està, però, convençut i determinat que pot sortir-se'n, que pot posar tothom d'acord (la reactivació de l'anomenat estat major, que us hem avançat en exclusiva, pot ser una fita) i que es crearà un momentum.
Aquest cap de setmana l'hem entrevistat a NacióDigital i hem abordat aquest i altres temes. Ho vam fer amb Joan Serra Carné i Oriol March. Podeu recuperar aquí l'entrevista i aquí la crònica de com va anar i el moment pel qual passa. Us deixo també l'opinió de Germà Capdevila a La Veu de Nació. Per cert que avui surt el llibre de Puigdemont, La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (La Campana), escrit amb un periodista belga. Ens l'hem llegit i té interès: explica com va marxar a l'exili i reclama una mediació de Donald Tusk i la UE.
Valls mou peça. El cap de setmana i la Mercè han estat molt marcats pel brogit de precampanya. La irrupció d'Ernest Maragall per liderar la llista d'ERC i competir amb Ada Colau i Manuel Valls (en vaig escriure aquesta opinió) ha inquietat els rivals i obligat a revisar estratègies. A l'espai del PDECat, la Crida i Junts per Catalunya conviuen diverses visions i en els pròxims dies sabrem cap a on decanten. Aquest vespre Manuel Valls llença el seu projecte. Pretén servir-se de Ciutadans (dels seus recursos i drets electorals) però ser autònom i sumar el PP i el PSC per intentar l'assalt unionista a l'Ajuntament. Té suports (mediàtics, polítics i econòmics) de la burgesia de la ciutat però haurà d'afinar, fer-se creïble i ser transversal per guanyar. La premsa francesa l'ha criticat de valent, tal com explica el reportatge de Pep Martí Vall. Sobre Barcelona dues opinions d'interès: la de Cristina Solias i la de Jordi Cabré.
Colau no pot estar tranquil·la, tampoc al seu partit. No acaba de fer net i el malestar és evident. Ahir les bases de Podem es van rebel·lar i van tombar el candidat oficial. Noe Bail, que havia format part de l'equip d'Albano Dante, no vol integrar-se al partit de Colau i té males relacions amb ICV, en serà la nova líder a Catalunya. Sara Gonzálezho explica en aquesta informació que us servirà per ubicar-vos.
Enquestes i més enquestes. A Espanya la cosa no està menys remoguda. Avui es presenta un nou sondeig amb vot del CIS, el centre d'estudis demoscòpics del govern espanyol. Com que les enquestes són bones per Pedro Sánchez i el PSOE i minen la moral dels rivals, especialment de Cs i el PP, han decidit fer-ne cada mes i no cada tres, alterant així les seves sèries històriques del CIS, cosa que segur que els costarà crítiques. Una decisió arriscada que s'explica també per les urgències de la Moncloa.
Vist i llegit
Complicitats generacionals entre creadors de tots els Països Catalans per apujar el nivell de la nostra literatura. És el que demana, recordant l'anomenada Generació de Gandia, en aquest article el cap de Cultura de la revista El Temps, Xavier Aliaga. Ho fa a partir d'una entrevista a Vicenç Pagès que abordava els talls generacions i l'excel·lent moment d'alguns dels seus coetanis.
El passadís
Hi ha grans empreses amb molts interessos i clients a Catalunya, però això no els impedeix tenir directius que tenen un to molt poc respectuós amb les idees d'aquests, per més democràtiques que siguin. És el que li va passar de nou a la directora de comunicació de Bankia, Amalia Blanco, a Twitter, indignada perquè dos col·laboradors de la Fura dels Baus havien exhibit un llaç groc al Teatro Real de Madrid. Dic de nou perquè ja és reincident en les seves agressives piulades contra el procés català. Imagineu un directiu català fent el mateix? Jo tampoc.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2011 tenia lloc la darrera corrida de toros celebrada a Barcelona, i més concretament a la plaça Monumental, l'única que funcionava a la ciutat. Succeïa després que el Parlament aprovés l'any 2010, enmig d'una forta tensió, una llei de protecció animal, fruit de l'impuls d'una Iniciativa Legislativa Popular, que les impedia. El TC va rebregar la llei catalana però l'Ajuntament de Barcelona no és partidari que se'n facin -no vol donar permisos- i la Generalitat està en la mateixa posició. Tampoc ha sorgit cap empresari que vulgui reobrir el negoci. El sector taurí, que és de la tortura animal, a Catalunya s'esllangueix per sort. Aquí podeu reviure el moment previ i posterior a la darrera corrida.
L'aniversari
El 25 de setembre de 1964, avui fa 54 anys, naixia a Barcelona l'escriptor català en llengua castellana Carlos Ruíz Zafón. Des de 1993 viu a Los Angeles, on fa guions a més d'escriure novel·les de tant èxit com ara l'Ombra del Vent. També s'havia dedicat a la literatura juvenil. El cementiri dels llibres oblidats és la seva darrera novel·la i us en parlàvem en aquest reportatge. Quan la va presentar va dir sobre el procés que calia "una solució política al que és un conflicte polític". Intueixo que deu estar més content amb les paraules (encara que per ara només sigui això) de Sánchez que no pas amb Rajoy i el seu exèrcit de jutges, policies i fiscals.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi