Jennifer Robinson, advocada d'Assange: «La brutalitat policial ha generat preocupació al món sobre Catalunya»

"Imagina’t que un amic teu té un fill de sis anys i que aquest nen s’ha passat tota la seva vida tancat en una habitació d’un edifici de quatre plantes. Aquesta és la situació de Julian Assange, crec que ningú no s’ho pot arribar a imaginar". L’analogia la fa Jennifer Robinson (Berry, Austràlia, 1981) en aquesta entrevista a NacióDigital. És l'advocada del fundador de Wikileaks i ha assessorat organitzacions de mitjans, periodistes i denunciants sobre llibertat d’expressió i drets civils. Assange viu reclòs a l’ambaixada de l’Equador a Londres des del 2012: els Estats Units el volen jutjar per la publicació d’informacions sobre el paper nord-americà en les guerres d’Afganistan i Iraq, així com d’altres materials que posen Washington davant del mirall. 

Tot just fa un any, Assange va assumir un paper rellevant en la defensa del dret a decidir i del referèndum a Catalunya. A través de Twitter, el periodista feia comentaris i reflexions sobre la situació, i animava l’independentisme a tirar endavant i fer front a l’estat espanyol. Això el va portar a quedar-se sense internet a l'ambaixada d'Equador. Aquesta setmana, Assange ha deixat de ser el director de Wikileaks, precisament arran d'aquest aïllament al qual ha estat sotmès. Les últimes informacions passen per Rússia, que segons alguns mitjans va estudiar una operació secreta per treure el periodista de l'edifici londinenc. Robinson nega categòricament que Rússia tingui res a veure amb Assange i Wikileaks: recorda, per exemple, que aquesta plataforma també ha publicat informacions sobre el Kremlin. En aquesta entrevista, l’advocada australiana parla d’Assange, de la relació amb l’Equador, de com va viure l'1-O i de la situació actual a Catalunya. 

- Quina és la situació de Julian Assange avui en dia?

- Fa més de sis anys que està tancat a l'ambaixada de l'Equador pel risc de ser extradit als Estats Units. Aquesta situació, que ja era molt greu perquè no podia sortir ni rebre atenció mèdica, ha canviat en els últims sis mesos. Arran de les seves piulades sobre el procés i la qüestió catalana, a Assange se li ha tallat internet. Ell exercia el seu dret a la llibertat d'expressió i parlava de coses que poden preocupar molta gent d'arreu del món, com per exemple el dret a l'autodeterminació o la violència policial en un context electoral.

- Ha patit més represàlies?

- Ara es troba en una situació d'aïllament quasi absolut i només pot veure'm a mi com a advocada. Li han tallat l'accés a internet, les trucades i les visites perquè suposadament estava interferint en la política d'altres països. Insisteixo: ell estava exercint la seva llibertat d'expressió i parlant de qüestions com el dret a l'autodeterminació i la brutalitat policial, i mostrava la seva preocupació per l'extradició de líders catalans a qui volen jutjar per traïció. Traïció a Europa? Al segle XXI? Això és molt preocupant i rellevant des d'un punt de vista de l'interès públic, i s'ha discutit arreu del món.

«Espanya es va mostrar inquieta pel fet que Assange expressés la seva opinió sobre Catalunya»

- Hi ha hagut pressions de l'estat espanyol?

- Des del meu punt de vista, Espanya es va mostrar inquieta pel fet que Assange expressés la seva opinió sobre aquest tema i és per això que Equador es va preocupar i li va tallar l'accés a la xarxa.

- En aquesta nova situació, Assange segueix al corrent de què passa a Catalunya?

- Com que no disposa d'internet té més problemes per saber què passa, però ha seguit sempre molt de prop aquest cas i ho continua fent a través de les notícies que li arriben. Està preocupat. Penso que el món està preocupat pel que passa a Catalunya, especialment per la brutalitat policial durant el referèndum. Assange ho continua seguint, hi està interessat i li preocupa la situació, però ara, el seu accés a la informació és més limitat.

- Parlant d'accés a la informació, quin paper han tingut les xarxes socials a l'hora de projectar la qüestió catalana al món?

- Les xarxes socials han tingut un paper fonamental, especialment Twitter. I no només per saber què passa a Catalunya, també en les primaveres àrabs, Twitter va ser molt important per comunicar-se i organitzar-se. Si parlem en el cas concret de la crisi a Catalunya i de què va passar l'any passat, Twitter va permetre veure vídeos i seguir tot el que estava passant sobre el terreny. Això és molt important en molts contextos, no només a Espanya.

- Creu que a l'estat espanyol s'estan vulnerant drets civils i polítics, o de llibertat d'expressió?

- La reacció de l'estat espanyol amb Catalunya ens va preocupar a molts de nosaltres. Que un estat es comportés com ho va fer, enviant les forces policials i perseguint judicialment aquells que volien exercir el dret a l'autodeterminació... Tot plegat fa que hi hagi certa preocupació en relació a la llibertat d'expressió i explica perquè molta gent d'arreu del món està preocupada pel que està passant aquí. Des del meu punt de vista, ho segueixo com un tema de drets humans que preocupa la gent perquè és estrany que un país europeu vulgui extradir líders d'un moviment polític i els acusi de traïció. Pensava que avui en dia ja havien acabat els judicis per traïció i la gent tenia llibertat per parlar d'aquestes coses. Estic al corrent de què passa i ho segueixo amb preocupació.
 
- Sobre el cas de Julian Assange, quins són els propers passos a seguir?

- Estem molt preocupats per la seva salut. Ha estat tancat a l'ambaixada durant més de sis anys, sense un accés correcte a l'atenció mèdica. També estem preocupats, des que va començar aquest cas l'any 2010, pel risc d'extradició als Estats Units. Aquesta és la raó per la qual ell es troba tancat a l'ambaixada equatoriana. A més, amb el govern de Donald Trump, la preocupació per una possible extradició ha crescut. Hem vist com el fiscal general dels EUA insisteix a jutjar Assange, i també com Mike Pompeo, exdirector de la CIA i actual secretari d'Estat, diu que cal acabar amb Wikileaks i que, si Assange s'enfronta a un judici als EUA, no es podrà beneficiar la primera esmena de la Constitució, que fa referència a la llibertat de premsa. És una situació molt greu. Durant aquests anys hem anat buscant mecanismes per protegir Assange d'una extradició als EUA. No podem oblidar que és només un editor que ha publicat material d'interès públic. Ha rebut premis de periodisme arreu del món i, tot i això, el Regne Unit encara es nega a donar-li protecció davant d'una possible extradició als EUA.

"Equador ha estat sotmès durant anys a una gran pressió per part dels EUA i d'altres països per haver donat asil a Assange"

- Com està ell físicament i mental?

- Assange és una persona increïblement valenta i molt forta. Ha estat sotmès a una pressió molt dura, tant físicament com mental, i no crec que ningú s'ho pugui arribar a imaginar. Imagina't que un amic teu tingués un fill de sis anys, i que aquest nen s'hagués passat tota la seva vida dins d'una habitació, en un edifici de quatre plantes, durant sis anys. Crec que la gent no es pot arribar a imaginar la pressió i la situació en què es troba. Malgrat tot això, continua totalment compromès amb la seva feina i Wikileaks segueix publicant. Ell es troba en una situació molt difícil, però crec que té molt mèrit la manera com ho està afrontant. Tot i això, ens preocupa el seu estat de salut, que es veu agreujat després de tants anys a l'ambaixada.

- La posició de l'Equador ha canviat en aquests últims mesos. Existeix un perill real que decideixi retirar la protecció a Assange?

- La situació actual d'Assange i les restriccions aplicades apareixen després que tuitegés sobre Catalunya, però hi ha preocupacions més importants a dia d'avui a l'ambaixada que fan que la situació sigui més complicada. Amb el canvi de govern, de Correa a Moreno, hem vist un viratge de posició de l'Equador, especialment en les relacions amb els Estats Units. S'han restituït les relacions amb Washington, s'han signat acords comercials, s'ha reobert una base militar... Equador ha estat sotmès durant anys a una gran pressió per part dels EUA i d'altres països per haver donat asil a Assange. Hem d'aplaudir que el país hagi estat valent per prendre aquesta decisió, i també reconèixer que han estat sotmesos a una gran pressió per part de diferents actors, sigui els EUA o Espanya pels tuits sobre Catalunya. Tota aquesta pressió ha tingut impacte sobre el nostre cas.

- El poden lliurar a les autoritats britàniques?

- Aquestes últimes setmanes han aparegut als mitjans especulacions que deien que el farien fora de l'ambaixada, però l'Equador s'ha mantingut ferm en la seva posició i ha mantingut la protecció sobre Assange. Hem d'estar alerta del temps que pot durar aquesta situació. La gran pregunta és quines negociacions polítiques s'estan duent a terme per solucionar aquest cas. Les Nacions Unides han deixat clar que es tracta d'una detenció arbitrària i per tant, tots els estats involucrats -el Regne Unit, l'Equador, els Estats Units i el govern australià- tenen l'obligació de treballar perquè aquest cas acabi d'una vegada. Nosaltres, el seu equip legal, encara no tenim clares quines mesures ha pres el govern equatorià en aquest sentit.

"No sé si Rússia va interferir o no en les eleccions dels EUA, però és absolutament fals que estigui darrere del que fa Wikileaks"

- Quin paper té Rússia en tot plegat?

- Durant tot aquest temps a Assange se l'ha acusat de moltes coses. Una de les més recents, en el context d'algunes publicacions de Wikileaks durant les eleccions nord-americanes, és que tenia vincles amb Rússia. No tant per les filtracions, sinó per la decisió de Wikileaks de publicar-les. Això és absolutament incorrecte. L'organització ha publicat tot tipus d'informació, també sobre Rússia, les Pussy Riot han visitat Assange a l'ambaixada... Assange no està relacionat de cap manera amb Rússia. A més, Wikileaks va dir clarament que les filtracions no provenien d'una font estatal. Penso que les acusacions contra Assange d'estar vinculat a Rússia reflecteixen certa histèria als estats Units. Jo no sé si Rússia va interferir o no en les eleccions dels EUA, però és absolutament fals que Moscou estigui darrere del que fa Wikileaks.

- Creu que les democràcies occidentals protegeixen aquells denunciants que informen sobre el que es consideren "secrets d'Estat"?

- Aquesta pregunta demostra precisament la feina que hem de fer, perquè actualment no es dona una protecció adequada a aquells informants que revelen informació (whistleblowers). La llei protegeix els periodistes, que poden rebre informació i no poden ser perseguits per publicar-la ni ser obligats a revelar les seves fonts. Hi ha d'haver la mateixa protecció per als denunciants: no poden ser perseguits per revelar informació. És per això que Wikileaks és tan important, perquè és una mena de bústia que protegeix la identitat del denunciant, el manté en l'anonimat. Aquells que decideixen denunciar alguna cosa o donar informació a Wikileaks estan protegits en cas que se'ls vulgui perseguir. La informació que és d'interès públic ha de poder ser publicada, perquè d'això en depèn la democràcia.

- L'anomenada "seguretat nacional" és el límit dels estats de dret?

- Hi ha d'haver un equilibri entre la llibertat d'expressió i la seguretat nacional. Tots els tractats internacionals s de drets humans ho reconeixen. Totes les llibertats es poden restringir, és a dir, la teva llibertat per parlar de certes coses o publicar certes coses es pot restringir per protegir la seguretat nacional, però només en aquelles circumstàncies que estan previstes per la llei i que són proporcionals. Si pensem en les revelacions d'Edward Snowden, veiem que ha estat provat una vegada i una altra que tenien un interès públic. Hi ha decisions judicials als Estats Units que diuen que la vigilància domèstica és il·legal, decisions del Tribunal d'Estrasburg en el mateix sentit i que asseguren que viola els drets humans. Tot això no ho hauríem sabut sense les revelacions de Snowden. En aquests casos i en d'altres, l'interès públic de la informació acaba sent més important que la seguretat nacional. A més, no veig que conèixer l'existència d'una vigilància massiva pugui afectar la seguretat nacional dels Estats Units, tot i que les agències d'intel·ligència, evidentment, et diran que sí que hi afecta.

- Hi ha la sensació que en nom de la seguretat nacional i de la protecció de l'Estat es pot fer tot.

- El poder absolut corromp, i la transparència és una forma de lluitar contra això. Si les forces de seguretat tenen el dret absolut de mantenir qualsevol informació en secret, llavors poden amagar qualsevol excés o abús de poder contra els seus ciutadans, incloent-hi la vigilància massiva. Aquest cas és una violació total del dret a un procés just, perquè l'estat abans hauria de tenir una ordre judicial per aconseguir informació sobre els seus ciutadans, però passa tot el contrari. Amb quin objectiu? Protegir l'Estat i garantir la seguretat nacional? La resposta dels tribunals, també la del TEDH, és que no.

- Pensa que les democràcies avancen cap a més llibertat i transparència o cap a més censura i opacitat en nom de la seguretat?

- En el cas de la vigilància massiva hem vist que s'ha vulnerat el dret a un procés just perquè els estats no poden interferir en la nostra privacitat si no se'ns ha acusat de cap delicte. Això és un principi fonamental de la nostra societat i ha canviat totalment. Ara els estats poden accedir a tota la nostra informació. És important que lluitem contra això perquè, si ho acceptem, estarem avançant cap a un règim autoritari.