25
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:17h
El president de la Generalitat, Quim Torra, presentarà aquest dimarts al migdia un pla de Govern en el qual inclou la primera fase del procés constituent, tal com va indicar en una entrevista a NacióDigital. Aquesta primera fase està protagonitzada per un organisme anomenat Fòrum Cívic, Social i Constituent, que en gran part ja està definit i que tindrà un òrgan rector al capdavant encarregat de promoure el debat social sobre el model de país. El programa pactat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC al març es comprometia amb la celebració d'una "multiconsulta" que permetés avalar a les urnes el procés constituent.
"L'octubre ha de ser un mes de prendre la iniciativa en cada una d'aquestes quatre vies d'acció de l'exili -amb el Consell de la República-, de les presons -amb missatges polítics-, el Govern, Parlament i ajuntaments -amb el pla de l'executiu i la posada en marxa del procés constituent- i les organitzacions civils. Els hem demanat un punt de mobilització extraordinària per la marxa dels drets civils, socials i nacionals. Tot això ens ha de conduir a anar avançant", destacava Torra en l'entrevista publicada aquest diumenge, en la qual indicava que el punt de partida de la legislatura és el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O.
Els dos grans blocs en clau de gestió seran els següents: llibertat, cultura i talent -a partir d'aquí s'estructuren les iniciatives més importants dels quatre anys de legislatura, en cas que s'esgoti-, i l'altre està marcat pels plans socials i de progrés. Torra també té intenció de fer un repàs a totes les mesures que ha pres el Govern des que va prendre possessió el dos de juny, passarà revista als danys del 155 -el comissionat encarregat d'aquesta qüestió, Pau Villòria, ha anat departament per departament per escatir fins on va arribar la intervenció de l'autonomia- i donarà per tancada -com va fer en la conferència del 4 de setembre- la fase de la restitució per anar cap a la redacció d'una Constitució catalana. Tot això també es repetirà en el debat de política general, que hauria de celebrar-se els dies 2, 3 i 4 d'octubre.
En aquests plans també hi ha apareix en vermell el Consell de la República, que s'hauria de posar en marxa a l'octubre. Al capdavant s'hi situarà Carles Puigdemont, president a l'exili des de Waterloo, des del qual també s'han de promoure accions relacionades amb el procés constituent. Un dels dubtes que existeixen al voltant d'aquesta iniciativa -la de redactar una Constitució catalana a través del debat i amb base governamental- és conèixer la reacció de la Moncloa. En l'anterior etapa comandada pel PP, qualsevol moviment que tingués a veure amb el procés era ràpidament recorregut. Pedro Sánchez s'ha compromès a no judicialitzar més el conflicte polític amb Catalunya, però rep moltes pressions del PP i de Ciutadans.
Els quatre pilars (i el diàleg amb Sánchez)
El pla global de Torra passa per una unió dels quatre actors que formen part de l'independentisme: les institucions catalanes -Govern, Parlament, ajuntaments-, l'exili -amb el Consell de la República al capdavant-, les presons -on hi ha Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i les organitzacions de l'independentisme civil, a les quals el president ha encarregat una tardor de mobilitzacions sota l'epígraf de "marxa pels drets civils, socials i nacionals" que ha d'allargar-se fins que arrenqui el judici al Tribunal Suprem. En el moment en què hi hagi sentència, un dels escenaris més probables és que hi hagi noves eleccions.
Tot plegat, però, s'ha de combinar amb l'etapa de diàleg oberta amb Pedro Sánchez, que tindrà un nou episodi en la reunió que han de mantenir a Barcelona durant el mes d'octubre. Un dels aspectes que hi ha damunt la taula -i que sobrevolen el pla de Govern- és l'estat de les lleis socials recorregudes al Tribunal Constitucional (TC). La Generalitat ja sap -així li ho va comunicar a la consellera Elsa Artadi un alt càrrec del ministeri de Política Territorial en una reunió a Madrid- que el recurs contra l'accés universal a la salut decaurà, però hi ha quinze lleis més pendents. Si no hi ha entesa, el Parlament les tornarà a aprovar.
A banda del pla de Govern, Torra haurà de respondre preguntes -és la seva primera roda de premsa a Palau- sobre la situació dels diputats suspesos, que encara no s'ha desencallat i que posa a prova l'estabilitat de l'executiu. I, al llarg dels propers mesos, haurà de combinar la gestió del dia a dia -explicitada en el pla de Govern- amb la consecució d'una unitat estratègica de l'independentisme que vagi més enllà de l'horitzó dels judicis, com li reclamaven diversos membres de l'executiu abans de la conferència del 4 de setembre.
"L'octubre ha de ser un mes de prendre la iniciativa en cada una d'aquestes quatre vies d'acció de l'exili -amb el Consell de la República-, de les presons -amb missatges polítics-, el Govern, Parlament i ajuntaments -amb el pla de l'executiu i la posada en marxa del procés constituent- i les organitzacions civils. Els hem demanat un punt de mobilització extraordinària per la marxa dels drets civils, socials i nacionals. Tot això ens ha de conduir a anar avançant", destacava Torra en l'entrevista publicada aquest diumenge, en la qual indicava que el punt de partida de la legislatura és el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O.
Els dos grans blocs en clau de gestió seran els següents: llibertat, cultura i talent -a partir d'aquí s'estructuren les iniciatives més importants dels quatre anys de legislatura, en cas que s'esgoti-, i l'altre està marcat pels plans socials i de progrés. Torra també té intenció de fer un repàs a totes les mesures que ha pres el Govern des que va prendre possessió el dos de juny, passarà revista als danys del 155 -el comissionat encarregat d'aquesta qüestió, Pau Villòria, ha anat departament per departament per escatir fins on va arribar la intervenció de l'autonomia- i donarà per tancada -com va fer en la conferència del 4 de setembre- la fase de la restitució per anar cap a la redacció d'una Constitució catalana. Tot això també es repetirà en el debat de política general, que hauria de celebrar-se els dies 2, 3 i 4 d'octubre.
Torra detallarà al debat de política general les accions que ha dut a terme el Govern en els primers mesos i també els estralls del 155 en l'administració
En aquests plans també hi ha apareix en vermell el Consell de la República, que s'hauria de posar en marxa a l'octubre. Al capdavant s'hi situarà Carles Puigdemont, president a l'exili des de Waterloo, des del qual també s'han de promoure accions relacionades amb el procés constituent. Un dels dubtes que existeixen al voltant d'aquesta iniciativa -la de redactar una Constitució catalana a través del debat i amb base governamental- és conèixer la reacció de la Moncloa. En l'anterior etapa comandada pel PP, qualsevol moviment que tingués a veure amb el procés era ràpidament recorregut. Pedro Sánchez s'ha compromès a no judicialitzar més el conflicte polític amb Catalunya, però rep moltes pressions del PP i de Ciutadans.
Els quatre pilars (i el diàleg amb Sánchez)
El pla global de Torra passa per una unió dels quatre actors que formen part de l'independentisme: les institucions catalanes -Govern, Parlament, ajuntaments-, l'exili -amb el Consell de la República al capdavant-, les presons -on hi ha Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i les organitzacions de l'independentisme civil, a les quals el president ha encarregat una tardor de mobilitzacions sota l'epígraf de "marxa pels drets civils, socials i nacionals" que ha d'allargar-se fins que arrenqui el judici al Tribunal Suprem. En el moment en què hi hagi sentència, un dels escenaris més probables és que hi hagi noves eleccions.
Tot plegat, però, s'ha de combinar amb l'etapa de diàleg oberta amb Pedro Sánchez, que tindrà un nou episodi en la reunió que han de mantenir a Barcelona durant el mes d'octubre. Un dels aspectes que hi ha damunt la taula -i que sobrevolen el pla de Govern- és l'estat de les lleis socials recorregudes al Tribunal Constitucional (TC). La Generalitat ja sap -així li ho va comunicar a la consellera Elsa Artadi un alt càrrec del ministeri de Política Territorial en una reunió a Madrid- que el recurs contra l'accés universal a la salut decaurà, però hi ha quinze lleis més pendents. Si no hi ha entesa, el Parlament les tornarà a aprovar.
Torra ha assumit el compromís de tornar a aprovar les lleis socials suspeses pel TC al Parlament encara que no s'aribi a un acord amb l'Estat
A banda del pla de Govern, Torra haurà de respondre preguntes -és la seva primera roda de premsa a Palau- sobre la situació dels diputats suspesos, que encara no s'ha desencallat i que posa a prova l'estabilitat de l'executiu. I, al llarg dels propers mesos, haurà de combinar la gestió del dia a dia -explicitada en el pla de Govern- amb la consecució d'una unitat estratègica de l'independentisme que vagi més enllà de l'horitzó dels judicis, com li reclamaven diversos membres de l'executiu abans de la conferència del 4 de setembre.