23
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
24
de setembre
a les
20:56h
Anàlisi dels fets de la tardor passada, renovació de la confiança i recerca d'unitat estratègica per afrontar l'embat amb l'Estat. Aquests són tres dels objectius principals que persegueixen les reunions discretes que la cúpula del procés -Govern, partits i entitats- estan celebrant de nou des de fa setmanes, segons assenyalen diverses fonts coneixedores dels contactes consultades per NacióDigital.
En aquestes trobades hi participen dirigents d'alt nivell, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, i inclouen la presència del vicepresident Pere Aragonès, dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), d'ERC, de la CUP i de Demòcrates. En algunes de les trobades, a banda, hi han assistit la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
Aquest tipus de reunions havien estat àmpliament reclamades per sectors de l'independentisme, encapçalats per l'ANC, per tal de trobar de nou la unitat perduda després de la declaració del 27 d'octubre i de les eleccions del 21 de desembre. Els mesos que van passar entre l'octubre i la formació de Govern van servir per fer aflorar les diferències estratègiques dels principals actors del procés, que es debatien entre una posició més de xoc amb l'Estat -comandats per Carles Puigdemont, especialment- i la necessitat de bastir un executiu que posés fi a la intervenció de l'autonomia. JxCat i ERC van ser capaços de desbloquejar la investidura, però les discrepàncies han aflorat en determinats episodis.
Un d'ells ha estat la suspensió dels diputats processats -Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva- ordenada pel jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa al Tribunal Suprem. Aquest és un dels aspectes que s'ha debatut en les reunions de la cúpula independentista, de les quals no se n'ha fet cap tipus de publicitat externa per blindar-ne els debats. La cimera que es va celebrar a Lledoners dimecres, amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent, no va servir per desbloquejar la situació dels processats, que s'ha de resoldre abans del debat de política general del 2 d'octubre. "Ens hi juguem la unitat del Govern", assenyalen tres alts dirigents consultats.
"Si hi ha hagut acord sobre una qüestió, és sobre la necessitat de posar-se d'acord", assenyala un alt dirigent coneixedor de les converses, que han anat prosperant perquè alguns dels protagonistes no esperaven gaire més que "pactar el desacord". Malgrat que la situació és complexa -"tot està trinxat, a nivell de confiança", sostenia en privat un responsable parlamentari consultat-, la tardor obliga a bastir ponts entre tots els actors. El judici al Suprem està assenyalat com el nou embat amb l'Estat, i es vol aprofitar per agafar forces i tornar a obtenir un clima com el de la tardor passada.
L'ANC és qui més exigeix el Govern a desplegar la República, o si més no a presentar un pla per arribar-hi, però aquesta no és una visió compartida per tothom. El discurs majoritari en el PDECat i ERC és el d'eixamplar la base, explorar les vies de diàleg amb el govern espanyol comandat pel PSOE i defensar el referèndum pactat, per exemple.
De fet, els republicans van presentar aquest dissabte, en el marc del consell nacional, una nova proposta d'unitat estratègica que serà traslladada immediatament a tots els actors d'aquest estat major. El projecte, desgranat per Aragonès, passa per un "referèndum verificable internacionalment", en el qual ningú hagi de patir per anar a votar -en referència a la repressió de l'1-O- i on hi tinguin cabuda "totes les opcions". ERC admet ara que els independentistes "no eren prou" l'any 2017 i es proposen una "xarxa de solidaritat" basada en les "lluites compartides" -concepte fixat per Òmnium sota la presidència de Jordi Cuixart- que permeti eixamplar la base sense "uniformar". Aquest precepte, per cert, el va descartar Marta Rovira des de Suïssa en la primera intervenció davant del consell nacional des de l'exili. L'argumentari d'ERC insisteix que ara toca "forçar" l'Estat a negociar.
Procés, gestió i el record del 2017
El primer assaig de la mobilització permanent va ser la Diada, i després va venir la manifestació davant la seu d'Economia per commemorar els fets del 20-S de l'any passat. Després de la commemoració del referèndum -que inclourà una marxa a Barcelona i actes descentralitzats, com ara una reunió del Govern a Sant Julià de Ramis- arribarà el debat de política general, en el qual l'independentisme aspira a posar les bases del procés constituent. Torra assenyalava aquest cap de setmana en una entrevista a NacióDigital que el Fòrum Civil, Social i Constituent ja està perfilat i que es procedirà immediatament als nomenaments. El compromís és acabar la legislatura amb una votació sobre la Constitució catalana -una "multiconsulta", com apareix en el pacte JxCat-ERC-, però el futur és incert.
De fet, cap dels membres del Govern consultats des que es va posar en marxa l'executiu de Torra dona per fet que la legislatura durarà quatre anys. En públic tothom ho desitja, però el judici i la resposta ciutadana a una condemna contra els líders del procés dinamitaria el tauler. "Serà el Parlament qui decideixi" què fer quan arribi aquest moment, assenyala el president, i són diverses les opcions que apareixen en les converses creuades de tots els dirigents: mobilització permanent al carrer, convocatòria electoral immediata o bé tornar a portar a la cambra la declaració d'independència del 27 d'octubre de l'any passat. Segons Torra, Europa seria més procliu ara a ajudar els catalans que no pas la tardor passada.
Una tardor que, com recullen els seus protagonistes un cop agafen distància, va estar marcada en bona part per les discrepàncies estratègiques entre tots els actors. El debat es basava en si anar a eleccions o proclamar la independència després de l'1-O, i finalment es va optar per aquesta opció quan les lluites internes havien debilitat el Govern. En aquell moment va ser especialment protagonista l'estat major del procés, un organisme que incloïa membres de l'executiu, dels partits i de les entitats, a banda de dirigents que abans havien estat a primera fila -David Madí, Xavier Vendrell- i que portaven temps allunyats dels focus. Alguns d'ells són protagonistes dels moments clau del mes d'octubre, també a partir del dia 27, i d'alguns dels debats més tensos que es van viure entre bambolines. Torra exposava en l'entrevista a NacióDigital la necessitat de treure conclusions de les "lliçons" apreses l'octubre passat.
Amb aquestes reunions discretes, el Govern, els partits i les organitzacions del sobiranisme civil aspiren a recobrar els ànims i a restablir confiances mútues. La manera com va acabar tot la tardor del 2017 -l'exili i la presó- han generat ferides que, en alguns casos, encara no han cicatritzat. "Només cal posar l'orella a què diuen els presos per entendre-ho", assenyalen diverses fonts consultades. Les dificultats per traçar una estratègia conjunta són evidents, però tots els actors esperen posar-se d'acord per exhibir la màxima unitat quan arribi el nou embat. Serà a partir del judici al Suprem que la temperatura tornarà a pujar mentre, al mateix temps, s'exploren totes les vies possibles de diàleg bilateral amb l'Estat. L'arribada del PSOE a la Moncloa ha alterat els plans i la manera d'afrontar les converses amb Pedro Sánchez no genera unanimitat. El procés, com ha quedat clar des del 2012, és polièdric.
En aquestes trobades hi participen dirigents d'alt nivell, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, i inclouen la presència del vicepresident Pere Aragonès, dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), d'ERC, de la CUP i de Demòcrates. En algunes de les trobades, a banda, hi han assistit la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
Aquest tipus de reunions havien estat àmpliament reclamades per sectors de l'independentisme, encapçalats per l'ANC, per tal de trobar de nou la unitat perduda després de la declaració del 27 d'octubre i de les eleccions del 21 de desembre. Els mesos que van passar entre l'octubre i la formació de Govern van servir per fer aflorar les diferències estratègiques dels principals actors del procés, que es debatien entre una posició més de xoc amb l'Estat -comandats per Carles Puigdemont, especialment- i la necessitat de bastir un executiu que posés fi a la intervenció de l'autonomia. JxCat i ERC van ser capaços de desbloquejar la investidura, però les discrepàncies han aflorat en determinats episodis.
Un d'ells ha estat la suspensió dels diputats processats -Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva- ordenada pel jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa al Tribunal Suprem. Aquest és un dels aspectes que s'ha debatut en les reunions de la cúpula independentista, de les quals no se n'ha fet cap tipus de publicitat externa per blindar-ne els debats. La cimera que es va celebrar a Lledoners dimecres, amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent, no va servir per desbloquejar la situació dels processats, que s'ha de resoldre abans del debat de política general del 2 d'octubre. "Ens hi juguem la unitat del Govern", assenyalen tres alts dirigents consultats.
Torra, Aragonès i alts representants del PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates, ANC i Òmnium participen en trobades on s'analitza què ha passat i què fer
"Si hi ha hagut acord sobre una qüestió, és sobre la necessitat de posar-se d'acord", assenyala un alt dirigent coneixedor de les converses, que han anat prosperant perquè alguns dels protagonistes no esperaven gaire més que "pactar el desacord". Malgrat que la situació és complexa -"tot està trinxat, a nivell de confiança", sostenia en privat un responsable parlamentari consultat-, la tardor obliga a bastir ponts entre tots els actors. El judici al Suprem està assenyalat com el nou embat amb l'Estat, i es vol aprofitar per agafar forces i tornar a obtenir un clima com el de la tardor passada.
L'ANC és qui més exigeix el Govern a desplegar la República, o si més no a presentar un pla per arribar-hi, però aquesta no és una visió compartida per tothom. El discurs majoritari en el PDECat i ERC és el d'eixamplar la base, explorar les vies de diàleg amb el govern espanyol comandat pel PSOE i defensar el referèndum pactat, per exemple.
De fet, els republicans van presentar aquest dissabte, en el marc del consell nacional, una nova proposta d'unitat estratègica que serà traslladada immediatament a tots els actors d'aquest estat major. El projecte, desgranat per Aragonès, passa per un "referèndum verificable internacionalment", en el qual ningú hagi de patir per anar a votar -en referència a la repressió de l'1-O- i on hi tinguin cabuda "totes les opcions". ERC admet ara que els independentistes "no eren prou" l'any 2017 i es proposen una "xarxa de solidaritat" basada en les "lluites compartides" -concepte fixat per Òmnium sota la presidència de Jordi Cuixart- que permeti eixamplar la base sense "uniformar". Aquest precepte, per cert, el va descartar Marta Rovira des de Suïssa en la primera intervenció davant del consell nacional des de l'exili. L'argumentari d'ERC insisteix que ara toca "forçar" l'Estat a negociar.
Procés, gestió i el record del 2017
El primer assaig de la mobilització permanent va ser la Diada, i després va venir la manifestació davant la seu d'Economia per commemorar els fets del 20-S de l'any passat. Després de la commemoració del referèndum -que inclourà una marxa a Barcelona i actes descentralitzats, com ara una reunió del Govern a Sant Julià de Ramis- arribarà el debat de política general, en el qual l'independentisme aspira a posar les bases del procés constituent. Torra assenyalava aquest cap de setmana en una entrevista a NacióDigital que el Fòrum Civil, Social i Constituent ja està perfilat i que es procedirà immediatament als nomenaments. El compromís és acabar la legislatura amb una votació sobre la Constitució catalana -una "multiconsulta", com apareix en el pacte JxCat-ERC-, però el futur és incert.
De fet, cap dels membres del Govern consultats des que es va posar en marxa l'executiu de Torra dona per fet que la legislatura durarà quatre anys. En públic tothom ho desitja, però el judici i la resposta ciutadana a una condemna contra els líders del procés dinamitaria el tauler. "Serà el Parlament qui decideixi" què fer quan arribi aquest moment, assenyala el president, i són diverses les opcions que apareixen en les converses creuades de tots els dirigents: mobilització permanent al carrer, convocatòria electoral immediata o bé tornar a portar a la cambra la declaració d'independència del 27 d'octubre de l'any passat. Segons Torra, Europa seria més procliu ara a ajudar els catalans que no pas la tardor passada.
La tardor passada, en l'anomenat estat major del procés, es van viure alguns dels debats més tensos de la legislatura quan s'acostaven els dies claus d'octubre
Una tardor que, com recullen els seus protagonistes un cop agafen distància, va estar marcada en bona part per les discrepàncies estratègiques entre tots els actors. El debat es basava en si anar a eleccions o proclamar la independència després de l'1-O, i finalment es va optar per aquesta opció quan les lluites internes havien debilitat el Govern. En aquell moment va ser especialment protagonista l'estat major del procés, un organisme que incloïa membres de l'executiu, dels partits i de les entitats, a banda de dirigents que abans havien estat a primera fila -David Madí, Xavier Vendrell- i que portaven temps allunyats dels focus. Alguns d'ells són protagonistes dels moments clau del mes d'octubre, també a partir del dia 27, i d'alguns dels debats més tensos que es van viure entre bambolines. Torra exposava en l'entrevista a NacióDigital la necessitat de treure conclusions de les "lliçons" apreses l'octubre passat.
Amb aquestes reunions discretes, el Govern, els partits i les organitzacions del sobiranisme civil aspiren a recobrar els ànims i a restablir confiances mútues. La manera com va acabar tot la tardor del 2017 -l'exili i la presó- han generat ferides que, en alguns casos, encara no han cicatritzat. "Només cal posar l'orella a què diuen els presos per entendre-ho", assenyalen diverses fonts consultades. Les dificultats per traçar una estratègia conjunta són evidents, però tots els actors esperen posar-se d'acord per exhibir la màxima unitat quan arribi el nou embat. Serà a partir del judici al Suprem que la temperatura tornarà a pujar mentre, al mateix temps, s'exploren totes les vies possibles de diàleg bilateral amb l'Estat. L'arribada del PSOE a la Moncloa ha alterat els plans i la manera d'afrontar les converses amb Pedro Sánchez no genera unanimitat. El procés, com ha quedat clar des del 2012, és polièdric.