procés català

Així veu la premsa francesa l'aventura barcelonina de Manuel Valls

Els periodistes Henry de Laguérie i Ludovic Lamant expliquen a Nació Digital com contemplen els mitjans del seu país l'ambició d'un polític a qui molts titllen de "paracaigudista"

per Pep Martí, 23 de setembre de 2018 a les 13:55 |
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot indica que, tret de sorpresa majúscula, l'exprimer ministre francès Manuel Valls anunciarà en els propers dies la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Liderarà una llista en què s'aixoplugaran els Ciutadans d'Albert Rivera i un seguit d'independents escollits per l'alcaldable, que vol evitar aparèixer només com l'aspirant de Rivera. La campanya donarà molt de joc i la candidatura de Valls ja ha tingut la virtualitat de reforçar els cartells electorals adversaris.

Però què diu la premsa francesa de l'aventura barcelonina de l'exprimer ministre, a qui allí coneixen prou bé? L'expectació mediàtica que ha generat està fora de dubte. Dos periodistes francesos que coneixen la trajectòria de Manuel Valls com Henry de Laguérie i Ludovic Lamant, expliquen a Nació Digital com es contempla des de França la darrera ambició de l'exprimer ministre.


Gran atracció mediàtica

El 6 de setembre, Valls va presentar a Barcelona Anatomia del procés, un llibre col·lectiu del qual n'ha escrit el pròleg. De l'atenció informativa que genera l'exprimer ministre en va donar mostra la presència de vint periodistes i deu mitjans francesos. L'endemà, un dels corresponsals a Barcelona, Henry de Laguérie, va escriure una crònica a Le Parisien en què donava per feta la candidatura i informava de l'agenda intensa de Valls a la capital catalana. De Laguérie citava trobades de l'aspirant amb membres de la classe empresarial, on la seva candidatura trobava ressò, definia Ciutadans com "dreta liberal" i feia constar el caràcter polèmic de Valls, que no tenia unanimitat ni dins del seu nucli familiar. Citava en aquest sentit la dissenyadora Roser Capdevila, cosina de l'alcaldable, per qui "Valls seria un excel·lent alcalde... de París".   


Corresponsal d'Europe1 a l'estat espanyol, De Laguérie explica a Nació Digital que "en els mitjans hi ha una barreja d'ironia, curiositat morbosa davant un possible fracàs i alhora interès seriós per veure com acaba aquest capítol. Perquè això és com un laboratori i hi ha qui es pregunta: i si funciona?".

Henry de Laguérie creu que "Manuel Valls no guanyarà, però sí que se l'ha de tenir en compte. És un cas clar de paracaigudisme. Però dins de la política francesa el paracaigudisme és habitual. Tenim el cas del senyor Mélénchon, que era senador de l'Essonne, a prop de París, i ara és diputat per Marsella, i així molts". El que té clar De Laguérie és que Valls "animarà la campanya".


Un europeisme recent

Si hi ha un mitjà que ha informat de manera molt crítica sobre les passes polítiques de Manuel Valls, aquest és Mediapart, de línia progressista, que ha elaborat tot un dossier sobre el personatge. Ludovic Lamant, membre de la direcció editorial de Mediapart, explica a NacióDigital algunes contradiccions en el discurs de l'alcaldable, sobretot pel que fa a Europa: "La seva estratègia de presentar-se a Catalunya com el candidat a favor d'Europa sobta, perquè va parlar molt poc d'Europa quan era el cap del govern del president François Hollande". Lamant, que ha seguit de prop la carrrera de Valls, incideix en el fet que "mai va llançar o donar suport a cap pla de reforç de la zona euro, o de reforma dels tractats europeus per enfortir-los, quan ho hagués pogut fer en plena crisi de la UE. En canvi, el seu discurs com a primer ministre va estar entorn de la seguretat i la lluita contra el terrorisme".

Sense espai després del triomf de Macron

Segons Lamant, "la victòria d'Emmanuel Macron amb La República en Marxa el 2017 li va robar els eu espai polític natural a França. Cal recordar que va trair el Partit Socialista Francès: es va presentar a le sprimàries del PSF per a la candidatura a la presidencial, va perdre contra Benoît Hamon i va decidir anar-se a LREM per assegurar-se un escó de diputat". Aquesta versió -el salt a Barcelona per buscar un nou destí- troba moltes complicitats a la premsa francesa.

Un diputat absent

Manuel Valls continua sent diputat a l'Assemblea Nacional. Ho és per la circumscripció d'Evry, a prop de París. A mesura que s'acosta el moment de l'anunci oficial de la seva candidatura, creixen les veus que exigeixen que renunciï a l'escó guanyat en les eleccions de juny del 2017. Un escó que, segons afirmen a l'Assemblea, ha utilitzat molt poc. Segons la plataforma Nos Deputés, que vigila l'activitat dels parlamentaris electes francesos, Valls només s'ha presentat dos cops a l'Assemblea Nacional. 

Els mitjans francesos s'estan fent ressò els darrers dies de la situació estrambòtica d'un diputat elegit a França que es dedica a fer campanya en un altre país. Diversos dirigents de tots els grups parlamentaris exigeixen a Valls que deixi l'escó. Des de Farida Amrani, candidata de l'esquerrana La França Insubmisa que va combatre amb Valls per l'escó que ara té l'exprimer ministre, a Marie Lebec, del grup La República en Marxa que dona suport al president Macron, els mitjans estan plens d'invocacions a l'alcaldable perquè abandoni l'escó.  

La relació amb Susana Gallardo

Un altre tema entorn Valls que ha generat interès en la premsa francesa ha estat la nova relació sentimental del polític. Després de trencar amb Olivia Grégoire -la seva tercera parella-, diputada del grup de Macron a l'Assemblea Nacional, Valls ha trobat una nova parella, en aquest cas catalana, Susana Gallardo, ex del president de Pronovias, una empresària acabalada amb qui aquest estiu ha passat uns dies a Marbella. Una portada de Paris-Match immortalitzava l'aliança, tot dient que amb ella Valls es disposava a anar "a la conquesta de Barcelona".    

L'explicació de l'aventura de Valls sol ser coincident en la majoria dels mitjans. Ho explicitava a inics d'any un article de Le Monde que es feia ressò de la concessió del premi Gregorio Ordóñez, exregidor de Donosti víctima d'ETA, al polític francès. Pel rotatiu, "el diputat de l'Essonne ha retrobat a l'altre costat dels Pirineus una part del ressò que ha perdut a França".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació