Però aquell cop contra les institucions del país també va marcar l'inici d'una actitud defensiva i reivindicativa de milers i milers de ciutadans als carrers. Per defensar les institucions, com van fer davant el Departament d'Economia, que va ser l'epicentre de l'atac, ja que en els subordinats de Junqueras requeia el gruix de l'organització de l'1-O, i també per protegir el dret de vot. Vindrien també guàrdies davant les impremtes, la gairebé èpica distribució de les urnes pel territori i la defensa dels col·legis electorals.
A partir de l'1-O tot es va tòrcer. El referèndum es va fer i es va guanyar. Però el seu resultat no es va implementar. Les pors i els càlculs tàctics van provocar un octubre tens que, passada l'ocasió d'or del 3-O -que tot l'independentisme ha idealitzat per la comunió de voluntats-, va desembocar en una declaració del 27-O sense efectes. I després el 155, l'exili i els presos polítics i les eleccions del 21-D sotmesos a la persecució d'una Justícia que, com ens demostren els insultats correus electrònics fets públics ahir, no és precisament independent en aquest assumpte. El sobiranisme va poder comprovar la tarda d'avui fa un any com l'Estat començava a fabricar el relat de la violència i ara encara no ha trobat una sortida eficaç per implementar aquell mandat o forçar el govern espanyol, ara del PSOE, a acordar un referèndum.
Sobre el 20-O i el moment actual entrevistem amb Joan Serra Carné el president del Parlament, Roger Torrent, que recepta al moviment independentista més rigor i honestedat de la que ha tingut els darrers mesos a l'hora de mesurar forces amb l'Estat i de repartir optimisme. Les seves reflexions tenen interès. Torrent va ser ahir a Lledoners, on dirigents d'ERC i JxCat buscaven una solució a les suspensions dels diputats independentistes per part del Suprem. Per ara estan bloquejats i unes eleccions anticipades (fruit només d'un fracàs col·lectiu) comencen a aparèixer a l'horitzó. Sobre això podeu llegir la crònica d'Oriol March i Sara González.
Tornar a la zona zero. Avui l'independentisme tornarà al lloc dels fets. Davant la seu de la CUP, que aquell dia va patir un intent d'assalt policial sense ordre judicial, hi haurà actes tot el dia i a dos quarts de vuit s'espera una concentració, de nou massiva, davant la conselleria d'Economia, a la cruïlla de Gran Via i Rambla de Catalunya de Barcelona. Us n'informarem puntualment. Per recordar el que va suposar aquell dia podeu llegir aquesta informació de Sara González. En aquesta línia us aconsello també les opinions de Joan Serra Carnéi la d'Albano Dante Fachin.
Cuní de nou. El veterà periodista torna a la batalla diària després que el trencament amb 8tv l'hagi tingut una temporada en guaret i limitant-se a fer algunes col·laboracions i reportatges. Ho farà amb un informatiu matinal diari (un format que ell va portar al nostre país des dels micròfons de Catalunya Ràdio) que intentarà competir amb Mònica Terribas i Jordi Basté. Serà a la Cadena Ser, que vol reforçar així la seva presència a Catalunya i posar un contrapunt al sobiranisme a les ones radiofòniques. Sergi Ambudious ho explica en aquest reportatge.
Vist i llegit
L'interrogatori a José María Aznar a la comissió d'investigació sobre el finançament il·legal del PP al Congrés va donar ahir per molt a la premsa. D'entre tots, em quedo amb l'article "La guerra infinita" d'Antoni Puigverd a La Vanguardia, que afirmava que tot plegat ja no era "més que espectacle, un entreteniment d'alta tensió, un succedani de duels esportius". Puigverd criticava Rufián per haver-se estudiat més les frases que es podien fer virals que el sumari de la Gürtel i també l'actitud d'Aznar per "mentir".
El passadís
A finals d'any hi haurà eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona i ja s'hi viu un clima de molta tensió interna. Miquel Valls es retira després de setze anys de mandat i hi ha tres candidats que ja fa mesos que han engegat la seva maquinària: el banquer Carles Tusquets, l'advocat Ramon Masià i l'empresari Josep Maria Torres, a qui tothom assenyala com "l'home de la Pimec" en la batalla. Tusquets apareix com l'aspirant oficialista, amb el suport de Valls. L'adversari més temible és Masià. Fa pocs dies, Masià i Tusquets van mantenir una reunió en què va quedar clar que no hi haurà acord possible. Masià coneix a fons la casa perquè ha estat el cap de campanya de Valls en el passat, abans d'acabar-hi enfrontat. I abans ho va ser de l'anterior president, Antoni Negre, de qui és nebot. Sap com funcionen les eleccions a la Cambra, que són molt enrevessades. En la trobada entre Tusquets i Masià, el primer va assegurar que en cap cas pensa retirar-se de la cursa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977, un explosiu esclatava a la seu de la revista satírica El Papus, a la plaça de Castella de Barcelona, que s'havia convertit en la bèstia negra de l'extrema dreta pel se humor àcid i desvergonyit contra el qual quedava del règim franquista. Un treballador mort, el conserge Joan Peñalver, i setze ferits, alguns de gravetat, va ser el balanç d'un atemptat que encara ara espera justícia. Les víctimes van haver de lluitar durant anys per ser reconegudes com a tals, mentre la investigació policial va ser una suma de negligències que va impedir conèixer els veritables responsables del crim. Han hagut de passar quaranta anys perquè una placa recordi l'atemptat i les víctimes, en una mostra més de la memòria esbiaixada que va venir de la mà de la Transició. Aquí podeu recuperar el documental Papus, anatomia d'un atemptat que va emetre TVE el 2011.
L'aniversari
Henrik Larsson, nascut a Suècia el 1971, va arribar amb 33 anys al Barça, ja a les acaballes de la seva carrera, però l'afició en guarda un bon record. Era la solució d'urgència de Frank Rijkaard quan Ronaldinho, Eto'o i Giuly no aconseguien obrir les defenses rivals. Dues assistències en la final de París contra l'Arsenal, on els blaugrana van aconseguir la segona Champions de la seva història, en són un bon exemple. Larsson, conegut també per les rastes que va lluir durant una bona colla d'anys, pot dir que de ben jove va marcar en el Suècia - Bulgària del Mundial del 1994 que va catapultar els suecs a la tercera posició final. Cada cop que s'acosta el mercat i el Barça busca un davanter suplent, les portades reclamant un "nou Larsson" floreixen com bolets. Aquí els seus millors deu gols.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi Tornar a la zona zero