19
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
20
de setembre
a les
22:45h
L’estiu de 2018 (juny, juliol i agost) es pot qualificar de càlid a la major part de Catalunya. Al Pirineu i Prepirineu la temperatura mitjana ha estat propera a la mitjana climàtica, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Però al litoral i el prelitoral l’agost especialment ha estat entre els més càlids de les darreres dècades. A l’Observatori de l’Ebre aquest estiu ha estat el segon més càlid i a l’Observatori Fabra, ha estat el tercer estiu més càlid. Ambdós tenen sèries centenàries.
El mes d’agost vam patir una onada de calor general, ja que durant tres dies consecutius es va superar la temperatura mitjana a noranta de les cent vuitanta-quatre estacions meteorològiques. I, en concret, el 4 d’agost, van superar la màxima absoluta catorze de les estacions del litoral i el prelitoral que disposen de més de deu anys de dades.
La precipitació també ha estat contrastada, a diferència dels darrers dos estius que van ser secs a gairebé tot el territori. Enguany, les àrees plujoses s’han situat en el nord i el quadrant nord-est, en algunes estacions es va superar la mitjana: Al sud i sud-oest, per contra, l’estiu ha estat sec: en algunes estacions no es va arribar a la mitjana.
L’arribada de la tardor -que entrarà diumenge 23 de setembre–, està duent tempestes més violentes que altres anys. S’han inundat carrers, han volat planxes metàl·liques i hi ha hagut nits de molts llampecs. Segons dades de Meteocat, a mig setembre ja s’ha assolit la mitjana del mes; la nit del 6 de setembre a Barcelona van caure en mitja hora gairebé 77l/m2.
La distribució, però, ha estat desigual, amb diferències entre l’interior i el litoral i el prelitoral; i també entre els diferents barris de Barcelona: va ploure més als barris propers a la cosa que als de muntanya. Això és ocasionat per la influència de la temperatura del mar, que ha pujat 0,31⁰C per dècada en els darrers cinquanta anys, segons mesures en superfície preses a l’Estartit.
A Europa també s’ha enregistrat l’agost més càlid des de la generalització de les dades meteorològiques, la segona meitat del segle XIX. Va ser un 0,35⁰C més alta que el promig dels mesos d’agost entre 1981 i 2010, segons va informar la Organització Meteorològica Mundial. Hi va haver alhora sequeres, onades de calor i incendis forestals.
Però com el temps pot reflectir el canvi climàtic? El temps de les darreres dècades ens permet de veure la tendència climàtica a Catalunya; i, la previsió dels experts és que, en ser a una regió mediterrània, les onades de calor es poden fer més freqüents, més intenses i més llargues, i la pluviositat inusual es pot veure intensificada.
A principis de setembre hi va haver a San Francisco, Califòrnia, una Cimera pel Canvi Climàtic. Líders de més de dos-cents governs regionals i locals van fer balanç de la feina feta en els tres anys passats des de la Cimera de París (COP21) i van signar un full de ruta que dibuixa la transformació econòmica global necessària per al 2030, per assolir els acords de París de 2015.
Bàsicament es van consensuar nous reptes per a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH). Es va acordar de tendir cap al residu zero -impulsant l’economia circular-, el transport de zero emissions pel 2030 –amb el 100% de flota de vehicles públics i el 30% dels cotxes nous– i augmentant l’eficiència energètica dels edificis, especialment els de nova construcció.
En aquest sentit, Catalunya té una llei de canvi climàtic des del 2017, que incorpora elements com ara l’obligació de desenvolupar pressupostos de carboni o una fiscalitat ambiental que afavoreixi la reducció de les emissions de GEH. També permetrà disposar de recursos econòmics per actuar tant en matèria d’adaptació com de mitigació del canvi climàtic i en la protecció del patrimoni natural.
El mes d’agost vam patir una onada de calor general, ja que durant tres dies consecutius es va superar la temperatura mitjana a noranta de les cent vuitanta-quatre estacions meteorològiques. I, en concret, el 4 d’agost, van superar la màxima absoluta catorze de les estacions del litoral i el prelitoral que disposen de més de deu anys de dades.
La precipitació també ha estat contrastada, a diferència dels darrers dos estius que van ser secs a gairebé tot el territori. Enguany, les àrees plujoses s’han situat en el nord i el quadrant nord-est, en algunes estacions es va superar la mitjana: Al sud i sud-oest, per contra, l’estiu ha estat sec: en algunes estacions no es va arribar a la mitjana.
L’arribada de la tardor -que entrarà diumenge 23 de setembre–, està duent tempestes més violentes que altres anys. S’han inundat carrers, han volat planxes metàl·liques i hi ha hagut nits de molts llampecs. Segons dades de Meteocat, a mig setembre ja s’ha assolit la mitjana del mes; la nit del 6 de setembre a Barcelona van caure en mitja hora gairebé 77l/m2.
La distribució, però, ha estat desigual, amb diferències entre l’interior i el litoral i el prelitoral; i també entre els diferents barris de Barcelona: va ploure més als barris propers a la cosa que als de muntanya. Això és ocasionat per la influència de la temperatura del mar, que ha pujat 0,31⁰C per dècada en els darrers cinquanta anys, segons mesures en superfície preses a l’Estartit.
A Europa també s’ha enregistrat l’agost més càlid des de la generalització de les dades meteorològiques, la segona meitat del segle XIX. Va ser un 0,35⁰C més alta que el promig dels mesos d’agost entre 1981 i 2010, segons va informar la Organització Meteorològica Mundial. Hi va haver alhora sequeres, onades de calor i incendis forestals.
Però com el temps pot reflectir el canvi climàtic? El temps de les darreres dècades ens permet de veure la tendència climàtica a Catalunya; i, la previsió dels experts és que, en ser a una regió mediterrània, les onades de calor es poden fer més freqüents, més intenses i més llargues, i la pluviositat inusual es pot veure intensificada.
A principis de setembre hi va haver a San Francisco, Califòrnia, una Cimera pel Canvi Climàtic. Líders de més de dos-cents governs regionals i locals van fer balanç de la feina feta en els tres anys passats des de la Cimera de París (COP21) i van signar un full de ruta que dibuixa la transformació econòmica global necessària per al 2030, per assolir els acords de París de 2015.
Bàsicament es van consensuar nous reptes per a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH). Es va acordar de tendir cap al residu zero -impulsant l’economia circular-, el transport de zero emissions pel 2030 –amb el 100% de flota de vehicles públics i el 30% dels cotxes nous– i augmentant l’eficiència energètica dels edificis, especialment els de nova construcció.
En aquest sentit, Catalunya té una llei de canvi climàtic des del 2017, que incorpora elements com ara l’obligació de desenvolupar pressupostos de carboni o una fiscalitat ambiental que afavoreixi la reducció de les emissions de GEH. També permetrà disposar de recursos econòmics per actuar tant en matèria d’adaptació com de mitigació del canvi climàtic i en la protecció del patrimoni natural.