Roger Torrent: «Hi ha una crida de la gent demanant-nos honestedat i rigor»

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) va veure Carme Forcadell la jornada de l'enèsima manifestació de la Diada. De la seva predecessora a la presidència del Parlament en destaca l'actitud activa i determinada malgrat el tràngol que representa la presó. A Torrent li pertoca ara conduir el debat parlamentari amb la distorsió que suposa l'acció judicial de l'Estat. Les forces independentistes encara no han estat capaces de trobar un acord per atendre la substitució dels diputats suspesos, un fet que dificulta desplegar al Parlament l'agenda política que Torrent reclama per fer efectiva en aquesta legislatura. En aquesta conversa amb NacióDigital, el dirigent republicà aprofundeix en l'escenari del judici i admet que la tardor passada es va adonar de fins on estaven disposats a arribar els aparells de l'Estat per protegir la unitat territorial.

- Aquest dijous farà un any de la concentració davant de la conselleria d'Economia, prèvia a l'1 d'octubre, que va acabar comportant l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La causa general contra l'independentisme s'endureix a partir d'allà. Com es recordaran els fets d'octubre?

- Com un gest de dignitat cívica. Després hem vist com ha derivat la repressió, però va ser la primera vegada que la Guàrdia Civil entrava a les institucions del país i, no només això, també va ser el primer cop que es van detenir alts càrrecs de la Generalitat. Allò va servir per empresonar els Jordis, però el fet en si d'aquell dia va ser la detenció de Josep M. Jové, Lluís Salvadó i altres. I la gent va respondre amb dignitat ciutadana, de forma pacífica i democràtica, en la que va ser la primera manifestació de defensa dels nostres drets i les nostres llibertats. Però també va ser el moment a partir del qual es comença a generar un relat fictici que parla de violència i accions tumultuoses, i que serveix per justificar la rebel·lió. Va representar l'inici de la farsa judicial a partir de les imatges del 20-S.

- Aquella una manifestació va ser molt reivindicativa, defensant votar en un referèndum vinculant que havia de conduir a la República. Les manifestacions dels darrers mesos, en canvi, són antirepressives.

- També aquella. Va ser la primera manifestació en la qual de manera oberta es plantejava o democràcia o repressió. I després això es va materialitzar de nou l'1-O entre qui volia votar per vehicular una solució democràtica i qui apostava per la policia carregant contra els votants. Tot el que ha vingut després va en la línia de la defensa dels drets i les llibertats. Hi ha una coherència discursiva evident en totes les ocasions que la gent ha sortit al carrer.

- Citava l'Onze de Setembre. Va ser una Diada multitudinària però sense clímax, l'horitzó està emboirat. Quina resposta donaria als centenars de milers de persones que van participar-hi?

- Ens ha costat ressituar-nos. Venim d'uns mesos de repressió molt dura. Per tant, això fa que tots ens haguem hagut de reubicar, tant els partits com les entitats. Ens podríem haver explicat millor? Segurament. Ara, coincidint amb aquesta Diada, hem començat a verbalitzar quines són les idees motriu a través de la conferència del president Torra, que connecta amb el que ja havia plantejat ERC a l'estiu amb la conferència nacional. El que falta ara és concretar-ho amb una agenda que inclogui tasques concretes, que espero que en el debat de política general anem destil·lant. Aquest esforç de consens i de síntesi es materialitzarà aviat al Parlament. I és un esforç de síntesi que comportarà una agenda política en la qual hi haurà un component important, que és el judici a l'independentisme. I això condiciona el que vindrà.

"Ens ha costat ressituar-nos. Venim d'uns mesos de repressió molt dura"

- Ara mateix podem dir que hi ha consens a l'independentisme?

- Sí, es verbalitzen en la conferència del president i tenen a veure amb la defensa dels drets i les llibertats fonamentals. Ara es tracta que anem construint un trajecte polític que ens serveixi per reafirmar aquells tres grans consensos: la fi de la repressió, la resolució democràtica del conflicte i els valors republicans. Sobre aquests tres grans consensos, que se sintetitzen en el 3 d'octubre, hem de construir el futur. Tenint en compte, sobretot, que el judici ha de servir com a plataforma de denúncia de la repressió.
 
- La conferència del president Torra era el full de ruta de la legislatura? Ho diem perquè demanava molt a la ciutadania i al govern espanyol, però comprometia a poc la majoria parlamentària i el Govern.

- Això haurà de cristal·litzar al Parlament, sempre en base als grans consensos als quals també es referia el president, que són al carrer. Evidenciar-los ens sembla la millor manera d'apel·lar al 3 d'octubre, que alhora és la millor manera de ser més, que alhora és la millor manera de forçar la solució al conflicte.

"Ara es tracta que anem construint un trajecte polític per reafirmar tres grans consensos: la fi de la repressió, la resolució democràtica del conflicte i els valors republicans"

- Si als independentistes que no estan en primera línia els hagués d'explicar amb claredat possible quin és l'objectiu de la legislatura, què els diria? On hauríem de ser quan s'acabi?

- Amb una solució política i democràtica, amb una taula de negociació entre el govern espanyol i el de Catalunya per trobar-la. No és res diferent del que haguem plantejat sempre. Recordo el president Puigdemont i el Govern fent infinitat de crides al diàleg i la negociació, i ara també ho fa l'actual Govern.  

- Però hi havia un pla B, el referèndum unilateral.

- Sí, però ERC ja ho ha verbalitzat i el conjunt del republicanisme també: no s'abandona cap via pacífica, democràtica i cívica. No s'abandona cap possibilitat. Que la millor via és l'escocesa ho hem defensat sempre. Però no n'abandonem altres. I la nostra prioritat és aquest escenari. I hem de fer que el suport sigui massiu. Apel·lem als drets i les llibertats fonamentals, i també al 3 d'octubre, perquè malgrat que puguin haver-hi retòriques diferents en el que segur que estem d'acord és que hem de ser més i més determinats. I cal provocar la solució democràtica. Després, el govern espanyol haurà de triar si ho resol democràticament o ho enquista, si vol perdre definitivament la legitimitat a Catalunya o vol buscar una solució.

- Creu que és realista plantejar a curt o mig termini una sortida negociada amb l'Estat que incorpori el dret a decidir?

- És la proposta que no hem deixat de fer mai, que ens ha fet forts i hem de mantenir. La pregunta hauria de ser pel govern espanyol: quina alternativa té? Nosaltres tenim molt clara la nostra opció. Si la proposta per articular el seu no a un referèndum d'autodeterminació és una proposta d'Estatut, ha de saber que nosaltres volem votar la República, perquè això és el que ens demana la ciutadania. La pregunta és: si no és amb una resolució democràtica al conflicte, quina alternativa hi ha? Continuaran amb la repressió? Continuaran amb presos i exiliats o afrontaran una resolució democràtica? I, si afronten aquesta resolució, això passa forçosament per les urnes i el dret a l'autodeterminació.
 
- I la via de pressió només pot passar per consolidar la fotografia del 3 d'octubre?

- És el punt de partida. Quan parlo del 3 d'octubre, parlo d'un esperit, de gent que va sortir al carrer. Era gent que havia anat a votar l'1 d'octubre però també altra gent que no ho va fer. Ens ha de marcar un horitzó de creixement. Això passa per fer possible tres coses: apel·lar als drets i les llibertats fonamentals; governar bé, amb criteris socials i demostrar amb els fets quin és el tipus de país que volem; i per explicar-nos millor als barris i les ciutats. És veritat que la legislatura passada vam parlar molt de democràcia, d'urnes i de paperetes, perquè tocava. La policia estava entrant a impremtes i mitjans, i havíem de defensar el referèndum. I això va fer que ens restés temps per explicar com volem que sigui la República i com la República millorarà la situació dels catalans i les catalanes. I aquesta és una cosa que haurem de fer aquesta legislatura. Hem de picar molta pedra. Al final hem de poder ser capaços quin és l'horitzó polític.

"La pregunta és: si no és amb una resolució democràtica al conflicte, quina alternativa hi ha?"

- Abans apel·lava a les idees consens i reclamava que cristal·litzessin al Parlament. Entre les tres forces republicanes hi ha una estratègia compartida?

- Hi ha unes idees de fons compartides i haurem de posar-nos d'acord per concretar això amb una agenda política. Les idees formen part de l'estratègia, però l'estratègia no només són idees, també tasques concretes. Ens falta fer el pas d'explicar no només quin camí seguirem sinó cadascun dels passos.

- Està d’acord amb l’afirmació que ERC i JxCat tenen la mateixa línia d’actuació però vostès ho expliquen amb més sinceritat? Hi està d'acord?

- Sí amb la primera part. Estem molt més d'acord del que s'intenta vendre. I, alhora, també penso que hi ha una crida de la gent demanant-nos honestedat i rigor. La gent vol que els expliquem honestament on som i on anem, i també que ho fem amb rigor. Una mica d'això hi era a la Diada. Ens hem d'explicar on som i ser conscients que hi ha dues coses que ens fan forts: una és la unitat d'acció i l'altra és la pluralitat de l'independentisme. Tot això és una riquesa si som capaços de caminar junts.

"Ara que som conscients de quina és la situació i de quins són els costos de cada decisió, el que haurem de considerar és si l'escenari que s'obre després de cada pas que fem és un escenari millor o pitjor que l'anterior"

- En la conferència que va pronunciar la setmana passada als esmorzars del Fòrum Europa, vostè va defensar que "no calen cops d'efecte diaris". Que aquesta no és la manera d'eixamplar suports. Semblava un missatge dirigit als socis d'ERC al Govern i el Parlament.

- Era la constatació d'una idea fonamental i una premissa que hem de tenir en compte a l'hora de prendre decisions en el present i el futur immediat: cada decisió que es prengui s'ha de fer amb una anàlisi de cost-benefici molt clara. I això té a veure amb l'honestedat i el rigor que citava abans. Què vol dir això? Ara que som conscients de quina és la situació i de quins són els costos de cada decisió, el que haurem de considerar és si l'escenari que s'obre després de cada pas que fem és un escenari millor o pitjor que l'anterior. I això no té res a veure amb les conseqüències personals, té a veure amb una anàlisi de cost-benefici col·lectiu.
 
- Quan cita l'honestedat i el rigor que els demana la gent, també es podria ampliar la reflexió sobre la petició d'explicacions del que va passar l'octubre passat. S’ha fet prou autocrítica de l’octubre, malgrat el context de repressió?

- Som els campions del món de l'autocrítica. Se n'ha fet molta. Probablement, ningú esperava una repressió d'aquesta dimensió. Per més que ara es pugui acusar algú d'un punt d'ingenuïtat, estic convençut que ningú, almenys jo no, s'imaginava el grau de repressió que hem viscut durant aquests mesos. És veritat que ens hem hagut de recol·locar i replantejar moltes coses, perquè ens han intentat escapçar. A ERC, el meu partit, l'han intentat escapçar constantment. Hi ha una repressió evident i que no imaginàvem. D'autocrítica se n'ha fet i se'n farà sempre. De fet, és el que ens permet avançar. Però que això no ens distregui de la situació que vivim.

- Pensant en la gent que s'hagi pogut sentir decebuda, entén que l'anomenat discurs pragmàtic que ara s'atribueix a ERC hagi pogut ser interpretat com una renúncia? Com rebatria aquestes crítiques?

- Tots els posicionaments són legítims. Però també haig de dir que l'historial d'ERC, no només en els darrers mesos sinó al llarg de la seva història, està fora de tot dubte. El president d'ERC és a la presó i la secretària general es troba a l'exili. ERC no ha renunciat a res, com no ho ha fet mai. ERC fa el que creu millor per assolir l'objectiu polític. Altra cosa és que algú pugui pensar que la línia estratègica no és prou vàlida per assolir l'objectiu. Això és legítim. Però tot el que fem està pensat per arribar a l'horitzó proposat. A ERC sempre se li ha acabat donar la raó. Sempre que el país ha avançat és perquè s'ha assolit un escenari que ERC abans ja havia plantejat. A vegades ens donen la raó deu anys després, però ens l'acaben donant.  

- Li demanàvem una reflexió perquè, en les seves intervencions, ha demanat a l'independentisme "pensar en la part del país que no comparteix els seus objectius". No s'hi ha pensat prou fins ara?

- Nosaltres haurem d'anar als barris i ens haurem d'explicar. I ens haurem d'explicar molt i millor amb aquells que encara avui no són independentistes o que no veuen en la República una solució a bona part dels seus problemes. Quan dic que els independentistes hem de saber mirar els ciutadans del país que no comparteixen el nostre projecte, em refereixo a ser capaços de dialogar i explicar-nos. No ho vam fer prou la legislatura passada i és una obligació fer-ho en aquesta.

"Hem de ser capaços de dialogar i explicar-nos. No ho vam fer prou la legislatura passada i és una obligació fer-ho en aquesta"

- Hi ha una part de l'independentisme molt vinculat al moviment de la Crida Nacional per la República i el president Puigdemont que a vostè l'ha atacat per decisions que ha pres com a president del Parlament. A Joan Tardà li ha passat el mateix per decisions i discursos que ERC ha fet al Congrés o missatges que el propi Tardà ha fet a les xarxes socials. Qui és més ase dels cops, vostè o Tardà?

- Intento ser coherent sempre i podem rebre crítiques, però si tinc molt clar el camí que hem de seguir, i Joan Tardà també, crec que hem d'avançar més enllà dels retrets que puguin arribar per deteminades decisions. Les decisions les prenc pensant en el bé de la institució però, sobretot, en el bé del país. Es pot discrepar, només faltaria. Però el que faig és per assolir els objectius que una majoria d'aquest país s'ha marcat. Intento sempre prendre les decisions aïllant-me d'un determinat soroll, que no convé a ningú.
 
- Les aspiracions catalanes a curt termini s'han de cenyir als avenços de les comissions bilaterals. Això és suficient?

- Fins que no s'abordi l'origen i la base del conflicte polític, no hi haurà avenços definitius que valguin. Fins que no s'abordi el que reclama una majoria de la població de Catalunya, no s'avançarà políticament. I això passa pel diàleg. Però el diàleg no serà creïble del tot mentre hi hagi presos polítics.

- En una altra època, les comssions bilaterals tenien una naturalesa tècnica, per desplegar acords polítics, però el que hem vist en els darrers mesos s'assembla més a un espai on es discuteixen plantejaments polítics, almenys en la manera com s'ha traslladat públicament?

- El diàleg sempre ha de ser bilateral i ha d'abordar la qüestió de fons. Si no s'aborda, això no serveix de res.

- Parlem del judici. Hi ha alguna possibilitat que el judici es resolgui amb absolució?

- És l'única situació exigible en termes democràtics. Res que no sigui l'absolució em semblarà compatible amb l'estat de dret.

- I on queda el missatge de Pedro Sánchez si no hi ha gest en aquesta línia? La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat s'han de pronunciar.

- Hi ha una música que ens pot sonar diferent entre el govern Rajoy i el govern Sánchez, però si això no es concreta en fets, això no serveix de res. Qui ha de decidir si és Rajoy o és Cameron pertoca al president Sánchez. I és veritat que es parla de la Fiscalia i de la separació de poders, però es parla menys de l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del ministeri. El govern espanyol té mecanismes per fer el passos que es poden fer. Si no els fa és perquè no vol, no perquè no pot.

- Confia que hi pugui haver un canvi en la petició que faci en els escrits d'acusació la Fiscalia de l'Estat?

- Això és la prova del cotó de la democràcia. El judici en serà la prova. I segons com l'afronti el govern espanyol, estarà ferint la democràcia. El judici a l'independentisme és un judici a la democràcia. Segons com es plantegi i segons com acabi, a algú li semblarà que haurà fet front a la dissidència política, però en realitat el que estarà fent és ferir la democràcia espanyola.
 
- Com ha de reaccionar l'independentisme davant una eventual sentència condemnatòria?

- Amb una resposta de país, una resposta cívica, democràtica i pacífica, que també serà una resposta de dignitat democràtica.

- I això com es tradueix?

- Haurem de ser capaços de mostrar aquesta resposta. I no serà només una resposta de l'independentisme, haurà d'implicar una part molt transversal i important del país que, sigui independentista i republicana o no, veu el judici com un atac també als seus drets i llibertats. I, per tant, haurem de ser capaços tots junts de respondre a una eventual sentència condemnatòria.

- El president Torra va dir que ho traslladaria al Parlament?

- El Parlament és la seu de la sobirania del país. Per tant, les grans respostes de país és bo que es debatin al Parlament i que suscitin grans majories parlamentàries que, al final, és una traducció de grans majories socials.

- Ha parlat de la necessària coordinació amb els socis de JxCat. Això s'hauria d'haver traduït en una posició més unitària o lleial a la mesa del Parlament? El que s'ha transmès de la mesa és un enfrontament entre vostè i el vicepresident primer, Josep Costa.

- No hi una confrontació. Abans parlava de la riquesa que implica la pluralitat de l'independentisme, i és evident que en determinades qüestions que hi ha matisos i visions diferents. De fet, venim d'una mesa el mes de juliol [sobre la situació dels diputats suspesos per ordre del jutge Llarena] en què hi havia posicions diferents. I aprofito per fer autocrítica, perquè la manera com ho vam gestionar públicament no ens suma. Fins ara, hem avançat i hem de continuar per aquesta línia. És imprescindible que ens posem d'acord arreu.

- La unitat d'acció no hauria de començar per la mesa del Parlament?

- De fet, ja hi és. És veritat que el juliol no ens vam saber explicar. I tothom ha d'assumir la part de responsabilitat que li pertoca. Jo, el primer. Però també és veritat que tots els acords que s'han pres a la mesa del Parlament s'han pres en base a una majoria sòlida. En determinats moments hi ha molt soroll, però en totes les meses es prenen d'acord. I si no hi hagués una majoria, aquests acords no es prendrien.
 
- Quin futur vol vostè per a Carles Puigdemont?

- Vull el futur polític que el president Puigdemont triï, però sobretot li desitjo llibertat. La llibertat de poder tornar lliurement a casa seva.

- I ser investit president?

- Si això és el que demana la majoria del Parlament de Catalunya, i tant.

- I quin és el futur polític de Roger Torrent a mig termini? És una de les cares més visibles d'ERC, pel paper institucional que assumeix i per la necessitat que té el partit de veus sòlides. Preveu assumir més responsabilitats?

- El nostre partit l'han intentat escapçar, però tenim un president, Oriol Junqueras, que exerceix de president, i una secretària general, Marta Rovira, que també continua exercint com a tal, i ara un adjunt a la presidència, Pere Aragonès, amb qui col·laborem diàriament. Jo estic a disposició del meu partit i del meu país sempre, allà on calgui. Sempre intentaré ajudar. Se'm va encomanar la tasca de fer de president del Parlament de Catalunya i estic molt centrat en aquesta feina institucional.

- Per entendre'ns. A vostè se'l veu assumint més responsabilitats que no pas menys.

- El dia abans que Marta Rovira que em truqués per dir-me que havien pensat en mi per ser president del Parlament, ni m'ho havia plantejat. I això vol dir dues coses: que no em plantejo res en el futur i que sempre estic a disposició del que pugui la secretària general o el president del meu partit, i intentant ajudar on sigui, tal com vaig fer sent regidor, alcalde o portaveu parlamentari.

"La solució sobre els diputats ha de complir tres requisits: mantenir les actes, protegir les majories al Parlament i que tots els acords que fem i les votacions en el ple siguin efectives"

- Malgrat la cimera a Lledoners, l'independentisme encara no ha trobar un acord sobre els diputats suspesos. Com s'ha de solucionar?

- La solució idònia no existeix, perquè la situació és derivada d'una interlocutòria injusta i surrealista des d'un punt de vista jurídic. La solució ideal seria que els diputats puguessin exercir lliurement la condició de diputats. Dit això. Per mi, la solució que haguem de prendre en relació a la interlocutòria ha de complir tres requisits: primer, mantenir les actes de diputats, que ningú hagi de renunciar-hi; segon, protegir les majories al Parlament; i que tots els acords que fem i les votacions en el ple siguin efectives. Són les tres premisses que haurien de contenir la solució que hem d'acordar a la mesa.

- Des de fa dos anys fins avui, ha canviat la seva percepció del risc o la seva predisposició a un cert sacrifici personal? Vostè seu en una cadira que l'anterior persona que l'ocupava està empresonada.

- El que podríem dir que ha canviat és la meva percepció en relació als aparells de l'Estat i fins on estan disposats a arribar. Ningú s'imaginava això. Era dels que deia que una imatge de la policia treient una urna l'1 d'octubre era inassuible en costos reputacionals per l'estat espanyol. Doncs bé, no només passa això sinó que la policia entra carregant contra la gent que volia votar. Per tant, és que ha canviat la percepció de la ciutadania de Catalunya del que estan disposats a fer els aparells de l'Estat per mantenir la unitat territorial. Fa més o menys un any, la meva dona em va dir que l'Estat assenyalava les persones que estaven en aquell moment al capdavant de les institucions o dels partits, a la primera línia política del país. I em va advertir que els que en aquell moment estàvem a segona línia, ens tocaria fer un pas endavant, en justa correspondència amb els que han sacrificat els altres. Això explica quina és la meva actitud quan em van proposar ser president del Parlament i també en totes les decisions que m'ha pertocat prendre durant aquests mesos.