1 de 10
procés català

El jutjat d'instrucció 13 es retracta i admet que estava investigant l'1-O

El jutge admet a l'Audiència de Barcelona que des del mes de març del 2017 tenia una investigació oberta arran de la querella de Vox contra l'exmagistrat Santi Vidal

Seguiment dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre a plaça Catalunya | Adrià Costa
per Aida Morales, 19 de setembre de 2018 a les 10:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui menteix sobre els interrogatoris de l'1-O? La Guàrdia Civil o el jutjat d'instrucció 13? Aquestes son les preguntes que NacióDigital es plantejava fa uns mesos davant les ombres procedimentals que suscitaven els diferents interrogatoris que el jutjat Barcelona havia fet a treballadors i funcionaris de la Generalitat vinculats al referèndum de l'1 d'octubre. Després que la querella del col·lectiu de juristes Drets contra la Guàrdia Civil fos admesa a tràmit per l'Audiència de Barcelona, es tractava d'aclarir si aquest cos policial estava actuant de mutu propi o, per altra banda, si el jutjat ja tenia una investigació oberta. 

Segons informa l'Ara, el jutjat admet a l'Audiència que des del mes de març del 2017 ja tenia una investigació oberta sobre la futura convocatòria del referèndum, arran de la querella de Vox contra l'exmagistrat Santi Vidal. Així mateix, i negant allò que el mateix tribunal va dir en un inici, admet que va ser aquest qui va ordenar a la Guàrdia Civil els interrogatoris a càrrecs de la Generalitat.  


Els fets es remunten a mitjans de juliol del 2017, quan la Benemèrita va enviar citacions a diferents treballadors i funcionaris de la Generalitat perquè acudissin a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona a declarar en qualitat de testimonis per la investigació ordenada pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El procediment es va obrir arran de les polèmiques declaracions del jutge i exsenador d'ERC Santi Vidal sobre la presumpta obtenció de dades fiscals dels catalans per part del Govern. Entre aquestes persones hi havia el secretari general de presidència, Joaquim Nin; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells; el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, o el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

L'assumpte, però, es va anar embolicant poc després. Arran de la consulta de diversos mitjans de comunicació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assegurar que les diligències que estava fent la Guàrdia Civil "no estaven sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13". Aquest tribunal, a més, havia declarat secretes les diligències que sí que havia realitzat prèviament contra l'exsenador d'ERC Santi Vidal; l'aleshores secretari d'Hisenda de la Generalitat, Josep Lluís Salvadó, i el director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Carles Viver i Pi Sunyer. Nous elements que, segons Drets, feien "impossible" aclarir la relació entre la investigació del jutge i els interrogatoris. 


En aquest punt, Drets sol·licitava aclarir si s'estava portant a terme una investigació oculta del referèndum per part del titular del 13. Això seria, van denunciar una "causa general sense cap fonament" contra l'independentisme. Per això, Drets demanava una resposta del jutge o bé que es plantegés una investigació a la Guàrdia Civil i al delegat del govern espanyol, Enric Millo, com a "màxim responsable de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació