Corrupció

Aznar, el retorn de l'heroi de la dreta espanyola que no ha marxat mai

L'expresident del govern espanyol, acompanyat per la nova plana major del PP, aprofita la compareixença pel cas Gürtel per carregar contra l'independentisme, per equiparar l'esquerra abertzale a ETA i per apujar el to contra Podem

per Oriol March , 18 de setembre de 2018 a les 17:40 |
José María Aznar, aquest dimarts al Congrés dels Diputats | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És probable que, si José María Aznar no s'hagués dedicat a la política, aquest dimarts hauria rebut dos sobres al seu despatx amb la mateixa oferta: "Vol afiliar-se al nostre partit?". Els remitents, un de color blau -PP- i un de color taronja -Ciutadans-, competeixen des de fa mesos per l'hegemonia en el camp de la dreta espanyola, i reivindiquen amb entusiasme les idees que Aznar ha defensat sense complexos des del Congrés dels Diputats, on ha tornat per donar explicacions sobre el finançament irregular del partit que va presidir entre el 1990 i el 2004, anys en els quals la justícia veu provades pràctiques il·legals. Centrat en l'activitat privada des de fa anys, l'exlíder del PP ha protagonitzat el clàssic retorn d'aquells que no han marxat mai: llengua afilada, ventilador contra els adversaris i mà dura.

Mà dura contra Podem, contra l'independentisme català i contra l'esquerra abertzale, a qui ha equiparat en tot moment amb ETA. Des del primer moment ha quedat clar que volia desvincular-se de la trama Gürtel -malgrat que el seu impulsor, Francisco Correa, va ser un dels convidats destacats en el casament de la seva filla gran-, de l'existència d'una caixa B dins del PP orquestrada per Luis Bárcenas -negada en tot moment per Aznar- i de tot allò que faci olor a corrupció dins del partit de la gavina. Una corrupció, que per cert, va acabar amb l'etapa de Mariano Rajoy, el seu enemic íntim, a la Moncloa.


En una pirueta dialèctica per allunyar-se de tot el que esquitxa les sigles que va presidir durant catorze anys, ha tret pit per sortir citat un parell de vegades en la sentència de l'Audiència Nacional, "i per una qüestió relacionada amb unes moquetes als mítings". Ni coneixia Correa ni el va contractar, ni en cap moment va cobrar sobres, deia. Aquest assumpte, el dels sobres, li va servir per retreure a Oskar Matute, de Bildu, el "cobrament d'extorsions" per part d'ETA. No s'ha tallat a l'hora d'erigir-se com a garant de la "democràcia" i de les "llibertats", dos valors que veu en risc en cas que Podem arribi al poder. Així li ho ha deixat clar a Pablo Iglesias, líder del partit morat, amb qui ha mantingut un tens intercanvi.
 

També l'ha tingut amb Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, vestit amb una samarreta de José Couso i amb ganes de gresca -dialèctica-. Com dos púgils que s'encaren ja en la fase del pesatge, des del primer moment han volat les acusacions de colpisme. Aznar ha celebrat que els líders del procés estiguin empresonats -"condemnats", ha arribat a pronunciar, qui sap si avançant el contingut d'una sentència que probablement anirà més enllà de les eleccions municipals- per haver volgut fer una "rebel·lió contra l'ordre constitucional". El mateix, ha dit, que permet a Rufián -segons ell- tenir cadira al Congrés. El portaveu republicà, després de diverses trifulques entre els diputats del PP i el president de la comissió, el canari Pedro Quevedo, li ha retret els orígens franquistes de fundadors d'Alianza Popular, després PP.

Aznar ha acusat Rufián de formar part d'un partit "colpista", ha donat per condemnats els líders del procés i ha situat Podem com una "amenaça" per les llibertats a Espanya en cas que governessin

En un gir surrealista de la compareixença, tot just després que Rufián el comparés amb Vito Corleone acariciant un gat en la primera escena de la magistral El Padrino, Aznar ha puntualitzat que en un passat havia tingut gats, però que ara preferia el gos que viu amb ell i la seva dona, Ana Botella. I ha aprofitat per convidar Rufián a passejar-lo si algun dia té temps lliure, amb un deix d'ironia de qui se sent segur, protegit. La nova direcció del PP, amb Pablo Casado al capdavant, li ha dispensat una rebuda d'alçada. No hi han faltat Dolors Montserrat, portaveu parlamentària, ni el secretari general, Teodoro García-Egea.

Guàrdia pretoriana

De José María Aznar se n'ha parlat molt dins del PP, i no sempre en termes elogiosos. Rajoy observava com en cada intervenció era esmenat per qui el va situar a dit com a successor, i tampoc és cap secret que María Dolores de Cospedal en malparlava en privat. Però ara Casado s'inspira en Aznar, de qui va ser cap de gabinet, i li dispensa un tracte preferencial. "Ha demostrat la seva honorabilitat i el llegat de cinc milions de llocs de treball en l'etapa de més rellevància internacional d'Espanya", ha considerat el nou president dels populars un cop ha acabat la intervenció. Aquesta "etapa de més rellevància internacional", per descomptat, està marcada per la intervenció espanyola en la guerra de l'Iraq del 2003, que va enterbolir el llegat dels seus protagonistes: Aznar, George W. Bush i Tony Blair.
 
La qüestió de l'Iraq, on mai es va acreditar la presència de les armes de destrucció massiva que van servir com a argument per atacar Sadam Hussein, ha planat per sobre de la compareixença. Li ho ha retret Rafael Simancas, portaveu del PSOE a la comissió d'investigació i probablement el menys vigoritzant de tots els que han interpel·lat l'exlíder del PP. Davant de les acusacions, però, Aznar s'ha escudat en la venda de bombes a l'Aràbia Saudita per part del govern espanyol -ara socialista-, que tanta polseguera ha aixecat. Els responsables de la Moncloa eviten parlar de "bombes" i fan servir l'expressió "projectils d'alta precisió", la mateixa que Aznar ha exhibit en to irònic durant tota la compareixença.

Lluny de disculpar-se per entrar en la guerra de l'Iraq, Aznar ha ironitzat amb la venda de bombes a l'Aràbia Saudita per part del govern del PSOE

Aznar ha volgut reivindicar que està "voluntàriament" allunyat de la política des de fa 15 anys, quan va designar Rajoy com a successor i va observar com el PP perdia dues eleccions espanyoles consecutives. La seva actitud sempre ha fet pensar en aquell veterà que, des de la graderia, deixa clar que ho faria millor que els onze jugadors titulars. Però la comoditat dels consells d'administració, de les conferències i de les entrevistes amb guant de seda sempre és més temptadora que sotmetre's, de nou, al veredicte de les urnes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació