Josefina Erikson: «Per un home diputat encara és més fàcil ser respectat»

És més fàcil ser diputat que diputada? Sembla que sí, si escoltem l'opinió de Josefina Erikson, professora al departament de Govern de la Universitat d'Uppsala (Suècia). Erikson ha participat en les primeres jornades sobre Parlaments amb perspectiva de gènere per a garantir la igualtat efectiva de dones i homes, que ha celebrat la cambra catalana aquest dilluns i dimarts. El Parlament posa en marxa el seu pla d'igualtat i ha convidat un seguit d'experts internacionals. Aquests dies, a l'escalf de les jornades, ha fet furor a les xarxes l'etiqueta #Serpolíticaés, per constatar les actituds masclistes encara presents a la política. 

Erikson ha fet un estat de la qüestió sobre la igualtat de gènere al parlament del seu país, Suècia. En aquesta entrevista assenyala els reptes encara pendents per a una igualtat efectiva i explica també a NacióDigital alguns aspectes de la societat , encara trasbalsada per l'augment de l'extrema dreta en les darreres eleccions.

- Expliqui'ns quina ha estat la seva recerca al Parlament suec.

- He estat treballant amb el Grup sobre Igualtat de Gènere del Parlament de Suècia com a assessora. L'objecte del treball és estudiar si homes i dones estan en igualtat de condicions per dur a terme la seva tasca parlamentària, si poden influir de la mateixa manera i si gaudeixen de les mateixes possibilitats d'intervenir. El grup està format per quatre diputats i quatre diputades. Vam fer un informe a partir d'una enquesta a 20 homes i 20 dones de la cambra. I la conclusió ha estat que, en molts aspectes, el Parlament suec és força igualitari, i homes i dones disposen de les mateixes possibilitats per dur a terme la seva feina. Però encara hi ha una sensació en moltes diputades que la seva tasca no és prou valorada, es percep que tenen més por a cometre errors que els seus companys d'igual rang. En el terreny del reconeixement encara hi ha molt per avançar. Per un home diputat encara és més fàcil ser respectat.    

- Quantes dones hi ha al Parlament suec?

- Hi ha un 43% de dones al Parlament.
 
- En el Parlament de Catalunya són el 42,9%, molt similar. El 1980 eren només el 5,4%. Catalunya ha avançat molt en aquest terreny.

- Sí, definitivament. En termes de representació, entre un 40% i un 60% de dones és un percentatge positiu. Catalunya està entre els casos més avençats de parlaments igualitaris a Europa. Les jornades que celebrem aquests dies també són un senyal més que les polítiques d'igualtat estan en l'agenda catalana.

"Catalunya està entre els casos més avançats de parlaments igualitaris a Europa"

- El cas de Suècia és entre els més avançats quant a presència de dones a les institucions. A què es deu?

- És un cas una mica excepcional. De fet, hi havia ja més d'un 40% de dones al parlament els anys noranta. Els països nòrdics solen estar entre els primers en aquest àmbit. A Suècia hi ha una llarga tradició de treball en la igualtat de gènere que ha deixat empremta.     

- La situació de la igualtat de gènere en els parlaments és un reflex del que passa als altres àmbits de la societat?

- Sí, però no és tan fàcil. Un país que té més del 50% de dones al parlament és Rwanda. I en molts països d'Amèrica Llatina hi ha molta presència de dones als parlaments i, en canvi, en altres àmbits socials estan més enrere. Hi ha molts factors que poden explicar la presència de la dona.

"Els parlaments van un pas davant de la societat quant a igualtat"

- Els parlaments són més sensibles a la igualtat que altres àmbits de la societat?

- Sens dubte. Els parlaments van un pas davant de la societat quant a igualtat. És més fàcil canviar els parlaments que la societat. Fins i tot diputats que provenen de la política local asseguren que la perspectiva de gènere té més pes al parlament que en les institucions municipals. Té la seva lògica, si pensem que els diputats treballen per millorar la societat. Però és molt important visibilitzar la igualtat de gènere en el parlament perquè posa el tema en el primer pla. No es pot canviar una societat si el parlament no canvia. Que la composició del parlament garanteixi la igualtat garanteix que la societat també avanci en aquest tema.   
 
- La diferència és molt gran si ho comparem amb els consells d'administració de les empreses?

- El percentatge de dones en les cúpules de les grans empreses és molt menor. En diversos països s'ha estudiat la possibilitat d'imposar uns percentatges per llei. A Suècia se n'ha parlat, però crec que encara no ha arribat el moment en què una llei així sigui aprovada.

- Parlem una mica de política sueca. Acaben de celebrar-se unes eleccions que han generat una gran expectació internacional i es temia un èxit encara més gran de l'extrema dreta. Sembla que s'han salvat d'una de bona. Com valora els resultats de Demòcrates Suecs (SD)?

- L'extrema dreta ha obtingut un resultat del 17%, que és molt. Però hi havia enquestes que apuntaven a un resultat encara millor, de més del 20%. La bona notícia és que no han crescut més i continuen sent tercera força.

"Els bons resultats de l'extrema dreta a Suècia tenen més a veure amb la desigualtat que amb la immigració"

- Com pot ser que una societat tan tolerant i avantguardista -com es veu també en igualtat de gènere- ha generat en el seu si un fenomen com el de Demòcrates Suecs?

- Això és el que ens preguntem tots. Uns companys meus de ciències polítiques han estudiat els resultats de Demòcrates Suecs municipi a municipi i una dada sorprenent és que no és precisament en els llocs amb més immigració on el partit ultra ha obtingut els seus millors resultats. Sí que es percep que, en general, els llocs on les diferències socials han crescut més els darrers anys és on Demòcrates Suecs han experimentat un millor resultat. No hi ha una relació directa entre les ciutats amb més bosses d'immigrants i els vots a SD. Els alts percentatges de l'extrema dreta a Suècia crec que tenen més a veure amb el creixement de la desigualtat a la societat sueca que amb la immigració.

- La decisió del govern suec que va permetre, fa pocs anys, l'entrada de prop de 200.000 immigrants ha estat considerada per molts analistes com un element aprofitat per l'extrema dreta.

- Sí, però durant l'etapa de govern conservador de Fredrik Reinfeldt (2006-14) es va produir un augment sensible de les desigualtats. Aquí sí que hi ha una relació directa amb l'enfortiment de Demòcrates Suecs. Ha crescut la sensació d'inseguretat en una part de la societat sueca, que se sent desprotegida per les polítiques tradicionals. Hi ha societats més injustes que la sueca, com als Estats Units, però on la gent accepta amb més normalitat les diferències econòmiques, mentre que nosaltres venim d'una societat amb moltes proteccions.