18
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:00h
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va intentar ahir recuperar la iniciativa amb una reforma constitucional exprés i limitada a la qüestió dels aforaments. El Govern li ha respost aquest dimarts amb una suggerència: aprofitar aquest moviment per incloure el dret a l'autodeterminació a la norma del 1978. "Si Sánchez creu que el dret a l'autodeterminació no està inclòs [en el text] i que una reforma es pot fer per la via ràpida, es pot fer per tots els temes", ha apuntat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en referència a la inclusió d'un hipotètic referèndum a la Constitució.
Artadi ha valorat amb prudència els primers cent dies del líder del PSOE. El contacte entre administracions, ha admès, és "diferent" que amb el PP a la Moncloa, però s'ha mostrat a l'espera de si hi ha "passes endavant". Tant el PDECat com ERC, després de conèixer el contingut de la intervenció de Sánchez, van desafiar-lo a incloure el dret a l'autodeterminació en la reforma, però el president espanyol no té intenció de fer-ho i de moment proposa un referèndum sobre l'autogovern per resoldre el conflicte polític.
Preguntada per si el Govern vol negociar una reforma de la Constitució, Artadi ha indicat que en la comissió bilateral es va proposar un grup de treball sobre el referèndum i la part estatal va descartar-ho. "La solució política que proposem creiem que cap dins del text. No és tant un tema jurídic com una voluntat política de deixar votar els catalans", ha recalcat la consellera de la Presidència.
Acció exterior
El Govern seguirà amb el calendari previst de reobertura i obertura de delegacions a l'exterior al marge del recurs que interposi el ministeri d'Afers Estrangers comandat per Josep Borrell, segons també ha volgut puntualitzar Artadi durant la roda de premsa del consell executiu. "Anirem endavant, el calendari segueix en ferm", ha destacat Artadi.
El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, es desplaçarà en els propers dies a Berlín per reobrir la delegació, encapçalada per Marie Kapretz. Després vindran les de Londres -última setmana de setembre-, Roma -principis d'octubre- i Ginebra -finals d'octubre-. En funció de com vagi el concurs públic per triar delegat o delegada als Estats Units i a França -places molt concorregudes en el concurs públic- la idea és posar-les en marxa com a tard a principis de novembre. La segona fase d'expansió inclou Portugal, Països Nòrdics i els Balcans, i després ja s'abordarà "la resta del món" cap a finals d'any.
Segons ha determinat Borrell aquest matí en un esmorzar informatiu, la decisió de presentar el recurs "està presa" i els serveis jurídics de l'Estat "estan treballant per fer-ho bé". Amb tot, ha afirmat que darrere aquest recurs només hi ha "un pur problema de procediment" i el govern espanyol "no té més remei que fer-ho així". Borrell ha admès que la imatge internacional de l'estat espanyol està "seriosament danyada sobretot a Europa i el món anglosaxó" per la "propaganda" del "moviment independentista català amb el suport actiu de les institucions de la Generalitat", fet que ha obligat el seu ministeri a "dedicar part del seu temps i energia a corregir aquest missatge i recompondre la nostra imatge".
Judici a l'1-O
Artadi ha assegurat que seria "gravíssim" que el Tribunal Suprem condicioni el judici contra la cúpula del procés al calendari electoral, marcat per les municipals del 2019. "Si això és cert, es donaria més pes a l'argument que fem sobre la manca d'independència d'alguns sectors de la justícia espanyola, i que la política està condicionant el judici", ha recalcat.
La dirigent independentista ha assenyalat, a banda, que les informacions que van apareixent sobre la possibilitat d'arrencar el judici al gener i que la sentència s'allargui fins després de les municipals "posen en qüestió" el dret de defensa. "Es genera inseguretat" sobre el calendari, ha ressaltat Artadi.
Artadi ha valorat amb prudència els primers cent dies del líder del PSOE. El contacte entre administracions, ha admès, és "diferent" que amb el PP a la Moncloa, però s'ha mostrat a l'espera de si hi ha "passes endavant". Tant el PDECat com ERC, després de conèixer el contingut de la intervenció de Sánchez, van desafiar-lo a incloure el dret a l'autodeterminació en la reforma, però el president espanyol no té intenció de fer-ho i de moment proposa un referèndum sobre l'autogovern per resoldre el conflicte polític.
▶️#Portaveu@elsa_artadi: "seria la segona vegada que es reforma de manera exprés la Constitució, ara pels aforaments. Si @sanchezcastejon pot fer reforma exprés de la Constitució podria incloure el dret a l’autodeterminació” pic.twitter.com/2VSaZRK5by
— Govern. Generalitat (@govern) 18 de setembre de 2018
Preguntada per si el Govern vol negociar una reforma de la Constitució, Artadi ha indicat que en la comissió bilateral es va proposar un grup de treball sobre el referèndum i la part estatal va descartar-ho. "La solució política que proposem creiem que cap dins del text. No és tant un tema jurídic com una voluntat política de deixar votar els catalans", ha recalcat la consellera de la Presidència.
Acció exterior
El Govern seguirà amb el calendari previst de reobertura i obertura de delegacions a l'exterior al marge del recurs que interposi el ministeri d'Afers Estrangers comandat per Josep Borrell, segons també ha volgut puntualitzar Artadi durant la roda de premsa del consell executiu. "Anirem endavant, el calendari segueix en ferm", ha destacat Artadi.
El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, es desplaçarà en els propers dies a Berlín per reobrir la delegació, encapçalada per Marie Kapretz. Després vindran les de Londres -última setmana de setembre-, Roma -principis d'octubre- i Ginebra -finals d'octubre-. En funció de com vagi el concurs públic per triar delegat o delegada als Estats Units i a França -places molt concorregudes en el concurs públic- la idea és posar-les en marxa com a tard a principis de novembre. La segona fase d'expansió inclou Portugal, Països Nòrdics i els Balcans, i després ja s'abordarà "la resta del món" cap a finals d'any.
▶️ #Portaveu@elsa_artadi: “en resposta al ministre @JosepBorrellF és evident que la imatge l’Estat ha sortit danyada pels fets del #1OCT i amb la regressió de drets a l’Estat” pic.twitter.com/eJYD9zWZDi
— Govern. Generalitat (@govern) 18 de setembre de 2018
Segons ha determinat Borrell aquest matí en un esmorzar informatiu, la decisió de presentar el recurs "està presa" i els serveis jurídics de l'Estat "estan treballant per fer-ho bé". Amb tot, ha afirmat que darrere aquest recurs només hi ha "un pur problema de procediment" i el govern espanyol "no té més remei que fer-ho així". Borrell ha admès que la imatge internacional de l'estat espanyol està "seriosament danyada sobretot a Europa i el món anglosaxó" per la "propaganda" del "moviment independentista català amb el suport actiu de les institucions de la Generalitat", fet que ha obligat el seu ministeri a "dedicar part del seu temps i energia a corregir aquest missatge i recompondre la nostra imatge".
Judici a l'1-O
Artadi ha assegurat que seria "gravíssim" que el Tribunal Suprem condicioni el judici contra la cúpula del procés al calendari electoral, marcat per les municipals del 2019. "Si això és cert, es donaria més pes a l'argument que fem sobre la manca d'independència d'alguns sectors de la justícia espanyola, i que la política està condicionant el judici", ha recalcat.
▶️ #Portaveu@elsa_artadi: "Si és cert que el tribunal suprem està actuant en funció del calendari electoral em semblaria gravíssim, i és una mostra clara de politització de la justícia. En teoria hauria de ser una justícia independent” pic.twitter.com/COW7a0R9JN
— Govern. Generalitat (@govern) 18 de setembre de 2018
La dirigent independentista ha assenyalat, a banda, que les informacions que van apareixent sobre la possibilitat d'arrencar el judici al gener i que la sentència s'allargui fins després de les municipals "posen en qüestió" el dret de defensa. "Es genera inseguretat" sobre el calendari, ha ressaltat Artadi.