18
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:00h
El Maldà enceta temporada acollint el naixement d'una companyia de teatre i, davant un fet tan excepcional, hi vaig amb il·lusió per gaudir d'un espectacle amb un repartiment absolutament desconegut. La Ràtzia són sis joves intèrprets i la companyia és el fruit de Croades, el seu taller de quart de l'Institut del Teatre dirigit per Jordi Vilà que ara arriba als escenaris professionals.
Més enllà de felicitar-nos per la novetat, cal remarcar que estrenar-se amb Croades de MichelAzama és un desafiament per a l'equip artístic i el públic. El fenomen de la guerra ha estat representat en el món de les arts des de temps immemorials; així, Azama se suma a la tradició de portar-la a escena amb aquest text del 1988 que recorre segles i espais indeterminats per narrar la grandiloqüència absurda del conflicte entre religions.
D'aquí el títol, la presència de la ciutat de Jerusalem i els ecos de la intifada. Croades és també la història personal d'uns infants que es transformaran en adults vivint la guerra, experiències de la ingenuïtat més innocent a l'instint de supervivència fredament assassí. Nois que deixaran la pilota de futbol per agafar les armes, noies guerrilleres que acaben per vendre el cos, mares que vaguen durant segles esperant el retorn dels fills mobilitzats, éssers ni vius ni morts i tota la violència i l'amor de què som capaços com espècie.
Tragèdia on l'autor introdueix l'humor grotesc com a recurs contra tant de dolor. Quinze escenes plantejades majoritàriament com a monòlegs reflexius o diàlegs entre dos personatges, joc dramàtic que un cop captat per l'espectador cau a vegades en la monotonia, agreujada per cert barroquisme lèxic innecessari.
La ferma posada en escena de Jordi Vilà eludeix els obstacles des de l'inici, amb l'encert de començar fora de sala i convidar els presents a entrar en un món absolutament devastat. Un no lloc buit on destaquen només uns bidons, en el qual l'espai sonor magnífic d'Àlex Polls i alguns efectes visuals transporten immediatament el públic.
La veritable força de Croades rau en la interpretació, i el treball conjunt d'aquesta incipient companyia mostra que estan còmodes en registres diversos, canviant de personatge i donant tota l'energia de què són capaços, que és molta i autèntica. Cal seguir-los de prop, especialment a José Luís Oliver que broda l'evolució d'Ismaïl, un nen juganer que acabarà convertint-se en implacable soldat.
Més enllà de felicitar-nos per la novetat, cal remarcar que estrenar-se amb Croades de MichelAzama és un desafiament per a l'equip artístic i el públic. El fenomen de la guerra ha estat representat en el món de les arts des de temps immemorials; així, Azama se suma a la tradició de portar-la a escena amb aquest text del 1988 que recorre segles i espais indeterminats per narrar la grandiloqüència absurda del conflicte entre religions.
D'aquí el títol, la presència de la ciutat de Jerusalem i els ecos de la intifada. Croades és també la història personal d'uns infants que es transformaran en adults vivint la guerra, experiències de la ingenuïtat més innocent a l'instint de supervivència fredament assassí. Nois que deixaran la pilota de futbol per agafar les armes, noies guerrilleres que acaben per vendre el cos, mares que vaguen durant segles esperant el retorn dels fills mobilitzats, éssers ni vius ni morts i tota la violència i l'amor de què som capaços com espècie.
Tragèdia on l'autor introdueix l'humor grotesc com a recurs contra tant de dolor. Quinze escenes plantejades majoritàriament com a monòlegs reflexius o diàlegs entre dos personatges, joc dramàtic que un cop captat per l'espectador cau a vegades en la monotonia, agreujada per cert barroquisme lèxic innecessari.
La ferma posada en escena de Jordi Vilà eludeix els obstacles des de l'inici, amb l'encert de començar fora de sala i convidar els presents a entrar en un món absolutament devastat. Un no lloc buit on destaquen només uns bidons, en el qual l'espai sonor magnífic d'Àlex Polls i alguns efectes visuals transporten immediatament el públic.
La veritable força de Croades rau en la interpretació, i el treball conjunt d'aquesta incipient companyia mostra que estan còmodes en registres diversos, canviant de personatge i donant tota l'energia de què són capaços, que és molta i autèntica. Cal seguir-los de prop, especialment a José Luís Oliver que broda l'evolució d'Ismaïl, un nen juganer que acabarà convertint-se en implacable soldat.
| Fitxa de Croades |
|---|
Títol: Croades Al Teatre Maldà del 12 al 28 de setembreAutor: Michel Azama Adaptació i traducció: Santiago Sans Direcció: Jordi Vilà Intèrprets: Pere Aguiló, Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal |