Procés català

Artadi assumeix la interlocució amb Madrid per ordre de Puigdemont

La consellera de la Presidència manté contactes discrets a la capital amb alts càrrecs del govern espanyol i del PSOE, mentre Aragonès destina esforços als greuges econòmics i Maragall greixa el flanc institucional

per Oriol March , 16 de setembre de 2018 a les 09:00 |
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Hi ha molta més interlocució amb Madrid del que sembla i del que es diu". La frase la pronuncia un alt dirigent governamental i és avalada per almenys cinc fonts més consultades per NacióDigital. L'executiu que lidera Quim Torra insisteix des de fa setmanes en el diàleg i la negociació amb Pedro Sánchez per aconseguir una sortida política al conflicte entre Cataluna i Espanya, i la persona encarregada de comandar el front de Madrid té noms i cognoms: Elsa Artadi. L'encàrrec dirigit a la consellera de la Presidència no només surt del Palau de la Generalitat, sinó també de Waterloo. "Carles Puigdemont està al corrent de tot, i és qui ho impulsa", sostenen almenys tres dels alts responsables consultats, tant de Barcelona com des de la capital de l'Estat. Puigdemont fa mesos que reclama "intel·ligència política" a Pedro Sánchez per canalitzar les demandes catalanes satisfent totes les parts.

Quines són aquestes demandes? Damunt la taula n'hi ha dues: la llibertat dels presos -combinada amb la petició de rebaixar els delictes dels quals s'acusa la cúpula del procés- i un referèndum pactat d’autodeterminació. La primera qüestió no és objecte de negociació política per petició expressa dels reclosos, per bé que dirigents coneixedors dels contactes assenyalen que és més possible una "amnistia" posterior al judici ara que fa unes setmanes. Pel que fa a la segona, tant en la comissió bilateral de l'1 d'agost com en els contactes posteriors ha quedat clar que el PSOE no té intenció de pactar una votació en els termes que desitja la Generalitat. Aquesta setmana, els socialistes han votat al costat del PP i de Ciutadans al Senat una moció en contra de qualsevol opció de convocar el referèndum pactat.

 
En les últimes tres setmanes, Artadi s'ha desplaçat com a mínim tres vegades a Madrid. El dimecres 29 d'agost es va reunir en secret amb la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, tal com va avançar NacióDigital. La cita, que fonts oficials van circumscriure a les competències que tenen les dues dirigents -entre les quals polítiques de gènere-, no es pot destriar del nou clima de diàleg obert entre les dues parts. Una setmana més tard, el 6 de setembre, la consellera de la Presidència es va trobar amb Ignacio Sánchez Amor, secretari d'Estat de Política Territorial. És un dels pesos pesants del ministeri que comanda Meritxell Batet, amb qui Artadi va elaborar l'ordre del dia de la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez celebrada el 9 de juliol. La propera se celebrarà a Barcelona, però encara no té data.


Artadi es va reunir dijous -en l'hotel on s'allotjava- amb un alt dirigent del PSOE aprofitant la visita a Madrid pels actes institucionals de la Diada a la capital espanyola

La cita amb Ignacio Sánchez Amor, per exemple, va servir per comunicar a la Generalitat que es retirava el recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d'accés universal a la salut. Els contactes a Madrid van prosseguir aquest dijous, coincidint amb la celebració de la Diada a Madrid. Artadi hi va acudir amb els consellers Miquel Buch -Interior- i Ester Capella -Justícia-, qui la setmana anterior ja s'havia desplaçat a Madrid per reunir-se amb Dolores Delgado, ministra del ram. Segons fonts coneixedores dels contactes, la consellera de la Presidència es va reunir amb un alt dirigent del PSOE a l'hotel on s'allotjava.


Contactes amb el PNB

La consellera de la Presidència, que va dirigir de la campanya de Puigdemont -el president a l'exili ja la volia promoure dins del PDECat en el congrés fundacional i, quan es va donar de baixa, li va entregar les regnes de l'estratègia de Junts per Catalunya-, va aprofitar el discurs en l'acte de la Diada a Madrid per demanar "coratge" a Sánchez. També ha intentat obrir canals amb el PNB, per bé que fonts nacionalistes insisteixen que aquest és un flanc que cobreix el president del partit, David Bonvehí, que gaudeix d'una interlocució fluïda amb els dirigents bascos i que també manté contactes freqüents amb Miquel Iceta i Salvador Illa, màxims dirigents del PSC. El PNB, per cert, es va implicar a fons en els dies més tensos de la tardor passada, quan el lehendakari Íñigo Urkullu va encetar una negociació multilateral per evitar la declaració de la República i l'aplicació de l'article 155 per part del govern del PP.

Urkullu no va sortir satisfet de la decisió que va acabar prenent Puigdemont de proclamar la independència davant la "manca de garanties" sobre la retirada de la intervenció de l'autonomia si convocava comicis catalans. El decret ja estava preparat, de fet, però unes paraules de Xavier García Albiol donant per fet que el 155 s'aplicaria encara que el president apostés per eleccions van encendre totes les alarmes a Palau. Dirigents que ho van seguir des de primera fila insisteixen que estava "garantit" que convocar comicis faria decaure la intervenció de l'autonomia, però Puigdemont -i consellers com Josep Rull i Jordi Turull, ara empresonats- no ho veien gens clar. Més aviat al contrari.

David Bonvehí, president del PDECat, manté contactes freqüents amb el PNB i també amb Miquel Iceta i Salvador Illa, màxims dirigents del PSC

Diverses fonts del PDECat i de JxCat confirmen, en tot cas, que els contactes d'Artadi a Madrid existeixen, i que també s'han volgut traslladar a l'àmbit dels partits. "Tot amb autorització del president a l'exili", mantenen. Vol dir això que el grup parlamentari de JxCat és informat puntualment de tot? La resposta varia en funció de l'interlocutor, però un gruix de diputats consultats assenyala que la "informació no acaba de fluir" en aquest sentit. En tot cas, la voluntat de diàleg i entesa no acaba de casar amb el sector més dur de la candidatura de Puigdemont, que recela de la possibilitat d'entendre's amb Sánchez i se l'equipara sovint amb Mariano Rajoy. Hi ha alguns dels empresonats, com és el cas de Turull, que aposten per una política de negativa constant al líder del PSOE si no s'avé a negociar el referèndum.

Coordinació governamental

És Artadi l'única dirigent de l'executiu encarregada dels contactes amb Madrid? No ho fa sola. Fonts governamentals assenyalen que el vicepresident Pere Aragonès i el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, també mantenen relacions amb responsables de l'Estat. En el cas d'Aragonès, la reivindicació és fonamentalment econòmica i se centrarà en la demanda de 7.607 milions d'euros al govern espanyol per diversos greuges acumulats. Aquesta reivindicació es farà el 25 de setembre en una reunió de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals. "Hi massa temes pendents", sostenia el vicepresident dijous al Parlament.

Maragall té la feina de greixar el flanc més institucional, i també ha mantingut algun contacte discret a Madrid, inclòs alguna trobada amb periodistes a la capital espanyola. El conseller d'Acció Exterior, un dels que té més perfil polític del Govern, espera que en els propers mesos els esforços en el diàleg amb l'Estat es tradueixin, com a mínim, en la recuperació de vuit de les setze lleis socials supeses pel TC gràcies a un recurs del govern espanyol. Maragall ha estat explícit a l'hora de dir que ara no s'aposta per la via unilateral -no descartable en un futur- i que el diàleg és una "obligació" per a l'executiu. La comissió bilateral, que s'ha de tornar a reunir abans de finals d'any, pot ser un "instrument" per "canalitzar" les demandes de la Diada, que dimarts va demostrar que l'independentisme segueix mobilitzat.

Aragonès reclamarà 7.607 milions d'euros a l'Estat en la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, mentre Maragall posa el focus en qüestions com la recuperació de lleis socials supeses pel TC

El diàleg, en tot cas, és una qüestió complexa i condicionada per múltiples factors. Ho va demostrar l'episodi de dimecres al Congrés dels Diputats, marcat per la retirada de la moció del PDECat -pactada amb el PSOE- que apostava per encetar un diàleg dins de "l'ordenament jurídic vigent". Per què es va retirar? "Tremolor de cames veient les reaccions a la xarxa", sosté un dels implicats. "Ens van intentar colar un gol", sostenia Míriam Nogueras, dona de confiança de Puigdemont a Madrid i vicepresidenta del PDECat. En la retirada de la moció, com confirmen tots els consultats, hi va tenir a veure el parer del president a l'exili. El mateix que, en un altre plànol, ha encomanat a Artadi que lideri la interlocució política amb Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació