19
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:12h
La història gran està feta de les petites històries de moltes persones que en circumstàncies excepcionals van donar el millor d'ells mateixos. Catalunya atresora un ampli capital humà que ha sabut treure energies enmig de totes les dificultats. Per això són tan útils les biografies que recuperen figures d'èpoques passades, si saben contextualitzar-les en la societat en què van viure. És el que ha fet Josep Maria Tubau a Enriqueta Gallinat. Una republicana barcelonina del segle XX (Fundació Irla). La vida de Gallinat (1909-2006) són 97 anys de combat catalanista i republicà en etapes molt dures, des de la Guerra Civil a l'exili i el franquisme.
Josep Maria Tubau, l'únic fill d'Enriqueta Gallinat, fa un estudi ben documentat sobre l'activista, que va néixer pocs dies abans de la Setmana Tràgica, potser com un indici de la implicació que tindria en els esdeveniments polítics de la seva terra. De família republicana, va viure amb emoció l'arribada de la Segona República. Va simpatitzar inicialment amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, un fet que pot semblar sorprenent vist amb ulls d'ara i sabent que l'Enriqueta va militar durant setanta anys i fins a la seva mort a ERC.
De Lerroux a Macià
La figura de Lerroux conservava la seva aurèola en el moment de venir la República. Això i el fet que el seu pare n'era simpatitzant, va fer que Gallinat acabés entrant en les Joventuts Radicals. Pe`ro aquesta militància va durar poc més d'un any. Lerroux aviat va girar a la dreta i la jove Enriqueta va escindir-se del lerrouxisme per ingressar a ERC amb un grup més. Des d'aleshores, seria fins a la seva mort, el 2006, una militant fidel i molt activa entre les dones del partit. El president Companys va ser el seu padrí de noces, quan es va casar amb el periodista Enric Tubau.
Quan va esclatar la Guerra Civil, va ser a primer rengle com a secretària d'Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. A les acaballes del conflicte, va ser secretària d'Hilari Salvadó, el darrer alcalde de Barcelona abans de l'entrada dels franquistes.
Amb la Resistència i amb la reconstrucció d'ERC
La derrota va ser per ella l'exili. Va haver de marxar a França, on va col·laborar en una de les xarxes de la Resistència quan e sva produir la invasió alemanya. Josep maria Tubau aporta molta informació sobre aquesta etapa, una d eles més intenses en la vida d'Enriqueta Gallinat.
De retorn a casa, va passar per moments durs, ja que va viure el dolor de la presó (al centre de dones de les Corts), la repressió i la clandestinitat. Va obrir-se camí amb molt d'esforç, treballant durant anys en el sector de l'hostaleria (va dirigir un hotel italià i va ser comptadora del popular Sandor).
Però l'activitat pública més rellevant de Gallinat va ser el seu paper en la reconstrucció d'ERC en els anys del tardofranquisme. Amiga d'Heribert Barrera i de molts dels dirigents històrics que encara van jugar un paper important durant la transició, ella va formar part en diverses ocasions de la cúpula del partit. Era una militant molt lleial a les sigles, però alhora inquieta i crítica sovint amb els secretaris generals. En els seus darrers anys, va tenir l'empenta de donar forma a l'organització de Dones del 36, que aplegava veteranes republicanes. Va ser fins al darrer dia una combatent pel seu país i pels ideals de democràcia i llibertat.
Josep Maria Tubau, l'únic fill d'Enriqueta Gallinat, fa un estudi ben documentat sobre l'activista, que va néixer pocs dies abans de la Setmana Tràgica, potser com un indici de la implicació que tindria en els esdeveniments polítics de la seva terra. De família republicana, va viure amb emoció l'arribada de la Segona República. Va simpatitzar inicialment amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, un fet que pot semblar sorprenent vist amb ulls d'ara i sabent que l'Enriqueta va militar durant setanta anys i fins a la seva mort a ERC.
De Lerroux a Macià
La figura de Lerroux conservava la seva aurèola en el moment de venir la República. Això i el fet que el seu pare n'era simpatitzant, va fer que Gallinat acabés entrant en les Joventuts Radicals. Pe`ro aquesta militància va durar poc més d'un any. Lerroux aviat va girar a la dreta i la jove Enriqueta va escindir-se del lerrouxisme per ingressar a ERC amb un grup més. Des d'aleshores, seria fins a la seva mort, el 2006, una militant fidel i molt activa entre les dones del partit. El president Companys va ser el seu padrí de noces, quan es va casar amb el periodista Enric Tubau.
Quan va esclatar la Guerra Civil, va ser a primer rengle com a secretària d'Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. A les acaballes del conflicte, va ser secretària d'Hilari Salvadó, el darrer alcalde de Barcelona abans de l'entrada dels franquistes.
Amb la Resistència i amb la reconstrucció d'ERC
La derrota va ser per ella l'exili. Va haver de marxar a França, on va col·laborar en una de les xarxes de la Resistència quan e sva produir la invasió alemanya. Josep maria Tubau aporta molta informació sobre aquesta etapa, una d eles més intenses en la vida d'Enriqueta Gallinat.
De retorn a casa, va passar per moments durs, ja que va viure el dolor de la presó (al centre de dones de les Corts), la repressió i la clandestinitat. Va obrir-se camí amb molt d'esforç, treballant durant anys en el sector de l'hostaleria (va dirigir un hotel italià i va ser comptadora del popular Sandor).
Però l'activitat pública més rellevant de Gallinat va ser el seu paper en la reconstrucció d'ERC en els anys del tardofranquisme. Amiga d'Heribert Barrera i de molts dels dirigents històrics que encara van jugar un paper important durant la transició, ella va formar part en diverses ocasions de la cúpula del partit. Era una militant molt lleial a les sigles, però alhora inquieta i crítica sovint amb els secretaris generals. En els seus darrers anys, va tenir l'empenta de donar forma a l'organització de Dones del 36, que aplegava veteranes republicanes. Va ser fins al darrer dia una combatent pel seu país i pels ideals de democràcia i llibertat.