01
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
23:42h
La població de Barcelona creix i, de forma inevitable, els cementiris de la ciutat s'han d'adaptar. El 2017, el nombre de ciutadans empadronats a la ciutat va augmentar en 3.799 persones, i l'1 de gener de 2018 ja se superaven els 1.628.000 habitants. Davant d'aquesta situació, quines són les perspectives i capacitats dels cementiris de Barcelona?
La tasca de l'empresa concessionària, Cementiris de Barcelona, és aconseguir un volum de sepultures que garanteixi la disponibilitat a llarg termini, apunta el seu director, Jordi Balmanya. De fet, actualment hi ha unes 330.000 sepultures, de les quals 30.000 estan buides, fet que permet garantir el servei durant els propers deu anys. Saber què passarà a partir de llavors, depèn de dos factors. El primer són les actuacions de recuperació de nínxols que s'han de dur a terme per continuar garantint l'espai per a nous enterraments. El segon és el canvi de tendència que ja s'evidencia, i que avança cap a un major nombre de cremacions.
"Si no féssim res, tindríem nínxols per a deu anys", assegura Balmanya a NacióDigital. No obstant això, afirma que cada any es duen a terme actuacions de recuperació de titulars que es volen desprendre d'espais no utilitzats. I tot i que la mitjana de sepultures noves a Barcelona és d'entre 2.000 i 3.000, es treballa perquè la xifra es vagi equilibrant.
Barcelona té nou cementiris. Montjuïc és el més gran i on hi ha més espais disponibles. No obstant això, també és important el de Collserola i el de Poblenou, amb una capacitat considerable, així com també el de les Corts, Sarrià, Sants, Sant Andreu, Sant Gervasi i Horta. Entre inhumacions i incineracions, cada any s'efectuen uns 16.000 enterraments.
Augmenten les incineracions, una influència europea
Si fa deu anys les incineracions no superaven el 15%, ara aquest percentatge ha passat a ser més del 50% a Barcelona, assegura el director de Cementiris de Barcelona. De fet, diu, "ja hi ha més cremacions que inhumacions", un resultat fruit de la influència de les costums funeràries europees i americanes.
"Cada vegada més es demana fer una cerimònia al propi crematori", apunta el director de Cementiris de Barcelona, un fet que no era gens habitual fa uns anys, i que respon a la voluntat de "fer un últim adeu des de l'oratori del crematori". Això es produeix, sobretot, a Montjuïc, on s'ofereixen serveis de música i record del difunt.
L'augment d'incineracions, però, planteja un problema, destaca Balmanya. Com que no hi ha cap legislació que prohibeixi al familiar emportar-se les cendres del difunt, aquest es venera en altres llocs que no són habituals. "Des de l'empresa creiem que és una pràctica que s'hauria de corregir, ja que el lloc de memòria per antonomàsia són els cementiris", argumenta. En aquests, precisa, no només hi ha els nínxols, sinó que actualment també s'han adequat espais on poder enterrar o repartir les cendres com ara jardins, boscos o urnes biodegradables.
Les necessitats de manteniment dels cementiris
Mantenir els cementiris en bon estat és, també, una de les obligacions i preocupacions de l'empresa concessionària del servei. Aquestes instal·lacions tenen una antiguitat mitjana d'uns 150 anys, tot i que alguns superen els 200 anys, com és el cas del del Poblenou.
Les inversions de manteniment dels cementiris, però, no es van començar a fer "seriosament" fins fa prop de 10 anys, assegura Balmanya, que precisa que actualment encara són molt necessàries noves actuacions: "Ara mateix estem treballant en l'elaboració de plans directors per a tots els cementiris de la ciutat, i quan estiguin acabats, es començaran les obres de rehabilitació".
Durant els últims deu anys, detalla, s'han executat obres d'inversió de prop de 20 milions d'euros en el conjunt dels espais, i malgrat que aquests "no estan perfectament bé", s'hi està treballant, sobretot als més grans com són Montjuïc o Collserola. De fet, les necessitats de manteniment es van fer evidents el setembre del 2017 quan es van esfondrar 144 nínxols al cementiri de Monjuïc.
Això va deixar al descobert les restes dels difunts, que van haver de ser recollides amb una retroexcavadora i sotmeses a proves d'ADN. Davant d'aquest accident, algunes famílies van interposar una querella contra Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament en la qual demanaven que se'ls reparés el dany i posaven de manifest la presumpta negligència en la gestió de la infraestructura, que denunciaven que estava en un estat deplorable. El jutge, però, rebutja investigar aquest ensorrament.
La tasca de l'empresa concessionària, Cementiris de Barcelona, és aconseguir un volum de sepultures que garanteixi la disponibilitat a llarg termini, apunta el seu director, Jordi Balmanya. De fet, actualment hi ha unes 330.000 sepultures, de les quals 30.000 estan buides, fet que permet garantir el servei durant els propers deu anys. Saber què passarà a partir de llavors, depèn de dos factors. El primer són les actuacions de recuperació de nínxols que s'han de dur a terme per continuar garantint l'espai per a nous enterraments. El segon és el canvi de tendència que ja s'evidencia, i que avança cap a un major nombre de cremacions.
"Si no féssim res, tindríem nínxols per a deu anys", assegura Balmanya a NacióDigital. No obstant això, afirma que cada any es duen a terme actuacions de recuperació de titulars que es volen desprendre d'espais no utilitzats. I tot i que la mitjana de sepultures noves a Barcelona és d'entre 2.000 i 3.000, es treballa perquè la xifra es vagi equilibrant.
Fa deu anys les incineracions no superaven el 15% mentre que ara ja arriben al 50% a Barcelona
Barcelona té nou cementiris. Montjuïc és el més gran i on hi ha més espais disponibles. No obstant això, també és important el de Collserola i el de Poblenou, amb una capacitat considerable, així com també el de les Corts, Sarrià, Sants, Sant Andreu, Sant Gervasi i Horta. Entre inhumacions i incineracions, cada any s'efectuen uns 16.000 enterraments.
Augmenten les incineracions, una influència europea
Si fa deu anys les incineracions no superaven el 15%, ara aquest percentatge ha passat a ser més del 50% a Barcelona, assegura el director de Cementiris de Barcelona. De fet, diu, "ja hi ha més cremacions que inhumacions", un resultat fruit de la influència de les costums funeràries europees i americanes.
"Cada vegada més es demana fer una cerimònia al propi crematori", apunta el director de Cementiris de Barcelona, un fet que no era gens habitual fa uns anys, i que respon a la voluntat de "fer un últim adeu des de l'oratori del crematori". Això es produeix, sobretot, a Montjuïc, on s'ofereixen serveis de música i record del difunt.
L'augment d'incineracions, però, planteja un problema, destaca Balmanya. Com que no hi ha cap legislació que prohibeixi al familiar emportar-se les cendres del difunt, aquest es venera en altres llocs que no són habituals. "Des de l'empresa creiem que és una pràctica que s'hauria de corregir, ja que el lloc de memòria per antonomàsia són els cementiris", argumenta. En aquests, precisa, no només hi ha els nínxols, sinó que actualment també s'han adequat espais on poder enterrar o repartir les cendres com ara jardins, boscos o urnes biodegradables.
Les necessitats de manteniment dels cementiris
Mantenir els cementiris en bon estat és, també, una de les obligacions i preocupacions de l'empresa concessionària del servei. Aquestes instal·lacions tenen una antiguitat mitjana d'uns 150 anys, tot i que alguns superen els 200 anys, com és el cas del del Poblenou.
En els darrers anys s'han realitzat inversions de prop de 20 milions d'euros en el conjunt de cementiris de Barcelona
Les inversions de manteniment dels cementiris, però, no es van començar a fer "seriosament" fins fa prop de 10 anys, assegura Balmanya, que precisa que actualment encara són molt necessàries noves actuacions: "Ara mateix estem treballant en l'elaboració de plans directors per a tots els cementiris de la ciutat, i quan estiguin acabats, es començaran les obres de rehabilitació".
Durant els últims deu anys, detalla, s'han executat obres d'inversió de prop de 20 milions d'euros en el conjunt dels espais, i malgrat que aquests "no estan perfectament bé", s'hi està treballant, sobretot als més grans com són Montjuïc o Collserola. De fet, les necessitats de manteniment es van fer evidents el setembre del 2017 quan es van esfondrar 144 nínxols al cementiri de Monjuïc.
Això va deixar al descobert les restes dels difunts, que van haver de ser recollides amb una retroexcavadora i sotmeses a proves d'ADN. Davant d'aquest accident, algunes famílies van interposar una querella contra Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament en la qual demanaven que se'ls reparés el dany i posaven de manifest la presumpta negligència en la gestió de la infraestructura, que denunciaven que estava en un estat deplorable. El jutge, però, rebutja investigar aquest ensorrament.