14
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
15
de setembre
a les
12:28h
El 1996 es va estrenar Tesis, un film d’Alejandro Amenábar rodat a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid que va obtenir set premis Goya. 22 anys després la política espanyola viu immersa en un thriller de suspens semblant, amb els focus posats als soterranis de la universitat i les quatre grans formacions passant-se el cadàver de les suposades irregularitats acadèmiques. Un live show que ja ha matat políticament Cristina Cifuentes i Carmen Montón, i que amenaça seriosament Pablo Casado i Pedro Sánchez. Part de la universitat espanyola, víctima de la politització dels seus òrgans de direcció i del boom dels màsters, es veu abocada al desprestigi per un engranatge que durant anys va intercanviar títols acadèmics per promoció i publicitat. I, de moment, només Sánchez ha entès una de les premisses de la pel·lícula d’Amenábar: per sobreviure als temps que corren cal donar al públic allò que vol.
La publicació de la seva tesi doctoral, tal com reclamava Ciutadans i bona part de l’audiència, no és només una maniobra evasiva. Després de resistir durant menys de 24 hores el president espanyol cedeix per ressituar el focus en el màster de Pablo Casado –que queda al descobert per haver-se negat a fer aquest mateix exercici de transparència- i en un nou sospitós: Albert Rivera, que ha passat de dit acusador a assenyalat per una misteriosa fluctuació dels seus títols acadèmics. Aquest mateix dijous Ciutadans va modificar el seu currículum al web del Congrés per incloure-hi un màster que havia desaparegut de la seva fitxa. El partit no hi va introduir altres títols que constaven a currículums anteriors, dels quals no se’n té notícia. El gest que Sánchez va dedicar a Rivera dimecres a la sessió de control, quan aquest va descriure les sospites sobre la seva tesi, anuncia tempesta: aquesta me la pagaràs. Però caldrà veure primer si Sánchez surt impol·lut de la publicació del seu treball.
El capítol ha posat al descobert dues realitats. D’una banda, la pressa de Rivera, que en comptes d’emplaçar Casado a seguir els passos de la ministra Montón –amb el cadàver encara calent-, va preferir atacar el president espanyol per buscar un escac i mat ràpid que el porti a convocar eleccions. I de l’altra la debilitat del líder del PSOE, que no ha rebut el suport esperat per part dels seus propis companys de files. En les últimes hores, alguns diputats socialistes han carregat als passadissos contra un president que malgrat haver-se imposat a l’aparell del partit en unes primàries no consideren com a propi. Sánchez afronta les adversitats acompanyat només d’un nombre reduït de fidels. Per obtenir el reconeixement que espera, haurà de guanyar unes eleccions generals cada vegada més pròximes.
Un compte enrere que s’accelera per la feblesa i descoordinació del seu propi executiu i pels dubtes en un altre dels seus flancs: el suport dels partits independentistes. ERC i PDECat estan lluny d’aprovar els pressupostos, i la proximitat del judici de l’1-O impossibilita acords a mitjà termini. El serial de la moció del PDECat pel diàleg "dins de la llei", retirada aquest dimecres, posa de manifest les dificultats amb què topen els partidaris d’explicitar la via cooperativa a Madrid. Carles Campuzano i Jordi Xuclà van quedar desautoritzats en el moment que la nova vicepresidenta del PDECat, la també diputada Míriam Nogueras, va anunciar la marxa enrere fruit de l’espantada d’ERC, que després d’escoltar la intervenció de José Zaragoza va passar de prometre un "sí" al text a no voler-ne saber res. De fons, les dificultats per reequilibrar el grup parlamentari després de l’elecció de la nova direcció i la manca de sintonia entre la vella guàrdia i l’entorn de Puigdemont. Lluny de Twitter, però, hi ha espais de diàleg, com s’intuïa aquest dijous per la presència a Madrid dels consellers Capella i Buch, de gira per un ministeri abans d’assistir a l’acte institucional de la Diada a la delegació amb Elsa Artadi.
Mentrestant, el president espanyol fa comptes i comença a visualitzar ja escenaris electorals. El desplaçament del PP i Cs a la dreta cedeix ara al PSOE tota la vall. L’avançament de les andaluses –que tindran lloc abans que acabi el 2018- i les municipals i europees del maig del 2019 -on els estudis interns auguren que el PSOE seria primera força- li brinden l'oportunitat de fer coincidir comicis i provar de treure’n rèdit, o utilitzar-les com a trampolí per a una convocatòria a la tardor del 2019. El dilema: intentar resistir a cop de decret fins a l’últim tram de la legislatura o fer saltar la campana de la cursa electoral. De fons, els dubtes sobre l’actuació del propi govern, que sembla –com en el cas de les bombes venudes a l'Aràbia Saudita- condemnat a caure una vegada i una altra a tota mena de trampes, pròpies o alienes.
La publicació de la seva tesi doctoral, tal com reclamava Ciutadans i bona part de l’audiència, no és només una maniobra evasiva. Després de resistir durant menys de 24 hores el president espanyol cedeix per ressituar el focus en el màster de Pablo Casado –que queda al descobert per haver-se negat a fer aquest mateix exercici de transparència- i en un nou sospitós: Albert Rivera, que ha passat de dit acusador a assenyalat per una misteriosa fluctuació dels seus títols acadèmics. Aquest mateix dijous Ciutadans va modificar el seu currículum al web del Congrés per incloure-hi un màster que havia desaparegut de la seva fitxa. El partit no hi va introduir altres títols que constaven a currículums anteriors, dels quals no se’n té notícia. El gest que Sánchez va dedicar a Rivera dimecres a la sessió de control, quan aquest va descriure les sospites sobre la seva tesi, anuncia tempesta: aquesta me la pagaràs. Però caldrà veure primer si Sánchez surt impol·lut de la publicació del seu treball.
El capítol ha posat al descobert dues realitats. D’una banda, la pressa de Rivera, que en comptes d’emplaçar Casado a seguir els passos de la ministra Montón –amb el cadàver encara calent-, va preferir atacar el president espanyol per buscar un escac i mat ràpid que el porti a convocar eleccions. I de l’altra la debilitat del líder del PSOE, que no ha rebut el suport esperat per part dels seus propis companys de files. En les últimes hores, alguns diputats socialistes han carregat als passadissos contra un president que malgrat haver-se imposat a l’aparell del partit en unes primàries no consideren com a propi. Sánchez afronta les adversitats acompanyat només d’un nombre reduït de fidels. Per obtenir el reconeixement que espera, haurà de guanyar unes eleccions generals cada vegada més pròximes.
Albert Rivera, al Congrés Foto: Flickr Cs
Un compte enrere que s’accelera per la feblesa i descoordinació del seu propi executiu i pels dubtes en un altre dels seus flancs: el suport dels partits independentistes. ERC i PDECat estan lluny d’aprovar els pressupostos, i la proximitat del judici de l’1-O impossibilita acords a mitjà termini. El serial de la moció del PDECat pel diàleg "dins de la llei", retirada aquest dimecres, posa de manifest les dificultats amb què topen els partidaris d’explicitar la via cooperativa a Madrid. Carles Campuzano i Jordi Xuclà van quedar desautoritzats en el moment que la nova vicepresidenta del PDECat, la també diputada Míriam Nogueras, va anunciar la marxa enrere fruit de l’espantada d’ERC, que després d’escoltar la intervenció de José Zaragoza va passar de prometre un "sí" al text a no voler-ne saber res. De fons, les dificultats per reequilibrar el grup parlamentari després de l’elecció de la nova direcció i la manca de sintonia entre la vella guàrdia i l’entorn de Puigdemont. Lluny de Twitter, però, hi ha espais de diàleg, com s’intuïa aquest dijous per la presència a Madrid dels consellers Capella i Buch, de gira per un ministeri abans d’assistir a l’acte institucional de la Diada a la delegació amb Elsa Artadi.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el republicà Joan Tardà Foto: Flickr PSOE
Mentrestant, el president espanyol fa comptes i comença a visualitzar ja escenaris electorals. El desplaçament del PP i Cs a la dreta cedeix ara al PSOE tota la vall. L’avançament de les andaluses –que tindran lloc abans que acabi el 2018- i les municipals i europees del maig del 2019 -on els estudis interns auguren que el PSOE seria primera força- li brinden l'oportunitat de fer coincidir comicis i provar de treure’n rèdit, o utilitzar-les com a trampolí per a una convocatòria a la tardor del 2019. El dilema: intentar resistir a cop de decret fins a l’últim tram de la legislatura o fer saltar la campana de la cursa electoral. De fons, els dubtes sobre l’actuació del propi govern, que sembla –com en el cas de les bombes venudes a l'Aràbia Saudita- condemnat a caure una vegada i una altra a tota mena de trampes, pròpies o alienes.