13
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:34h
La comissió mixta d'afers econòmics i fiscals es reunirà el proper 25 de setembre. Així ho ha anunciat aquest dijous en una compareixença al Parlament el vicepresident català, Pere Aragonès, on ha explicat que s'està acabant d'acordar l'ordre del dia d'aquesta trobada bilateral entre els governs català i espanyol, ja que "hi ha massa temes pendents amb l'Estat", atès que l'òrgan no es reuneix des de l'any 2011. El també conseller d'Economia i Hisenda ha avançat, en tot cas, que reclamarà "7.607 milions de deutes pendents de l'Estat amb Catalunya".
Aquesta quantitat respon, segons ha detallat, a 583 milions pel finançament dels Mossos pel període 2010 a 2017 i 105 milions més pel 2018; 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estat corresponent al 2008 -ja compromesa en una comissió bilateral el 2011, però no abonada-; 2.951 milions més per a les disposicions addicionals terceres corresponents del 2009 al 2013 -darrer exercici d'aplicació-; 2,9 milions per als nous òrgans judicials oberts sense el corresponent finançament; 2.871 milions per a la infradotació de la llei de dependència; 412 milions relatius a l'afectació dels canvis en la recaptació de l'IVA; o 28 milions del fons de cohesió sanitària i el fons de garantia agrària. "Segurament no arribarem a acords en tot, però és necessari per tornar a una situació de treball ordinari", ha apuntat.
El vicepresident català ha reconegut que, "amb la nova ministra, hi ha un canvi de to, ara cal veure si hi ha un canvi de partitura". En aquest sentit, espera acords en relació al finançament dels Mossos o en relació als deutes del fons de liquiditat autonòmica (FLA), un recurs al qual ha defensat que s'hi ha recorregut perquè mancaven ingressos, no per un excés de despesa. Així, ha avançat que la Generalitat estarà present al grup de treball sobre finançament, però amb caràcter tècnic, "per deixar constància de l'infrafinançament de Catalunya".
El problema de fons és l'autodeterminació
En tot cas, Aragonès ha assenyalat que "hi ha un problema de fons entre Catalunya i l'Estat", el qual és "un conflicte entre la legitimitat democràtica i legalitat constitucional" a partir del moment en què és vigent un Estatut no votat per la ciutadania. En aquest sentit, ha afirmat que el Govern treballarà per resoldre aquest fet vetllant perquè "allò que es va fer l'1-O estigui present en la negociació i la solució". "Serà difícil, no serà amb caràcter immediat, però persistirem en la negociació", ha afegit, i ha insistit que la negociació de fons no ha de ser econòmica, sinó sobre l'autodeterminació.
La compareixença havia estat sol·licitada pel PSC i Catalunya en Comú-Podem per donar explicacions dels motius pels quals no ha assistit en les dues darreres reunions del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el qual, pel vicepresident català, és "un dels exponents més clars que aquest estat autonòmic ha entrat en col·lapse i una mostra del cafè per a tots". Segons critica, es tracta d'una "reunió de tràmit" on els governs autonòmics presents assisteixen "a una notificació de la decisió de l'administració central de l'Estat", ja que "hi ha deliberació, però no canvia la decisió presa pel govern espanyol", ja que aquest "té reservada la majoria de vots", una mostra conforme "no és un òrgan federal ni té intenció de fer-ho". "El reglament de la CPFF és una invitació a no assistir-hi", ha ironitzat, i ha admès que la decisió de no ser-hi va ser pactada amb el seu predecessor, ara empresonat, Oriol Junqueras.
Funcionament frustrant
Aquest, segons Aragonès, "és un funcionament frustrant, perquè les qüestions que s'hi tracten són essencials". Així, ha insistit que el CPFF "no és útil, ho és molt més l'àmbit bilateral" i ha recordat que sempre "els canvis sempre han arribat de negociacions bilaterals", tant pel que fa als governs de Jordi Pujol com amb el tripartit. Des que es va crear el CPFF, ha assenyalat que Catalunya sempre hi havia participat i, en canvi, no s'ha convocat durant aquest període la comissió bilateral econòmica i no s'ha aconseguit canviar cap model de finançament.
El vicepresident català ha assenyalat que l'Estatut, fins i tot després de la retallada preveu el "caràcter bilateral de la negociació, aplicació i gestió del model de finançament", cosa que "no s'ha aplicat ni s'ha integrat correctament en la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes)". Per això, critica que "l'Estat no ha estat complint durant set anys l'Estatut d'autonomia" en què no ha convocat la comissió mixta, i això que "l'absència de reunions s'ha produït abans que hi hagués una majoria compromesa amb la independència de Catalunya". Sigui com sigui, ha subratllat que, "en una reunió bilateral, no hi ha acord si el Govern no ho vol, però en un CPFF n'hi ha, encara que cap govern autonòmic no ho vulgui".
Davant d'aquesta exposició, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha lamentat que, com denuncia sovint la seva formació, el Govern es mou en l'independentisme "en el terreny simbòlic" i ha criticat que s'aposti per un treball ordinari amb l'Estat, ja que "aquest Parlament hauria de caminar cap a una ruptura democràtica del règim del 78". "Anar a renegociar l'objectiu del dèficit és anar a renegociar les engrunes que ens deixen els bancs", ha lamentat. Aragonès, però, li ha replicat que "cal defensar el compromís de l'1-O, però també cal treballar en aquells àmbits en què es pot avançar" i li ha defensat que "fer dèficit implica endeutar-se, t'ho ha de deixar algú", motiu pel qual "la millor política anticapitalista és no fer dèficit, o tenir la maneta de fer bitllets, cosa que no ha anat massa bé a la història".
En canvi, el diputat dels comuns David Cid ha demanat "no deixar cap cadira buida, ni que sigui per denunciar les mancances del sistema" en el si del CPFF, i ha reclamat "teixir aliances" amb governs com el valencià o el balear, també crítics amb el seu funcionament i el repartiment dels recursos i el dèficit. La diputada del PSC Alícia Romero també aposta per buscar aliats en altres governs i considera que "les formalitats són importants en un moment en què s'estan reprenent les relacions" i, de fet, afirma que el govern espanyol del PSOE ha fet ja gestos en relació amb les finances autonòmiques, com amb la repercussió de l'IVA o l'anunci d'un grup de treball sobre un nou model de finançament. Aragonès, de fet, ha admès que manté un "contacte fluïd i constant" en aquestes matèries amb els executius valencià i balear.
Cs i PP acusen Aragonès de no defensar els interessos
Al seu torn, José María Cano (Ciutadans) ha recriminat a Aragonès que la seva feina és "defensar els interessos de tots els catalans, independentistes i no independentistes" i fins i tot ha afirmat que haurien de reclamar la seva dimissió per no haver fet la seva feina anant al CPFF a reclamar més recursos. El diputat del PP Santi Rodríguez ha recordat que els 57.000 milions repartits pels sistemes de finançament de l'Estat a Catalunya o la reestructuració del deute es parlen al CPFF. "Siguem pràctics, no els demanem que deixin de ser independentistes, però en la pràctica del Govern no s'apliquin com si fossin independents, perquè això beneficiarà a tots els catalans", ha demanat.
Aquesta quantitat respon, segons ha detallat, a 583 milions pel finançament dels Mossos pel període 2010 a 2017 i 105 milions més pel 2018; 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estat corresponent al 2008 -ja compromesa en una comissió bilateral el 2011, però no abonada-; 2.951 milions més per a les disposicions addicionals terceres corresponents del 2009 al 2013 -darrer exercici d'aplicació-; 2,9 milions per als nous òrgans judicials oberts sense el corresponent finançament; 2.871 milions per a la infradotació de la llei de dependència; 412 milions relatius a l'afectació dels canvis en la recaptació de l'IVA; o 28 milions del fons de cohesió sanitària i el fons de garantia agrària. "Segurament no arribarem a acords en tot, però és necessari per tornar a una situació de treball ordinari", ha apuntat.
El vicepresident català ha reconegut que, "amb la nova ministra, hi ha un canvi de to, ara cal veure si hi ha un canvi de partitura". En aquest sentit, espera acords en relació al finançament dels Mossos o en relació als deutes del fons de liquiditat autonòmica (FLA), un recurs al qual ha defensat que s'hi ha recorregut perquè mancaven ingressos, no per un excés de despesa. Així, ha avançat que la Generalitat estarà present al grup de treball sobre finançament, però amb caràcter tècnic, "per deixar constància de l'infrafinançament de Catalunya".
El problema de fons és l'autodeterminació
En tot cas, Aragonès ha assenyalat que "hi ha un problema de fons entre Catalunya i l'Estat", el qual és "un conflicte entre la legitimitat democràtica i legalitat constitucional" a partir del moment en què és vigent un Estatut no votat per la ciutadania. En aquest sentit, ha afirmat que el Govern treballarà per resoldre aquest fet vetllant perquè "allò que es va fer l'1-O estigui present en la negociació i la solució". "Serà difícil, no serà amb caràcter immediat, però persistirem en la negociació", ha afegit, i ha insistit que la negociació de fons no ha de ser econòmica, sinó sobre l'autodeterminació.
La compareixença havia estat sol·licitada pel PSC i Catalunya en Comú-Podem per donar explicacions dels motius pels quals no ha assistit en les dues darreres reunions del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el qual, pel vicepresident català, és "un dels exponents més clars que aquest estat autonòmic ha entrat en col·lapse i una mostra del cafè per a tots". Segons critica, es tracta d'una "reunió de tràmit" on els governs autonòmics presents assisteixen "a una notificació de la decisió de l'administració central de l'Estat", ja que "hi ha deliberació, però no canvia la decisió presa pel govern espanyol", ja que aquest "té reservada la majoria de vots", una mostra conforme "no és un òrgan federal ni té intenció de fer-ho". "El reglament de la CPFF és una invitació a no assistir-hi", ha ironitzat, i ha admès que la decisió de no ser-hi va ser pactada amb el seu predecessor, ara empresonat, Oriol Junqueras.
Funcionament frustrant
Aquest, segons Aragonès, "és un funcionament frustrant, perquè les qüestions que s'hi tracten són essencials". Així, ha insistit que el CPFF "no és útil, ho és molt més l'àmbit bilateral" i ha recordat que sempre "els canvis sempre han arribat de negociacions bilaterals", tant pel que fa als governs de Jordi Pujol com amb el tripartit. Des que es va crear el CPFF, ha assenyalat que Catalunya sempre hi havia participat i, en canvi, no s'ha convocat durant aquest període la comissió bilateral econòmica i no s'ha aconseguit canviar cap model de finançament.
El vicepresident català ha assenyalat que l'Estatut, fins i tot després de la retallada preveu el "caràcter bilateral de la negociació, aplicació i gestió del model de finançament", cosa que "no s'ha aplicat ni s'ha integrat correctament en la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes)". Per això, critica que "l'Estat no ha estat complint durant set anys l'Estatut d'autonomia" en què no ha convocat la comissió mixta, i això que "l'absència de reunions s'ha produït abans que hi hagués una majoria compromesa amb la independència de Catalunya". Sigui com sigui, ha subratllat que, "en una reunió bilateral, no hi ha acord si el Govern no ho vol, però en un CPFF n'hi ha, encara que cap govern autonòmic no ho vulgui".
Els diputats dels grups de la comissió d'Economia i Finances del Parlament, aquest dijous. Foto: Parlament de Catalunya
Davant d'aquesta exposició, la diputada de la CUP Maria Sirvent ha lamentat que, com denuncia sovint la seva formació, el Govern es mou en l'independentisme "en el terreny simbòlic" i ha criticat que s'aposti per un treball ordinari amb l'Estat, ja que "aquest Parlament hauria de caminar cap a una ruptura democràtica del règim del 78". "Anar a renegociar l'objectiu del dèficit és anar a renegociar les engrunes que ens deixen els bancs", ha lamentat. Aragonès, però, li ha replicat que "cal defensar el compromís de l'1-O, però també cal treballar en aquells àmbits en què es pot avançar" i li ha defensat que "fer dèficit implica endeutar-se, t'ho ha de deixar algú", motiu pel qual "la millor política anticapitalista és no fer dèficit, o tenir la maneta de fer bitllets, cosa que no ha anat massa bé a la història".
En canvi, el diputat dels comuns David Cid ha demanat "no deixar cap cadira buida, ni que sigui per denunciar les mancances del sistema" en el si del CPFF, i ha reclamat "teixir aliances" amb governs com el valencià o el balear, també crítics amb el seu funcionament i el repartiment dels recursos i el dèficit. La diputada del PSC Alícia Romero també aposta per buscar aliats en altres governs i considera que "les formalitats són importants en un moment en què s'estan reprenent les relacions" i, de fet, afirma que el govern espanyol del PSOE ha fet ja gestos en relació amb les finances autonòmiques, com amb la repercussió de l'IVA o l'anunci d'un grup de treball sobre un nou model de finançament. Aragonès, de fet, ha admès que manté un "contacte fluïd i constant" en aquestes matèries amb els executius valencià i balear.
Cs i PP acusen Aragonès de no defensar els interessos
Al seu torn, José María Cano (Ciutadans) ha recriminat a Aragonès que la seva feina és "defensar els interessos de tots els catalans, independentistes i no independentistes" i fins i tot ha afirmat que haurien de reclamar la seva dimissió per no haver fet la seva feina anant al CPFF a reclamar més recursos. El diputat del PP Santi Rodríguez ha recordat que els 57.000 milions repartits pels sistemes de finançament de l'Estat a Catalunya o la reestructuració del deute es parlen al CPFF. "Siguem pràctics, no els demanem que deixin de ser independentistes, però en la pràctica del Govern no s'apliquin com si fossin independents, perquè això beneficiarà a tots els catalans", ha demanat.