14
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:07h
Reprenem l'activitat de La Brúixola després de l'aturada estival. El curs polític ha començat intens, a Barcelona i Madrid. La setmana no ha estat especialment agraïda per a Pedro Sánchez, que just després de celebrar els 100 primers dies a la Moncloa, s'ha vist obligat a deixar caure la ministra de Sanitat, Carmen Montón, per la polèmica del màster a la denostada Universitat Rey Juan Carlos. Ciutadans i, també el PP, han olorat la sang i han explotat la crisi dels títols fins que han posat en dubte la formació del president espanyol, obligat ara a defensar la tesi electoral. Sánchez ha cedit a la pressió i, per defensar la seva honestedat, aquest divendres farà públic el treball acadèmic. Per cert, la tesi és sobre la diplomàcia econòmica espanyola.
Els títols s'han convertit en munició per a l'oposició, especialment per a Albert Rivera, necessitat de protagonisme. El president de Ciutadans, que allargarà tan com pugui l'ombra de sospita al Congrés, ha teixit una teranyina que ha atrapat el líder del PSOE, com explica Sara González en aquesta crònica. Hi han contribuït els altaveus mediàtics més conservadors, com l'ABC, que després d'afirmar amb rotunditat que Sánchez va cometre plagi en els textos acadèmics preguntava aquest dijous als seus lectors, en una enquesta, si creien que el president espanyol havia copiat la tesi doctoral. La situació no és la desitjada per la Moncloa, que aquesta setmana havia de brandar el triomf de l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos i avui observarà com la roda de premsa del Consell de Ministres se centra en la titulació del president.
Del degoteig de dimissions i interrogants sobre el recorregut acadèmic de la classe política us en recomano la reflexió de Francesc-Marc Álvaro -col·laborador de NacióDigital i columnista de La Vanguardia-, crític amb la trajectòria de polítics que abans no s'han bregat fora de la bombolla dels partits. "Hi ha massa polítics i politiquets que no han fet mai res fora de la política", sentencia el periodista. Atureu-vos, també, en l'article de Iolanda Fresnillo, que convida a "protegir les universitats" com a espais de creació. Precisament, Ada Colau ha hagut de demanar disculpes a la Univesitat de Barcelona després de sembrar dubtes sobre la integritat del centre quan va insinuar que des del món empresarial li havien ofert ajuda per acabar els seus estudis.
Franco i els errors en la votació al Congrés. La polèmica dels màsters i les tesis doctorals ha enfosquit el triomf del president espanyol en matèria de memòria històrica. El Congrés va aprovar ahir -amb la incòmoda abstenció del PP i Ciutadans- l'exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos, l'indigne mausoleu que Espanya ha permès mantenir després de quatre dècades de democràcia. En la votació a la cambra baixa, dos diputats del PP van pronunciar-s'hi en contra, segons la seva versió, per error. Es tracta de l'expresident del Congrés Jesús Posada i del diputat lleidetà José Ignacio Llorens, aquest últim amb una llarga trajectòria en l'Alianza Popular de Manuel Fraga. Llorens, que apareix en el cas dels papers de Bárcenas, és nebot de José María Álvarez Pallás, un dels noms propis del règim franquista a Lleida, oficial major de la Paeria durant anys i autor del llibre Lérida bajo la horda. El vot de Llorens podria ser un error, però fa malpensar.
Els complexos equilibris del diàleg. La setmana ha demostrat que la concreció del diàleg no és una operació senzilla, per l'escàs marge de maniobra del govern espanyol i per la falta d'una estratègia conjunta de l'independentisme, amb escassa sintonia per trobar un punt d'entesa sòlid en els passos a seguir. Just després de la Diada, la fallida moció del PDECat pactada amb el PSOE va fer emergir el desconcert que es mastegava en els fòrums de debat sobiranista. Se sap que no és el mateix el que pensa Carles Puigdemont a Bèlgica del que defensa Oriol Junqueras a Lledoners, de la mateixa manera que hi ha diferències substancials entre les posicions de Junts per Catalunya i ERC quan es tracta de dirigir-se a les bases. Aquest dijous van arribar dos missatges diàfans dels republicans. Roger Torrent va instar l'independentisme a reactivar l'esperit del 3 d'octubre per fer possible un referèndum que qualifica d'"inevitable" i Ernest Maragall va recalcar al Parlament que l'"obligació" del Govern és mantenir el diàleg amb l'Estat encara que aquest referèndum no arribi. Maragall entén que s'han d'aprofitar totes les eines, incloses les comissions bilaterals. Aquest és l'escenari després d'un altre Onze de Setembre multitudinari.
Vist i llegit
A partir del número de multimilionaris que hi ha l'Estat -579 segons les dades del 2016, un creixement substancial comparant-los amb els 233 comptabilitzats el 2007, abans de la crisi-, l'economista Jordi Alberich desgranava a les pàgines d'El Periódico la relació entre grans fortunes i fiscalitat. Alberich sosté que hi ha molts més rics dels que les xifres detallen i aporta arguments per entendre la realitat. Primer, recorda que, en el marc de la legalitat, és molt més senzill evitar la fiscalitat per a la gran fortuna que per a l'assalariat. I, segon, defensa que una economia global no és sostenible si no va acompanyada d'òrgans de regulació també globals. L'economista argumenta que per assolir una fiscalitat més justa i equitativa no hi ha cap altre camí, per tant, que aprofundir en l'actuació d'entitats supranacionals, com la Unió Europea. Per això, l'autor defensa que els resultats de les pròximes eleccions europees poden ser més rellevants del que l'elector s'imagina.
La frase de la setmana
La setmana ha estat prou fructífera per trobar frases que il·lustrin aquesta secció, però la recomanació d'aquest divendres serà una etiqueta de Twitter (#SerActriuÉs), que ha servit perquè un degoteig d'actrius hagin deixat constància de les actituds masclistes en el món cultural. La iniciativa, promoguda un any després del #MeToo, ha comptat amb la col·laboració de desenes d'intèrpretes catalanes, que han fet evident l'assetjament sexual o la cosificació de la dona. Júlia Barceló va posar en marxa el hashtag, inundat de missatges crítics amb la pressió que reben les actrius. La mateixa Barceló recordava a les xarxes que la iniciativa pretenia la "visibilització del greuge comparatiu amb actors homes". "No és responsabilitat única de les dones denunciar aquests comportaments en un assaig", afegia. Que en quedi constància per no restar de braços plegats.
El nom propi
La detenció de Willy Toledo -alliberat després sense necesitat d'abonar cap fiança- ha tornat a activar totes les alarmes sobre els límits de la llibertat d'expressió a l'Estat. "En aquest país tot el món es caga en Déu algun cop a la seva vida, però el que està sent perseguit, judicialitzat i jutjat soc jo des de fa nou mesos", explicava l'actor aquest dijous als micròfons de RAC1. I no li faltava raó. Resulta que Toledo ha topat amb la denúncia de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, incisiva a l'hora de buscar un càstig per a les seves afirmacions, i després no ha trobat el sentit comú del sistema judicial. Potser qui ha resumit millor la barbaritat de la detenció és l'actriu Marisa Paredes en una entrevista a El País: "Si jo no crec en Déu, per què no puc dir que em cago en Déu?". Doncs això.
Els imperdibles
Aquest cap de setmana torna el futbol de clubs -després de l'aturada de partits de seleccions- i si sou dels que mai en teniu prou, us recomano que no deixeu escapar una perla en forma de sèrie documental ("All or nothing"). Un equip d'Amazon ha seguit el Manchester City de Pep Guardiola durant l'última temporada -la del títol de la Premier-, amb accés il·limitat als protagonistes i els espais de confidències tancats a la premsa. S'han enregistrat consignes de vestidor, xerrades motivacionals, intervencions mèdiques i episodis de confidències futbolístiques i personals. El material és inèdit i permet fer-se una idea molt precisa del mètode i la idea que ha convertit Pep Guardiola en l'hereu privilegiat de Johan Cruyff. L'èxit a Anglaterra és també una victòria contracultural: es pot guanyar jugant a futbol com mai s'havia fet abans als camps britànics. Estem una mica més contents ara que sabem que el tècnic de Santpedor pensa que la seva trajectòria ha d'acabar al planter del Barça. Un motiu per a l'esperança.
A banda de tries com la del documental del City, cada setmana intentarem fer-vos bones recomanacions repassant l'agenda del territori. Aquesta setmana us convidem al Mercat de Música Viva de Vic, un clàssic del mes de setembre, que aquest any arriba a la 30a edició. I en la secció de sèries que perfila Víctor Rodrigo, us desgranem més propostes, algunes que està bé que no us perdeu i d'altres que us podeu estalviar. Aquesta setmana ens fixem en The Deuce, basada en la història de la legalització del porno als Estats Units. A en Víctor li ha fet el pes. Bon cap de setmana!
Els títols s'han convertit en munició per a l'oposició, especialment per a Albert Rivera, necessitat de protagonisme. El president de Ciutadans, que allargarà tan com pugui l'ombra de sospita al Congrés, ha teixit una teranyina que ha atrapat el líder del PSOE, com explica Sara González en aquesta crònica. Hi han contribuït els altaveus mediàtics més conservadors, com l'ABC, que després d'afirmar amb rotunditat que Sánchez va cometre plagi en els textos acadèmics preguntava aquest dijous als seus lectors, en una enquesta, si creien que el president espanyol havia copiat la tesi doctoral. La situació no és la desitjada per la Moncloa, que aquesta setmana havia de brandar el triomf de l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos i avui observarà com la roda de premsa del Consell de Ministres se centra en la titulació del president.
Del degoteig de dimissions i interrogants sobre el recorregut acadèmic de la classe política us en recomano la reflexió de Francesc-Marc Álvaro -col·laborador de NacióDigital i columnista de La Vanguardia-, crític amb la trajectòria de polítics que abans no s'han bregat fora de la bombolla dels partits. "Hi ha massa polítics i politiquets que no han fet mai res fora de la política", sentencia el periodista. Atureu-vos, també, en l'article de Iolanda Fresnillo, que convida a "protegir les universitats" com a espais de creació. Precisament, Ada Colau ha hagut de demanar disculpes a la Univesitat de Barcelona després de sembrar dubtes sobre la integritat del centre quan va insinuar que des del món empresarial li havien ofert ajuda per acabar els seus estudis.
Franco i els errors en la votació al Congrés. La polèmica dels màsters i les tesis doctorals ha enfosquit el triomf del president espanyol en matèria de memòria històrica. El Congrés va aprovar ahir -amb la incòmoda abstenció del PP i Ciutadans- l'exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos, l'indigne mausoleu que Espanya ha permès mantenir després de quatre dècades de democràcia. En la votació a la cambra baixa, dos diputats del PP van pronunciar-s'hi en contra, segons la seva versió, per error. Es tracta de l'expresident del Congrés Jesús Posada i del diputat lleidetà José Ignacio Llorens, aquest últim amb una llarga trajectòria en l'Alianza Popular de Manuel Fraga. Llorens, que apareix en el cas dels papers de Bárcenas, és nebot de José María Álvarez Pallás, un dels noms propis del règim franquista a Lleida, oficial major de la Paeria durant anys i autor del llibre Lérida bajo la horda. El vot de Llorens podria ser un error, però fa malpensar.
Els complexos equilibris del diàleg. La setmana ha demostrat que la concreció del diàleg no és una operació senzilla, per l'escàs marge de maniobra del govern espanyol i per la falta d'una estratègia conjunta de l'independentisme, amb escassa sintonia per trobar un punt d'entesa sòlid en els passos a seguir. Just després de la Diada, la fallida moció del PDECat pactada amb el PSOE va fer emergir el desconcert que es mastegava en els fòrums de debat sobiranista. Se sap que no és el mateix el que pensa Carles Puigdemont a Bèlgica del que defensa Oriol Junqueras a Lledoners, de la mateixa manera que hi ha diferències substancials entre les posicions de Junts per Catalunya i ERC quan es tracta de dirigir-se a les bases. Aquest dijous van arribar dos missatges diàfans dels republicans. Roger Torrent va instar l'independentisme a reactivar l'esperit del 3 d'octubre per fer possible un referèndum que qualifica d'"inevitable" i Ernest Maragall va recalcar al Parlament que l'"obligació" del Govern és mantenir el diàleg amb l'Estat encara que aquest referèndum no arribi. Maragall entén que s'han d'aprofitar totes les eines, incloses les comissions bilaterals. Aquest és l'escenari després d'un altre Onze de Setembre multitudinari.
Vist i llegit
A partir del número de multimilionaris que hi ha l'Estat -579 segons les dades del 2016, un creixement substancial comparant-los amb els 233 comptabilitzats el 2007, abans de la crisi-, l'economista Jordi Alberich desgranava a les pàgines d'El Periódico la relació entre grans fortunes i fiscalitat. Alberich sosté que hi ha molts més rics dels que les xifres detallen i aporta arguments per entendre la realitat. Primer, recorda que, en el marc de la legalitat, és molt més senzill evitar la fiscalitat per a la gran fortuna que per a l'assalariat. I, segon, defensa que una economia global no és sostenible si no va acompanyada d'òrgans de regulació també globals. L'economista argumenta que per assolir una fiscalitat més justa i equitativa no hi ha cap altre camí, per tant, que aprofundir en l'actuació d'entitats supranacionals, com la Unió Europea. Per això, l'autor defensa que els resultats de les pròximes eleccions europees poden ser més rellevants del que l'elector s'imagina.
La frase de la setmana
La setmana ha estat prou fructífera per trobar frases que il·lustrin aquesta secció, però la recomanació d'aquest divendres serà una etiqueta de Twitter (#SerActriuÉs), que ha servit perquè un degoteig d'actrius hagin deixat constància de les actituds masclistes en el món cultural. La iniciativa, promoguda un any després del #MeToo, ha comptat amb la col·laboració de desenes d'intèrpretes catalanes, que han fet evident l'assetjament sexual o la cosificació de la dona. Júlia Barceló va posar en marxa el hashtag, inundat de missatges crítics amb la pressió que reben les actrius. La mateixa Barceló recordava a les xarxes que la iniciativa pretenia la "visibilització del greuge comparatiu amb actors homes". "No és responsabilitat única de les dones denunciar aquests comportaments en un assaig", afegia. Que en quedi constància per no restar de braços plegats.
El nom propi
La detenció de Willy Toledo -alliberat després sense necesitat d'abonar cap fiança- ha tornat a activar totes les alarmes sobre els límits de la llibertat d'expressió a l'Estat. "En aquest país tot el món es caga en Déu algun cop a la seva vida, però el que està sent perseguit, judicialitzat i jutjat soc jo des de fa nou mesos", explicava l'actor aquest dijous als micròfons de RAC1. I no li faltava raó. Resulta que Toledo ha topat amb la denúncia de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, incisiva a l'hora de buscar un càstig per a les seves afirmacions, i després no ha trobat el sentit comú del sistema judicial. Potser qui ha resumit millor la barbaritat de la detenció és l'actriu Marisa Paredes en una entrevista a El País: "Si jo no crec en Déu, per què no puc dir que em cago en Déu?". Doncs això.
Els imperdibles
Aquest cap de setmana torna el futbol de clubs -després de l'aturada de partits de seleccions- i si sou dels que mai en teniu prou, us recomano que no deixeu escapar una perla en forma de sèrie documental ("All or nothing"). Un equip d'Amazon ha seguit el Manchester City de Pep Guardiola durant l'última temporada -la del títol de la Premier-, amb accés il·limitat als protagonistes i els espais de confidències tancats a la premsa. S'han enregistrat consignes de vestidor, xerrades motivacionals, intervencions mèdiques i episodis de confidències futbolístiques i personals. El material és inèdit i permet fer-se una idea molt precisa del mètode i la idea que ha convertit Pep Guardiola en l'hereu privilegiat de Johan Cruyff. L'èxit a Anglaterra és també una victòria contracultural: es pot guanyar jugant a futbol com mai s'havia fet abans als camps britànics. Estem una mica més contents ara que sabem que el tècnic de Santpedor pensa que la seva trajectòria ha d'acabar al planter del Barça. Un motiu per a l'esperança.
A banda de tries com la del documental del City, cada setmana intentarem fer-vos bones recomanacions repassant l'agenda del territori. Aquesta setmana us convidem al Mercat de Música Viva de Vic, un clàssic del mes de setembre, que aquest any arriba a la 30a edició. I en la secció de sèries que perfila Víctor Rodrigo, us desgranem més propostes, algunes que està bé que no us perdeu i d'altres que us podeu estalviar. Aquesta setmana ens fixem en The Deuce, basada en la història de la legalització del porno als Estats Units. A en Víctor li ha fet el pes. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?