El Congrés aprova l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos

La cambra ha convalidat el reial decret del govern espanyol amb 172 vots a favor, 164 abstencions i 2 vots en contra

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha defensat l'exhumació de Franco aquest dijous al Congrés
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha defensat l'exhumació de Franco aquest dijous al Congrés | Congreso
13 de setembre del 2018
Actualitzat a les 14:59h
Les restes de Franco sortiran del Valle de los Caídos. El Congrés dels Diputats ha votat avui la convalidació del reial decret aprovat pel govern espanyol per exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. El 24 d'agost, el consell de ministres va aprovar la modificació de la llei de memòria històrica del 2007, elaborada per l'executiu de Rodríguez Zapatero. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha demanat en el debat previ a la votació que s'acabi amb una "atroç anomalia" en un sistema democràtic. "Traiem el nostre país d'aquesta vergonya", ha exigit als diputats. 

Tal i com s'esperava, una àmplia majoria de PSOE, Podem i les forces sobiranistes ERC, PDECat, PNB i Bildu ha convalidat el reial decret, mentre que el Partit Popular i Ciutadans s'han abstingut argumentant que el procediment escollit pel govern socialista no ha estat l'adequat. En total, la cambra ha convalidat el reial decret del govern espanyol amb 172 vots a favor, 164 abstencions i 2 vots en contra.

La decisió del govern no ha topat amb l'oposició de l'Església. Ara caldrà acordar amb la família Franco la nova ubicació de les restes del dictador. El reial decret té una validesa de dotze mesos. Complerts tots els tràmits parlamentaris, ara ja tot depèn de la decisió executiva del govern. 

L'executiu socialista ha defensat l'exhumació del dictador per considerar que era "completament inassumible", en paraules de la vicepresidenta Calvo, que el cos de Franco continués en un espai que resta dins del Patrimoni Nacional. Calvo va dir en el moment d'anunciar l'aprovació del reial decret que la decisió era un gest envers "pau i la dignitat de les víctimes" i que "redignificava" la democràcia espanyola.