Els cinc reptes de Fèlix Larrosa com alcalde de Lleida

El nou paer en cap necessita desmarcar-se políticament d'Àngel Ros, vendre's com un bon gestor i fer coneguda la seva imatge com a polític de cara a les eleccions municipals de l'any vinent

Fèlix Larrosa reven la vara d'alcalde
Fèlix Larrosa reven la vara d'alcalde | Àlvar Llobet
12 de setembre del 2018
Actualitzat a les 9:04h
Fèlix Larrosa serà alcalde de Lleida fins el proper mes de maig, quan se celebraran les eleccions municipals. Després d'aconseguir substituir Àngel Ros com a paer en cap de la capital del Segrià, Larrosa afronta ara els darrers nou mesos d'una legislatura marcada pel procés català i per un polèmic mandat de l'anterior alcalde, convertit en diana dels independentistes, que van veure en ell un representant de l'unionisme fàcilment criticable.

Desmarcar-se políticament d'Àngel Ros

La primera tasca que tindrà Larrosa com alcalde de Lleida serà la de distanciar-se d'Àngel Ros, un polític que mai va ser de la seva corda. El nou Paer en cap ja va marcar la línia en el seu discurs d'investidura quan va assegurar que ell no era Àngel Ros atès que tenia "altres valors", i aquesta voluntat haurà de ser apuntalada a partir d'ara amb les polítiques que podrà fer des del despatx consistorial. Larrosa no té temps per arrencar grans projectes, però sí que podrà iniciar una política de "gestos" que li permetrà visualitzar una praxis política diferent. D'entrada, el nou alcalde ha fitxat el periodista Joan Tort com a cap de premsa, una picada d'ullet al sector periodístic, sovint massa encotillat per les exigències i les temences d'Àngel Ros. També ha canviat l'enfocament sobre els carrers franquistes i el Memorial Democràtic.

2 Acabar amb el "bloc del 155" i augmentar el suport polític al ple

La idea de passar pàgina de l'etapa de Ros també s'haurà de plasmar en els equilibris polítics al ple. El PSC ha sobreviscut còmodament els darrers tres anys i mig gràcies al suport de Cs i PP, els socis principals del govern de Lleida, que ha tingut durs rivals en les forces sobiranistes. Larrosa els hi ha estès la mà de manera clara al mateix temps que donava les gràcies pel suport als partits unionistes, un agraïment que sonava a fi d'etapa. El nou alcalde té el repte de sumar 14 regidors amb nous suports més enllà del que s'ha anomenat "bloc del 155". No ho tindrà fàcil perquè les dinàmiques estan fetes.

3 Vendre's com un polític renovador dins d'un "vell" partit

El nou alcalde de Lleida serà també el candidat a les eleccions municipals del 2019. Tot i que fa set anys que és regidor, la seva figura no és encara tan coneguda a la ciutat com per entomar amb tranquil·litat el lideratge de la llista electoral del PSC. Larrosa ha de fer créixer la seva imatge política i, de passada, intentar contrarestar el relat que aposta per acabar amb gairebé 40 anys de governs socialistes a Lleida de la mà de Siurana i Ros. El nou alcalde ha de vendre's com una figura renovadora dins d'un partit molt veterà en els usos governamentals a la ciutat. El PSC de Lleida és un partit viciat i vell, i ell assegura que és un polític renovador. 

4  Generar confiança dins del govern municipal

Larrosa té més companys que amics al grup municipal del PSC. Dit d'una altra manera, està més sol que Àngel Ros, un fet lògic atès que aquest equip de govern li ha vingut donat, no l'ha escollit ell. El nou paer en cap necessita poder delegar tasques als seus regidors, i n'hi ha amb qui no confia. El seu repte serà també crear un clima de confiança portes endins, més si es té en compte que diversos edils van votar en contra de la seva candidatura a les primàries del PSC, començant per la primera tinent d'alcaldia, Montse Mínguez, força crítica amb ell entre bambolines. 

5  Sortir vencedor en la gestió del nou POUM

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) serà el seu cavall de batalla, el gran tema en el que pot treure pit com a gestor. Ha treballat en la seva creació i ja ha anunciat que no cedirà les competències d'Urbanisme a cap altre regidor. Si la tramitació del pla surt bé, Larrosa aconseguirà la seva primera "victòria" com alcalde de Lleida, més tractant-se d'un tema espinós i complex com és el de l'ordenació urbana de la capital.