Diada 2018

L'ANC reclama al Govern que no fiï la República només a la mobilització

Paluzie reivindica que les institucions avancin de la mà del carrer, i Mauri crida a defensar els grans consensos de país, com el referèndum, el republicanisme i el rebuig a que hi hagi presos polítics

per Oriol March / Roger Tugas , 11 de setembre de 2018 a les 19:01 |
Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, en el parlament de la manifestació de la Diada. | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'ANC ha aprofitat l'èxit de la mobilització d'aquest dimarts per reclamar al Govern que treballi per implementar la República i que no fiï la independència a la mobilització al carrer. Respon així a Quim Torra, que en la conferència de la setmana passada sobre el nou full de ruta va posar molt d'èmfasi en l'activisme fruit del judici de l'1-O. "No passeu del discurs de la llei a la llei i les estructures d'estat a dir que tot ho ha de fer la gent al carrer. Som tots que ho hem de fer!", ha clamat la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie.

En el darrer dels parlaments, l'economista ha demanat als polítics que prioritzin "l'interès col·lectiu al de partit" i que, des del Govern, es faci balanç del que va fallar l'octubre per implementar la República i que es torni "a preparar per un embat democràtic". Així mateix, reclama que l'exili estigui unit en una institució com el Consell de la República i que es reivindiqui el mandat de l'1-O: "No malbarateu les victòries que hem tingut, el referèndum de l'1-O, no digueu que allò no va fer un nou referèndum i que ara cal implorar coses que no arribaran mai".


En aquest sentit, ha subratllat que no vol repetir el mite de Sísif, el qual va ser condemnat pels déus a pujar eternament una pedra a una muntanya que, un cop a dalt, rodolava fins a la vall i havia de tornar a empènyer. "No som el 2012 ni al 2006, hem fet un referèndum, l'hem guanyat i l'independentisme ha guanyat dues eleccions consecutives", ha etzibat, i ha subratllat que vol que es tracti a la gent "com a adults" que són "conscients de les dificultats", però que exigeixen "rigor, honestedat i determinació".

"Som conscients de les dificultats de fer aquest cim però també som més conscients de la necessitat d'assolir-lo", ha asseverat Paluzie, que ha aplaudit que es va guanyar l'Estat durant l'1-O, malgrat que es deia que no hi hauria cap referèndum. Tot i això, ha fet autocrítica: "Tots vam evidenciar febleses, els obstacles ens van semblar insuperables i no vam defensar la República". Ha instat a recuperar, però, l'acció compartida entre mobilització, institucions nacionals i municipis: "Des de cada àmbit hem d'enfortir el projecte de la independència, fer-lo més fort i realista, però també més decidit. Hem de convertir el judici de la vergonya del Suprem en un bumerang que retorni a aquest estat". Això, ha matisat, no servirà si aquest nou moment no s'aprofita per no estar preparats i, per tant, demana "enfortir aquells àmbits" en què es va mostrar feblesa a l'octubre.


Mauri insta a defensar els grans consensos

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha començat agraint l'assistència dels milers de catalans, però també els suports arribats de la resta de l'Estat, i ha demanat que no s'oblidi que l'1-O va ser "l'acte de desobediència i autodeterminació més important fet a Europa en dècades". Ha reclamat també fer front al proper "judici de la vergonya i contra la democràcia" i ha recriminat a Cs, sense citar-lo, que aquest és un país "ric i plural i que cap extremista irresponsable aconseguirà dividir trencar". "Només serem República si som un sol poble", ha avisat.


Igualment, Mauri ha assegurat que "la prioritat dels presos i els exiliats no és sortir de la presó o tornar, és guanyar un país on ningú vagi a la presó per defensar les seves llibertats" i, de fet, ha assegurat que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, està "orgullós de ser un pres polític". Per això, els presos "no aniran a defensar-se cap delicte que no han comès, aniran a acusar un estat impropi que vulnera els drets", i ha avisat a Pedro Sánchez que la repressió no els aturarà: "No posarem límits a la llibertat i a la democràcia". "Ja no ens valen Estatuts que ells mateixos es carreguen, no ens creiem les seves falses promeses mentre la seva Fiscalia ens segueix acusant de violents", ha insistit, i ha destacat que l'única violència que hi ha és la policial de l'1-O i la de l'extrema dreta.
 

Marcel Mauri, durant el parlament del líder d'Òmnium. Foto: Josep Maria Montaner


El número dos d'Òmnium ha instat a defensar els grans consensos del país i ha recordat que "el 80% de la gent vol un referèndum d'autodeterminació, no vol monarquia i rebutja que hi hagi presos polítics" i ha demanat al president espanyol: "Assumeixi que el seu estat ha comès la gran de les ofenses, reprimir la seva ciutadania, i no la podrem oblidar mai". Quant a la feina a fer per augmentar la majoria independentista, ha demanat "compartir amb tots els veïns i veïnes el projecte d'esperança i de futur que és la República" i construir un "futur compartit que enforteixi el sentiment de pertinença compartida". "Això no va d'orígens, va d'un poble que ha decidit que vol ser sobirà", ha clamat Mauri, que ha demanat "unitat" als partits i "sentit d'estat" sense caure en la uniformitat. "No serà fàcil ni ràpid, no renunciarem mai a la bandera del diàleg sense renúncies, fem-ho pels presos i els exiliats", ha conclòs.

L'AMI recorda les víctimes de la repressió

El president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera, ha reinvidicat els presos polítics i exiliats "Som un poble obert al món, respectuós amb la diferència, inclusiu, solidari i compromès amb la llibertat individual i col·lectiva de tothom", ha asseverat el també alcalde del Port de la Selva, i ha recordat tots aquells que pateixen la repressió de l'Estat: "700 alcaldes, funcionaris, pallassos, artistes, mecànics i moltíssimes persones anònimes que només volem decidir el nostre futur". "A cada envestida, el nostre sentiment cap a la República és més ferm, compromès i decidit", ha assegurat, i ha subratllat el suport del món local cap a aquest objectiu.

Núria Tarrés, mare de l'activista exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco, ha denunciat que "se l'acusa de reclamar justícia, llibertat, República i independència" i ha avisat: "No ens guanyen quan ens tanquen, ens confinen o obliguen a exiliar-nos", sinó quan aconsegueixen que la por freni les mobilitzacions. "No som víctimes, som guanyadors. El dolor ens l'empassem i a la por li plantem cara. Feixistes, feu por, molta por, però nosaltres ja l'hem perdut!", ha insistit, i ha conclòs: "Adri, a nosaltres no ens han vençut".

El poble mana i el Govern obeeix

Glòria Coronas, representant dels CDR, ha denunciat les actuacions policials per reprimir l'independentisme, mentre la ultra dreta segueix actuant. "Estem farts de la impunitat del feixisme, al feixisme se'l combat!", ha clamat, i ha reivindicat la desobediència civil pacífica, així com ha exigit als polítics que avancin des de la unilateralitat: "Quan el poble mana, el Govern obeeix, prou projectes autonomistes i passos enrere, desobeïu als despatxos com nosaltres fem als carrers, estem farts de simbolismes. Feu efectiva la República, sortiu al carrer i participeu en assemblees i prepareu-vos per la tardor calenta!".
 

Glòria Coronas ha intervingut en noms dels CDR en els parlaments de la manifestació de la Diada. Foto: Josep Maria Montaner


L'alemany Thomas Schulze, representant del grup Foreign Friends of Catalonia, ha afirmat que el país té molts suports internacionals: "Teniu molts amics fora de Catalunya, en teniu moltíssims i el seu número està pujant cada dia!". L'actitud de l'estat espanyol, de fet, ha afirmat evidencia "les reaccions d'un estat on els europeus no volen viure" i, fent referència a les històriques paraules "Ich bin ein Berliner" de John F. Kennedy, ha assegurat que "la declaració més orgullosa que es pot fer avui és "jo sóc catalana", "jo sóc català"". "Feu el que cal fer, la República", ha acabat.

Dret al referèndum pactat

L'advocat anglès Ben Emmerson que porta el cas de set exiliats davant de les Nacions Unides ha assegurat que aquesta Diada és l’última que se celebra amb Catalunya dins l'estat espanyol, asseveració que els milers d'assistents han aplaudit amb moltes forces. Aquest expert en drets humans també ha assegurat que votar no és cap delicte i ha reivindicat el dret a fer "un referèndum pactat i en pau i no amb una brutalitat policial seguint els interessos dels franquistes i mirant de subjugar el poble català davant la voluntat de Madrid".

Igualment, ha avisat els membres del govern espanyol que "tenen la darrera oportunitat de fer allò que toca, ara abans que comenci el judici", alliberant els presos i permetent el retorn dels exiliats, i s'ha referit a l'escriptor George Orwell, autor d'"Homenatge a Catalunya". Emmerson ha afirmat que ara "diria que la passivitat, vist aquest atac davant la democràcia, ja és, per si mateix, un comportament feixista i seria aquí amb vosaltres, dient, com va dir Martin Luther King, que, en el futur, no se sentiran els insults dels enemics, sinó el silenci dels amics".

Terrorisme d'estat

Aamer Anwar, advocat de Clara Ponsatí, ha assegurat que Franco estaria "molt content de l'Espanya contemporània que actua més com una dictadura feixista", així com de l'actuació del govern espanyol de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. "Teniu el mandat, sou en el costat correcte de la història", ha destacat el lletrat escocès, que ha titllat d'"hipòcrites" aquells que van fer costat als catalans amb els atemptats del 17-A i que després van girar l'esquena al país. Anwar ha reclamat també l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i li ha preguntat a Sánchez: "Si un gàngster entra a casa, segresta la seva família i li posa la pistola el cap i li demana que negociï, això és negociació o és xantatge? És negociació o és terrorisme d'estat el que fa?".

Els actors Marc Martínez i Mercè Martínez han llegit també un manifest en què han resumit el sentit de l'onada simbòlica que ha fet caure el mur: "Ni 155, ni reis, ni processisme no ens faran aturar". "Malgrat la repressió que vivim, seguirem endavant", han clamat, i han reivindicat el mandat de l'1-O de fer efectiva la República.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació