anàlisi

La Diada de les absències... i els debuts

La gran manifestació acomboia presos i exiliats mentre Colau i Rivera s'ho miren des de la barrera, i Torra i Paluzie s'estrenen al capdavant de la Generalitat i l'independentisme civil

per Joan Serra Carné, 11 de setembre de 2018 a les 19:24 |
Una imatge de Jordi Cuixart a la manifestació de la Diada | Josep M. Montaner
El procés va començar al carrer. Va ser abans civil que institucional. La ciutadania va empènyer primer, en una Diada de fa set anys, i els polítics van recollir el testimoni fins proclamar la independència del 27 d'octubre. Però la República mai es va desplegar. La repressió dissenyada des de Madrid -intervenció de les institucions catalanes i empresonament o exili- va deixar el moviment sobiranista tocat. No se n'ha recuperat del tot. L'independentisme governa, però no ha definit una estratègia per a la nova etapa. En el mentrestant, torna a recórrer al carrer. Quim Torra busca la mobilització permanent. Èpica i resistència a l'espera d'un full de ruta que compassi ritmes i llimi diferències.

Malgrat l'horitzó emboirat, la Diada del 2018 ha tornat a ser multitudinària. Les bases s'han activat aquest cop per denunciar la repressió i manifestar el desig de República amb els presos i exiliats com a destinataris de la majoria de proclames. Ha estat un Onze de Setembre de protagonismes i absències.

Elisenda Paluzie, la llebre de la República
"Ens hem de continuar preparant per a l'única via possible: la unilateral". Elisenda Paluzie, que ha viscut la primera Diada com a presidenta de l'ANC, feia servir a principis de setembre en una entrevista a l'Ara el terme "unilateral" com a fórmula per fer efectiva la República. Conscient de l'impacte dels fets d'octubre, ni el president Torra utilitza avui aquesta expressió, però la màxima dirigent de l'ANC personifica el sector de l'independentisme que no ha desistit d'un nou xoc amb l'Estat per assolir l'objectiu republicà. Ho ha certificat aquest dimarts davant de centenars milers de persones, amb un relat interpel·lant el Govern i els partits: "Demanem que us torneu a preparar per a un embat democràtic [...] Som tots que ho hem de fer".

El discurs de Paluzie, que demana no fiar tota l'estratègia al carrer, difereix de les crides a pactar un referèndum amb l'Estat que ara verbalitza Oriol Junqueras i ERC. També presenta diferències substancials amb el missatge eixamplador d'Òmnium i les seves campanyes centrades en els drets i les llibertats. Però Paluzie, que fa de llebre de la República no desplegada, pot exhibir l'enorme poder de convocatòria de l'ANC, que empeny per no aturar el trajecte republicà.
 

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, durant el discurs pronunciat a la Diagonal Foto: Josep M. Montaner

Quim Torra, del carrer a Palau
Quim Torra té un coneixement precís de les bases de l'independentisme perquè en va formar part i les va esperonar quan assumia responsabilitats al capdavant d'Òmnium. La Diada del 2018 ha estat la de la seva estrena com a veu institucional, relleu de Carles Puigdemont per designació del president a l'exili, un fet que el mateix Torra ha etiquetat com a "provisional". Tant en els dies previs a la Diada com en el missatge d'aquest dilluns al vespre, el president ha animat la mobilització permanent del carrer per avançar en el "combat" democràtic i pacífic pels drets civils, socials i nacionals. En el missatge televisat no ha aclarit encara com avançar per fer efectiva la República "de tots els catalans".

El repte de Torra i el seu Govern és majúscul. De moment, no es divisa unitat estratègica -els socis de l'executiu difereixen en el ritme i la fórmula per assolir l'horitzó republicà- i tampoc s'ha especificat el nou full de ruta, alliberat de terminis. La recerca de "momentums" -com diu el president- passa per activar el carrer camí del judici i mentre ell i ERC apel·len al referèndum pactat. La sentència marcarà el futur de l'independentisme, potser amb unes noves eleccions. Acceleració o evitar les "dreceres". Aquesta és l'equació que, en última instància, haurà de resoldre Torra.
 

El Govern en ple, durant l'ofrena floral a Rafael Casanova Foto: ACN

 

Els Jordis, els presos més longeus
"Ara tenim l'oportunitat, el repte i l'obligació de demostrar al món que el poder emana del poble". Ho deia Jordi Cuixart ara fa un any davant els centenars de milers de persones i amb una papereta a la mà del referèndum de l'1 d'octubre. Cuixart i Jordi Sànchez (els Jordis) van poder votar i poc més, perquè van ser empresonats abans de la proclamació efímera de la República, tan reclamada avui. Tots dos havien capitanejat les últimes Diades, veu de l'independentisme civil fins aquells fets d'octubre. Aquest dimarts han simbolitzat l'absència forçada dels dirigents sobiranistes. El president d'Òmnium i l'expresident de l'ANC comparteixen reclusió a Lledoners amb representants de l'anterior Govern, que com els exiliats, han viscut el seu primer Onze de Setembre des de la distància.

La Diada de la resistència ha estat també la Diada dels presos i exiliats, una jornada per denunciar el greuge dels empresonaments preventius i per subratllar els revesos de la justícia europea als estaments judicials espanyols. El judici serà el punt d'inflexió de la mobilització iniciada aquest dimarts. Però, com afirma Cuixart, la solució de la qüestió catalana té un recorregut més complex. Després de ser reelegit president d'Òmnium, Cuixart ja advertia que el sobiranisme ha d'abanderar l'"oferta de diàleg permanent" amb l'Estat si vol assolir l'estadi que tant anhela. "No serà ràpid ni serà fàcil", ha advertit Marcel Mauri en el seu parlament. Un avís (realista) per a navegants.
 

Un cartell en defensa dels presos polítics i els exiliats, a Arc de Triomf Foto: Josep M. Montaner

Ada Colau, una alcaldessa amb llaç groc
La Diada no és la jornada en la qual Ada Colau es mou amb més desimboltura. Ha participat en tots els actes institucionals des del 2015 i també en grans manifestacions del sobiranisme civil, però encadena absències en les dues últimes concentracions: la de l'any passat -prèvia a la votació de l'1 d'octubre- i la d'aquest Onze de Setembre, per les "discrepàncies" amb el missatge defensat per l'ANC. Colau, compromesa amb el dret a decidir, sempre ha rebutjat la via unilateral i sent incomoditat amb determinada escenografia patriòtica. Al seu entorn més proper encara recorden com es va neguitejar amb el disseny de l'acte institucional del 2015 -amb la projecció d'imatges bèl·liques a les façanes de la plaça de Sant Jaume-, i tampoc han oblidat els seus gestos de desaprovació quan va tornar a l'Ajuntament, ja fora dels focus.

La distància que ha marcat l'alcaldessa de Barcelona amb les decisions preses per l'independentisme -ha visitat els presos però no hi ha constància que hagi conversat amb Carles Puigdemont des de l'octubre passat- l'ha allunyada del votant sobiranista. Els comuns ho van certificar en les eleccions del 21-D. Colau treballa ara per obtenir la reelecció la primavera que ve, quan les municipals posin a prova el seu mandat. El curs comença amb la presència intermitent de l'alcaldessa en la mobilització sobiranista. Aquest matí, però, ha lluït el llaç groc, en homenatge als presos. Un detall que no ha passat desapercebut.
 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en l'ofrena Foto: BCN

Albert Rivera, l'home que alimenta la fractura
Ciutadans s'ha desmarcat de la Diada, però no ha renunciat a la quota mediàtica. En un acte poc concorregut a la plaça del Rei de Barcelona -tria gens casual- pensat per aparèixer als informatius catalans i espanyols, Albert Rivera i Inés Arrimadas han alimentat el discurs de la fractura. Han acusat l'independentisme, així com el Govern de Quim Torra, d'excloure "milions de catalans" de la Diada, una jornada que han volgut recordar que se celebra en un context "autonòmic". La formació taronja ha acompanyat la posada en escena amb un gran cor amb les banderes de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, i un lema -"El amor es más fuerte que el odio"- per assimiliar sobiranisme i exclusió. Decidits a engreixar el debat de la simbologia, Rivera i Arrimadas no s'han estalviat les referències als llaços grocs, amb l'enèsima crida a protegir els "espais públics neutrals". Neutralitat en lloc de llibertat d'expressió.

Però la prioritat dels líders de Ciutadans no era atendre la realitat catalana sinó incidir en la governabilitat d'Espanya. O més ben dit, aprofundir en l'erosió de l'executiu de Pedro Sánchez. Per això, el missatge taronja ha recriminat al president espanyol la relació bilateral encetada amb el Govern de la Generalitat. Per Rivera i Arrimadas, Sánchez ha de decidir si és un president "en mans de Puigdemont i Torra o de tots els espanyols". Com si no fos compatible atendre el conflicte polític amb Catalunya sense governar pels ciutadans de l'Estat. La política no és, en essència, gestionar la qüestió pública?
 

Albert Rivera i Inés Arrimadas, en l'acte de Ciutadans d'aquest dimarts Foto: Josep M. Montaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació