La Diada de les absències... i els debuts

La gran manifestació acomboia presos i exiliats mentre Colau i Rivera s'ho miren des de la barrera, i Torra i Paluzie s'estrenen al capdavant de la Generalitat i l'independentisme civil

Una imatge de Jordi Cuixart a la manifestació de la Diada
Una imatge de Jordi Cuixart a la manifestació de la Diada | Josep M. Montaner
11 de setembre del 2018
Actualitzat el 12 de setembre a les 19:47h
El procés va començar al carrer. Va ser abans civil que institucional. La ciutadania va empènyer primer, en una Diada de fa set anys, i els polítics van recollir el testimoni fins proclamar la independència del 27 d'octubre. Però la República mai es va desplegar. La repressió dissenyada des de Madrid -intervenció de les institucions catalanes i empresonament o exili- va deixar el moviment sobiranista tocat. No se n'ha recuperat del tot. L'independentisme governa, però no ha definit una estratègia per a la nova etapa. En el mentrestant, torna a recórrer al carrer. Quim Torra busca la mobilització permanent. Èpica i resistència a l'espera d'un full de ruta que compassi ritmes i llimi diferències.

Malgrat l'horitzó emboirat, la Diada del 2018 ha tornat a ser multitudinària. Les bases s'han activat aquest cop per denunciar la repressió i manifestar el desig de República amb els presos i exiliats com a destinataris de la majoria de proclames. Ha estat un Onze de Setembre de protagonismes i absències.

Arxivat a