Barcelona amplia la lluita contra l'assetjament en els espais d'oci nocturn

Les campanyes "No callem", "No és no" i "Només sí és sí" es despleguen a les principals sales, festivals i festes de la ciutat amb l'objectiu de visualitzar i eradicar comportaments masclistes

per Aida Morales , Barcelona, 28 de setembre de 2018 a les 07:00 |
L'Ajuntament de Barcelona porta a terme diverses campanyes contra l'assetjament | NacióDigital
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comportaments poc respectuosos, mirades indiscretes, tocaments involuntaris, comentaris incòmodes i violacions. Aquestes són algunes de les formes que adquireix l'assetjament sexual i les agressions que pateixen centenars de dones cada nit quan es barreja l'oci amb la música i la festa. Una situació que preocupa, sobretot si es fa un repàs de dades, en una ciutat que lluita en diferents fronts contra les violències masclistes. A Barcelona, el 29,9% de les barcelonines han viscut una agressió masclista greu al llarg de la seva vida i el 16%, aquesta ha estat al carrer. 

No és estrany, doncs, que el 29% de les dones assetjades ja procurin no sortir mai soles de festa, segons dades de l'informe BCN Antimasclista, i que el 9,3% d'aquestes porti sempre a sobre algun objecte de defensa com un esprai. Segons l'Ajuntament de Barcelona, aquesta situació que hauria de ser excepcional és un dels aspectes que durant els últims tres anys s'ha aconseguit frenar, tot i que dades de l'Enquesta de violència masclista de Catalunya del 2016 indiquen que 3 de cada 10 dones encara pateixen tocaments involuntaris en espais d'oci nocturn com bars, discoteques, festivals o sales de concerts.

"Havent analitzat informes i estudis, i havent fet reunions de salut i en hospitals, veiem que en els entorns d'oci hi ha més pressió sobre la dona", assegura a Bàrbara Melenchón, cap del Departament d’Informació i Atenció a les Dones de l'Ajuntament de Barcelona.

Les agressions i l’assetjament sexuals succeeixen també en escenaris d’oci nocturn, i es normalitzen i s’ha de tenir en compte en aquests contextos d’oci si les dones estan en situació de vulnerabilitat, apunta. L'única manera d'aconseguir-ne el decreixement, doncs, és a través de la formació i la informació, i són precisament aquests elements els que aconsegueixen trencar els tabús. "Fins que no fiques el focus i la mirada en les violències masclistes, a vegades sembla que no hi siguin", afegeix a NacióDigital

La regidora de Feminismes afirma que l'Ajuntament de Barcelona ha estat "pioner" en protocols per combatre les violències masclistes

Per això és tan important combinar la formació amb la visibilització. Aquest és el punt de vista, també, de la regidora de Feminismes i LGTBI del consistori, Laura Pérez. "En aquest mandat hem visibilitzat i posat serveis i eines específiques en matèria de violència sexual", assegura.

Amb això, indica, s'ha aconseguit normalitzar espais feministes en moment d'oci que, per altra banda, s'han acostat a la població més jove: "Ara hem normalitzat que existeixin aquests espais, però voldria posar èmfasi en el fet que fa poc no existien". En aquest punt, remarca, l'Ajuntament de Barcelona "ha estat pioner" en campanyes que no només s'han adreçat a espais públics, sinó que també han aconseguit implicar empreses privades.

"No callem" fa visible l'assetjament

La campanya "No callem", impulsada per la regidoria que Pérez dirigeix, encara directament les diverses situacions d'agressió sexual o assetjament en espais d'oci nocturn. Les confronta amb una xarxa de suport a les víctimes i aporta espais de seguretat en els diferents escenaris nocturns davant de qualsevol situació de vulnerabilitat.

"No callem" s'ha anat desplegant darrerament a les sales de festes i festivals més importants que es realitzen a Barcelona. Segons Melenchón, el projecte s'aplica des de la formació als responsables d'aquests negocis o esdeveniments, amb qui s’acorden els protocols de detecció i d’atenció.. En aquest camí, el consistori forma el personal de barres i de seguretat per detectar situacions masclistes, combatre els estereotips i acompanyar, si es decideix denunciar. 
 

Una sala de festes. Foto: Pexels


Combinant elements (de la campanya) de sensibilització visuals contra el masclisme, desenvolupa un clar protocol de detecció i un altre d'atenció, ja sigui amb vulnerabilitat química o sense. "Seguint aquests protocols es porta la persona a un espai segur, se l'atén, se l'informa de la possibilitat de posar una denúncia i s'activen els recursos de salut, si es desitja", relata Melenchón. En definitiva, "No callem" treballa per obrir els ulls dels responsables dels espais, que fan una valoració molt positiva de la campanya. Entre les sales ja adherides hi ha l’Apolo, Razzmatazz, Plataforma, Sidecar, Tarantos, Arena, Jamboree, Marula i Moog, i festivals de música com Primavera Sound, Sónar i Cruïlla.

Paula Amatriain és ajudant de direcció i coordinació interna del festival Cruïlla i la responsable de l'aplicació del protocol. "Realment l'experiència ha estat molt positiva i crec que és molt necessari que tant homes com dones comencin a veure aquest situació com un problema social i una responsabilitat de tots", explica. A més, precisa, el protocol no només aporta una qüestió de visibilització, sinó que també dona eines de preparació: "Si passa alguna cosa, tota l'organització està preparada per saber com actuar".

Si ho veus, no callis: "Només sí és sí"

Les campanyes han tingut bons resultats i una valoració molt positiva. "No és no" i "Només sí es sí" complementen "No callem", però des d'un altre àmbit: el carrer. Enguany, l'Ajuntament de Barcelona treballa també amb diverses entitats per responsabilitzar tothom de la necessitat de fer visible les agressions, tant físiques com verbals, així com per motius de gènere, identitat o orientació sexuals. 

"Només sí es sí" és una extensió del "No es no" que s'ha plasmat enguany, reafirmant que el consentiment no viciat és el més important davant d'un comportament sexual. I aquesta és la línia que s'ha treballat darrerament en totes les festes majors de barri de la ciutat, així com també durant la Mercè, on s'han establert dos estands informatius i de suport a les dones: un al Bogatell i l'altre a Maria Cristina, que s'han complementat amb diversos professionals dedicats a detectar situacions d'assetjament.

Associacions com el Centre Jove d'Atenció Sexual (CJAS), l'associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere (HELIA) o la Fundació Salut i Comunitats treballen per disminuir l'assetjament en festes majors i populars

Durant l'estiu, la lluita contra les actituds masclistes i homòfobes ha estat una preocupació constant del consistori, tot i que també de les entitats barcelonines. Associacions com el Centre Jove d'Atenció Sexual (CJAS), l'associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere (HELIA) o la Fundació Salut i Comunitats han treballat en aquest àmbit colze a colze amb el govern municipal. No obstant això, la detecció i lluita contra el masclisme també s'ha treballat des de les diverses entitats feministes i antipatriarcals independents de cada barri. "Són algunes de les entitats que coneixen el barri i que ja tenen els seus punts antisexistes i antipatriarcals", relata Malenchón, i que "és molt positiu que existeixin". 
 
La coordinadora del projecte de violències masclistes en espais d'oci del CJAS, Raquel Gómez, assegura que, malgrat que fa temps que es treballa, l'aplicació del protocol "és una cosa bastant nova". En declaracions a NacióDigital, afirma que durant els últims anys s'ha viscut un "canvi en el sentit que tothom coneix les campanyes" i, per tant, quin és l'abast de les violències masclistes: "Abans la gent parlava només d'agressions físiques o violacions i havies d'explicar que hi ha violències invisibilitzades com tocaments no consentits o peticions constants". Era, ha puntualitzat, el que "sempre s'havia considerat el flirteig", tot i que ara s'ha aconseguit anar trencant. 

Visibilitzar sense estereotips

Les dades eclipsen. Segons l'observatori Noctambul@s, sobre el qual el consistori s'ha basat per programar l'estratègia de les campanyes, el 72% de les dones enquestades -en un qüestionari de més de 1.029 dones- asseguren rebre sempre o sovint comentaris incòmodes. El 38% de noies pateixen sovint tocaments quan surten de festa i, el 29%, en reben alguna vegada. L'acorralament també és comú en espais d'oci i, segons aquest estudi, més d'un 6% de les enquestades ha patit alguna vegada una violació. 

Alçar la veu contra aquestes dades és important, apunta Melenchón i reafirma la regidora, ja que moltes vegades les violències masclistes passen desapercebudes. "Quan més treballem i visibilitzem, més gent dirà que això no, i quan més s'impliquin homes i dones, serà més fàcil d'entendre que no es pot permetre", sentencia la responsable del Departament d’Informació i Atenció a les Dones.

I és que, tal com recorda, aquesta és una cursa de fons on les institucions han de tenir -i ja tenen- un paper molt important. "Parlar de feminisme abans i ara ja ha canviat, i això és com quan no es parlava de violència masclista", afirma, tot recordant la dimensió que va aconseguir la "històrica" vaga de dones del passat 8 de març a Barcelona. "Mica en mica estem donant passes", diu, i es mostra convençuda que, en el camí de la igualtat, ja no hi ha marxa enrere.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació