10
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:53h
Els familiars afectats per l'esfondrament de nínxols al Cementiri de Montjuïc de Barcelona el passat 17 de setembre no acceptaran pactes i, en aquest sentit, ja han avisat que rebutgen l'acord econòmic que Cementiris de Barcelona els ha ofert, i que va dels 5.000 als 30.000 euros per a aquells que renunciïn a accions legals.
Així ho han anunciat a Europa Press membres dels bufets que representen les famílies, Durán & Durán i Palacio-Lassaletta Abogados. Els afectats asseguren que "en cap cas" renunciaran a saber què va passar, a la identificació dels seus difunts i a la determinació de responsabilitats, així com a la indemnització de danys i perjudicis.
En la carta que Cementiris de Barcelona feia arribar a les famílies, el seu director general, Jordi Valmaña, informava als querellants de les quantitats que se'ls proposava pagar en funció de l'afectació: nombre de difunts al nínxol, temps que aquests portaven enterrats i si han estat identificats.
Esfondrament de 144 nínxols
Les famílies van interposar una querella als jutjats contra els responsables de l'empresa gestora del cementiri, però també contra l'Ajuntament de Barcelona per delictes de danys, profanació, falsedat de document oficial, prevaricació i malversació. El passat 15 de setembre de 2017, 144 nínxols es van esfondrar deixant al descobert les restes dels difunts que van ser recollits per una retroexcavadora.
En aquesta querella consten com a querellats el president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i l'antropòloga directora que ha dirigit l'exhumació i identificació de les restes humanes, Dominika Nociarovà. El Cementiri de Barcelona i l'empresa gestora del de Montjuïc, Cementiris de Barcelona, consten com a responsables civils.
Els afectats consideren "especialment lamentable" l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el seu tracte amb les famílies dels difunts, així com la seva total "falta d'interès" en l'esclariment dels fets i l'assumpció de responsabilitats. "A hores d'ara encara no sabem on tenim els nostres familiars", va explicar la portaveu dels afectats, Núria Miñana.
La querella vol posar de manifest la presumpta negligència en la gestió per part de les entitats responsables, que ja, segons van assegurar els dos despatxos d'advocats, des de 2007 coneixien el deplorable estat dels blocs perquè s'havien estat produint queixes dels familiars relatives a la descomposició de les façanes i caiguda de pedres des de feia anys i s'havia arribat a produir trencaments de les làpides del bloc que el 2017 es van esfondrar.
Sense diners per a fer proves
Segons els demandants, la primera resposta per part de l'Ajuntament i Jordi Valmaña a les famílies afectades va ser al·legar que no es "tenia diners per fer les proves d'ADN". Se'ls va oferir reunir les restes en un mateix lloc, reconstruir el bloc de nínxols perquè els poguessin utilitzar en futures defuncions i construir una estàtua en memòria dels difunts afectats, segons van explicar, mentre veien com es recollien les restes dels seus familiars amb una retroexcavadora barrejats amb ciment, fusta i altres materials.
Va ser quan els afectats van contactar amb el servei d'advocats que Badia va oferir compensacions i reunions periòdiques que, segons els despatxos, no van complir. També van assegurar que molts dels afectats es van sentir "perseguits i pressionats" per l'Ajuntament per acceptar unes indemnitzacions.
Així ho han anunciat a Europa Press membres dels bufets que representen les famílies, Durán & Durán i Palacio-Lassaletta Abogados. Els afectats asseguren que "en cap cas" renunciaran a saber què va passar, a la identificació dels seus difunts i a la determinació de responsabilitats, així com a la indemnització de danys i perjudicis.
En la carta que Cementiris de Barcelona feia arribar a les famílies, el seu director general, Jordi Valmaña, informava als querellants de les quantitats que se'ls proposava pagar en funció de l'afectació: nombre de difunts al nínxol, temps que aquests portaven enterrats i si han estat identificats.
Esfondrament de 144 nínxols
Les famílies van interposar una querella als jutjats contra els responsables de l'empresa gestora del cementiri, però també contra l'Ajuntament de Barcelona per delictes de danys, profanació, falsedat de document oficial, prevaricació i malversació. El passat 15 de setembre de 2017, 144 nínxols es van esfondrar deixant al descobert les restes dels difunts que van ser recollits per una retroexcavadora.
En aquesta querella consten com a querellats el president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i l'antropòloga directora que ha dirigit l'exhumació i identificació de les restes humanes, Dominika Nociarovà. El Cementiri de Barcelona i l'empresa gestora del de Montjuïc, Cementiris de Barcelona, consten com a responsables civils.
Els afectats consideren "especialment lamentable" l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el seu tracte amb les famílies dels difunts, així com la seva total "falta d'interès" en l'esclariment dels fets i l'assumpció de responsabilitats. "A hores d'ara encara no sabem on tenim els nostres familiars", va explicar la portaveu dels afectats, Núria Miñana.
La querella vol posar de manifest la presumpta negligència en la gestió per part de les entitats responsables, que ja, segons van assegurar els dos despatxos d'advocats, des de 2007 coneixien el deplorable estat dels blocs perquè s'havien estat produint queixes dels familiars relatives a la descomposició de les façanes i caiguda de pedres des de feia anys i s'havia arribat a produir trencaments de les làpides del bloc que el 2017 es van esfondrar.
Sense diners per a fer proves
Segons els demandants, la primera resposta per part de l'Ajuntament i Jordi Valmaña a les famílies afectades va ser al·legar que no es "tenia diners per fer les proves d'ADN". Se'ls va oferir reunir les restes en un mateix lloc, reconstruir el bloc de nínxols perquè els poguessin utilitzar en futures defuncions i construir una estàtua en memòria dels difunts afectats, segons van explicar, mentre veien com es recollien les restes dels seus familiars amb una retroexcavadora barrejats amb ciment, fusta i altres materials.
Va ser quan els afectats van contactar amb el servei d'advocats que Badia va oferir compensacions i reunions periòdiques que, segons els despatxos, no van complir. També van assegurar que molts dels afectats es van sentir "perseguits i pressionats" per l'Ajuntament per acceptar unes indemnitzacions.