10
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:44h
El PP ha entrat en una nova etapa sota el lideratge de Pablo Casado. La seva elecció al capdavant de l'organització i la formació d'una nova executiva han suposat un terrabastall intern de grans proporcions i un canvi de classe dirigent del qual encara és aviat per calibrar-ne totes les conseqüències. Pugen noves figures i són apartats del primer pla molts del dirigents que han format part del paisatge del partit conservador. La més significativa, Soraya Sáenz de Santamaría. Aquests són alguns dels "caiguts" fins al moment.
1.- Soraya Sáenz de Santamaría
És la primera derrotada. Dona forta del govern Rajoy durant més de sis anys, ha simbolitzat potser com ningú altre el poder polític en l'era marianista. El seu control dels engranatges de l'administració s'ha fet patent i ha estat capaç de teixir una potent xarxa de relacions, amb braços estesos cap als mitjans de comunicació i cap a institucions que han sentit l'escalf de la seva pressió, com el mateix Tribunal Constitucional. Ara, acostumada a manar molt, ha de veure com no només ha perdut el govern, sinó que ha estat derrotada dins del seu partit.
2.- Fátima Báñez
L'exministra de Treball, ben valorada al seu partit, es va posar a les ordres de Santamaría amb entusiasme en la batalla interna d'aquestes setmanes. Fins al punt que la candidata la va presentar davant dels congressistes com la seva opció per a la secretària general. Dirigent andalusa, ha estat un dels rostres amables del govern Rajoy. Casado la va voler integrar, però només com a secretària d'àrea, cosa que no va acceptar.
3.- Íñigo de la Serna
L'exministre de Foment, que va ser també alcalde de Santander, ha estat un altre dels puntals de Santamaría. Durant un temps, el seu nom va circular com a possible alternativa per dirigir el PP. D'ambició no li falta i ell ha tingut cura sempre de la seva imatge, allunyada de sortides de to. Era una de les grans apostes en cas de triomf de l'exvicepresidenta. Ara ha quedat amb el pas canviat.
4.- Fernando Martínez-Maillo
És un dels grans perdedors de la contesa. Nomenat coordinador general, número tres del partit, a les ordres de Cospedal, ha treballat per a Santamaría, sembla que de manera bastant evident. Va ser dels qui es va oposar a un debat entre l'exvicepresidenta i Casado, i va mobilitzar tots els ressorts que va poder per minar les possibilitats del jove aspirant, que no li ha perdonat. Mantenir-lo en el nucli dur de Génova seria perillós pels de Casado i en el seu lloc hi serà Javier Maroto, pota negra del "casadisme", tot i que sí que seguirà a la direcció del grup al Congrés.
5. - Javier Arenas
Si hi ha un rostre que representi el PP d'abans de Casado, aquest és el de Javier Arenas. Exministre amb Aznar, provinent de la UCD, líder primer formal i fins ara real del PP andalús, Arenas ha manat molt però sense exhibir-se. Fins dijous, era vicesecretari general de Política Autonòmica i secretari general del grup popular al Senat, sempre a prop de Rajoy i de Santamaría. Casado l'ha fet fora del càrrec, tot i que el manté al comitè de direcció a la cambra alta. El persegueix l'etern fracàs del partit a la seva terra, on mai ha pogut desbancar el PSOE. En pocs mesos, hi tornarà a haver eleccions a Andalusia i res fa preveure que el seu delfí, Moreno Bonilla, se'n pugui sortir. Però Arenas és hàbil i té mala jeia. Serà un enemic que no oblidarà.
6.- Rafael Hernando
Fonts del partit asseguren que el fins ara portaveu al Congrés ha encaixat molt malament la seva sortida del càrrec, que serà per a Dolors Montserrat. Hernando, pota negra del PP, ala dura del partit, de caràcter fogós, havia aconseguit trobar-se bé amb la seva funció i ser un adversari dur per als portaveus dels altres grups. Però "Rafa", com li diuen els amics, va apostar fins al final per una candidatura única, és a dir, va fer el joc a Santamaría. I el seu lloc és massa preciós per no deixar-lo en mans de confiança. Com a premi de consolació, Hernando serà portaveu adjunt a la cambra baixa.
7.- José Luis Ayllón
Format a Noves Generacions del PP català, Ayllón és un tecnòcrata dels que tant agraden Santamaría, que d'alguna manera el va fer seu i el va rescatar de les aigües agitades del partit a Catalunya. Discret i fidel, va ser el braç dret de l'exvicepresidenta a la Moncloa fins que la marxa de Jorge Moragas a Washington va fer que Rajoy el cridés com a cap de gabinet. Ayllón ha estat el cap de campanya dels sorayistes en les primàries internes i li ha tocat la tasca ingrata de negociar amb els de Casado després del congrés.
8.- Juan Manuel Barreiro
Portaveu fins ara del grup popular al Senat, Barreiro va ser qui va defensar el vot favorable dels seus a la proposta del govern Rajoy d'aplicar l'article 155 i intervenir l'autonomia catalana. Gat vell de la política gallega, molt proper a Rajoy, ha estat substituït per Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia ben connectat amb l'exministre Zoido. Tot i això, seguirà com a portaveu adjunt a la cambra alta.
9.- Enric Millo
El principal col·laborador de Santamaría en l'"operació Diàleg", des de la delegació del govern a Catalunya, ha resultat un dels més damnificats per la trencadissa interna i la derrota de la seva cap. Ariet contra el procés des del seu despatx del carrer de Mallorca, sempre ha estat vist com un tou dins del PP a Catalunya, on mai va aconseguir tenir química amb les forces vives. El seu origen catalanista -va militar a Unió i fou diputat de CiU- el feia ser vist amb desconfiança pels durs, especialment quan, des de Moncloa, es va intentar una surrealista "operació Diàleg", mentre el sobiranisme el veia com un "Ponç Pilat" de Madrid. Ara queda sense suports.
10.- Íñigo Méndez de Vigo
Que sigui el darrer de la llista no vol dir que la seva sortida d'escena sigui un tema menor. Qui va posar cara als consells de ministres com a ministre portaveu ja fa setmanes que no apareix els divendres davant els mitjans. Però Méndez de Vigo, a més, ha perdut també la batalla interna en la qual es va alinear sense dubtes amb Santamaría. La nova etapa del PP no està per orgues ni per concessions de cap mena, ni que siguin tan innòcues com les juguesques dialèctiques o els suggeriments culturals pel cap de setmana amb què el ministre amania les decisions més autoritàries i conservadores del seu govern. Serà, però, portaveu del grup a la comissió d'Educació del Congrés.
1.- Soraya Sáenz de Santamaría
És la primera derrotada. Dona forta del govern Rajoy durant més de sis anys, ha simbolitzat potser com ningú altre el poder polític en l'era marianista. El seu control dels engranatges de l'administració s'ha fet patent i ha estat capaç de teixir una potent xarxa de relacions, amb braços estesos cap als mitjans de comunicació i cap a institucions que han sentit l'escalf de la seva pressió, com el mateix Tribunal Constitucional. Ara, acostumada a manar molt, ha de veure com no només ha perdut el govern, sinó que ha estat derrotada dins del seu partit.
2.- Fátima Báñez
L'exministra de Treball, ben valorada al seu partit, es va posar a les ordres de Santamaría amb entusiasme en la batalla interna d'aquestes setmanes. Fins al punt que la candidata la va presentar davant dels congressistes com la seva opció per a la secretària general. Dirigent andalusa, ha estat un dels rostres amables del govern Rajoy. Casado la va voler integrar, però només com a secretària d'àrea, cosa que no va acceptar.
3.- Íñigo de la Serna
L'exministre de Foment, que va ser també alcalde de Santander, ha estat un altre dels puntals de Santamaría. Durant un temps, el seu nom va circular com a possible alternativa per dirigir el PP. D'ambició no li falta i ell ha tingut cura sempre de la seva imatge, allunyada de sortides de to. Era una de les grans apostes en cas de triomf de l'exvicepresidenta. Ara ha quedat amb el pas canviat.
4.- Fernando Martínez-Maillo
És un dels grans perdedors de la contesa. Nomenat coordinador general, número tres del partit, a les ordres de Cospedal, ha treballat per a Santamaría, sembla que de manera bastant evident. Va ser dels qui es va oposar a un debat entre l'exvicepresidenta i Casado, i va mobilitzar tots els ressorts que va poder per minar les possibilitats del jove aspirant, que no li ha perdonat. Mantenir-lo en el nucli dur de Génova seria perillós pels de Casado i en el seu lloc hi serà Javier Maroto, pota negra del "casadisme", tot i que sí que seguirà a la direcció del grup al Congrés.
5. - Javier Arenas
Si hi ha un rostre que representi el PP d'abans de Casado, aquest és el de Javier Arenas. Exministre amb Aznar, provinent de la UCD, líder primer formal i fins ara real del PP andalús, Arenas ha manat molt però sense exhibir-se. Fins dijous, era vicesecretari general de Política Autonòmica i secretari general del grup popular al Senat, sempre a prop de Rajoy i de Santamaría. Casado l'ha fet fora del càrrec, tot i que el manté al comitè de direcció a la cambra alta. El persegueix l'etern fracàs del partit a la seva terra, on mai ha pogut desbancar el PSOE. En pocs mesos, hi tornarà a haver eleccions a Andalusia i res fa preveure que el seu delfí, Moreno Bonilla, se'n pugui sortir. Però Arenas és hàbil i té mala jeia. Serà un enemic que no oblidarà.
6.- Rafael Hernando
Fonts del partit asseguren que el fins ara portaveu al Congrés ha encaixat molt malament la seva sortida del càrrec, que serà per a Dolors Montserrat. Hernando, pota negra del PP, ala dura del partit, de caràcter fogós, havia aconseguit trobar-se bé amb la seva funció i ser un adversari dur per als portaveus dels altres grups. Però "Rafa", com li diuen els amics, va apostar fins al final per una candidatura única, és a dir, va fer el joc a Santamaría. I el seu lloc és massa preciós per no deixar-lo en mans de confiança. Com a premi de consolació, Hernando serà portaveu adjunt a la cambra baixa.
7.- José Luis Ayllón
Format a Noves Generacions del PP català, Ayllón és un tecnòcrata dels que tant agraden Santamaría, que d'alguna manera el va fer seu i el va rescatar de les aigües agitades del partit a Catalunya. Discret i fidel, va ser el braç dret de l'exvicepresidenta a la Moncloa fins que la marxa de Jorge Moragas a Washington va fer que Rajoy el cridés com a cap de gabinet. Ayllón ha estat el cap de campanya dels sorayistes en les primàries internes i li ha tocat la tasca ingrata de negociar amb els de Casado després del congrés.
8.- Juan Manuel Barreiro
Portaveu fins ara del grup popular al Senat, Barreiro va ser qui va defensar el vot favorable dels seus a la proposta del govern Rajoy d'aplicar l'article 155 i intervenir l'autonomia catalana. Gat vell de la política gallega, molt proper a Rajoy, ha estat substituït per Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia ben connectat amb l'exministre Zoido. Tot i això, seguirà com a portaveu adjunt a la cambra alta.
9.- Enric Millo
El principal col·laborador de Santamaría en l'"operació Diàleg", des de la delegació del govern a Catalunya, ha resultat un dels més damnificats per la trencadissa interna i la derrota de la seva cap. Ariet contra el procés des del seu despatx del carrer de Mallorca, sempre ha estat vist com un tou dins del PP a Catalunya, on mai va aconseguir tenir química amb les forces vives. El seu origen catalanista -va militar a Unió i fou diputat de CiU- el feia ser vist amb desconfiança pels durs, especialment quan, des de Moncloa, es va intentar una surrealista "operació Diàleg", mentre el sobiranisme el veia com un "Ponç Pilat" de Madrid. Ara queda sense suports.
10.- Íñigo Méndez de Vigo
Que sigui el darrer de la llista no vol dir que la seva sortida d'escena sigui un tema menor. Qui va posar cara als consells de ministres com a ministre portaveu ja fa setmanes que no apareix els divendres davant els mitjans. Però Méndez de Vigo, a més, ha perdut també la batalla interna en la qual es va alinear sense dubtes amb Santamaría. La nova etapa del PP no està per orgues ni per concessions de cap mena, ni que siguin tan innòcues com les juguesques dialèctiques o els suggeriments culturals pel cap de setmana amb què el ministre amania les decisions més autoritàries i conservadores del seu govern. Serà, però, portaveu del grup a la comissió d'Educació del Congrés.
La primera executiva del PP, amb Casado al capdavant Foto: Flickr PP