Filiprim

No hi ha vida intel·ligent a Ciutadans

«Com pot ser que un partit polític tingui tant interès en quedar dia sí dia també com un grapat de neandertals? Intueixo que és la manera de sobresortir, de fer-se veure, d’arreplegar vots fàcils entre la parròquia anti-indepe i anti-catalana»

per Toni Vall, 10 de setembre de 2018 a les 12:15 |
Albert Rivera, amb Lídia Heredia, a «Els matins de TV3» | CiutadansCs
Ahir Ana Pastor va entrevistar Quim Torra. Res de nou sota el sol. Vaguetats, imprecisions, brindis al sol un darrere l’altre. La política de la gesticulació ha agafat tons ja no només preocupants sinó ja francament cansats. Més enllà del que va dir –buidor- em vaig fixar en una cosa que ja porto temps pensant. Quan un escolta el president de la Generalitat, detecta que hi ha uns mínims de cultura política en ell i en allò que diu, intenta argumentar el seu discurs, hi ha en ell un mínim propòsit intel·lectual, una capacitat d’aproximació humana, un fons d’empatia. El veiem com un ésser humà que es comunica, que pensa, que viu en comunitat. Hi ha una altra gent que és just el contrari.

No pot ser fruit de la casualitat. Són tantes les vegades que ha quedat retratada la seva nul·la preparació política i intel·lectual que ja convindria començar a pensar en estratègia planificada. I jo em pregunto: com pot ser que un partit polític tingui tant interès en quedar dia sí dia també com un grapat de neandertals? Intueixo que és la manera de sobresortir, de fer-se veure, d’arreplegar vots fàcils entre la parròquia anti-indepe i anti-catalana. Suposo que els deu funcionar i com que el seu únic objectiu és conquerir estrats de poder doncs s’hi aboquen amb fruïció, sense mirar curt i sense filar prim.


L’exemple de l’entrevista de divendres del tal Albert Rivera a Els Matins de TV3 amb Lídia Heredia és catedralícia en aquest sentit. L’actitud de l’entrevistat no hi ha per on agafar-la, no obeeix a cap lògica humana més enllà de les claus esbossades en el primer paràgraf: la confrontació, el frontisme, la batussa per acontentar els seus i quedar com un heroi que s’enfronta als malvats periodistes manipuladors de la televisió pública catalana, els que menteixen tot el dia, els que fan propaganda etcètera.

Es veu tat burda l’estratègia, es veu tan clar que Rivera va anar allà amb la lliçó apresa des de casa, era igual el que Heredia li preguntés, ell hauria deixat anar el seu discurset tinyós. Era el que volia que escoltessin a l’altra banda, eren els talls que volia que emetessin a Espejo Público i El programa de Ana Rosa. Ho va aconseguir. Per tant olé per ell! Segur que va sortir content i va rebre una llarga llista de WhatsApp de felicitació. Però a quin preu?

A quin preu em refereixo a quin preu moral. El preu de quedar com una persona profundament “desquiciada”? El preu de muntar un xou on no escoltes allò que et diuen i vas repetint una vegada i altra allò que t’interessa? Quina mena de política és aquesta? Qui confiaria els seus vots a persones amb tan poca categoria humana? Quan Lídia Heredia li diu “Senyor Rivera, ja ens coneixem”. Ell li respon: “Jo també la conec a vostè”. Què vol dir aquesta resposta? A què es refereix més enllà de tornar-li la pilota amb les mateixes paraules que ella ha dit abans, tal com fèiem al pati d’escola als deu anys? I al final, quan l’acomiada: “Senyor Rivera, torni quan vulgui”. I ell li respon: “Igualment”. Igualment? Quina resposta és aquesta? És la resposta d’algú que està histèric, d’algú que emet respostes nervioses, rabioses, absurdes. Una actitud d’acord amb la seva manera de fer política: la buidor intel·lectual i l’atiament de l’odi i la confrontació per a obtenir vots.

Pocs dies abans, a la manifestació convocada per a protestar contra la violència, un dels seus neandertals va agredir un càmera de Telemadrid pensant-se que era de TV3. No hi ha vida intel·ligent dins d’aquest partit. Encara uns dies abans, el tal Rivera i la tal Arrimadas van anar fins el municipi d’Alella a treure llaços grocs de la via pública. Ciutadans és un partit parlamentari amb molts votants però en cap cas es pot adjudicar la funció de treure coses de l’espai públic. Sort que allà el tal Rivera va topar amb el carnisser d’Alella, que li va impedir treure el llaç que ell havia posat. Un gran moment!


No hi ha vida intel·ligent dins de Ciutadans. Fa temps que reclamo un reportatge o un informe o el que sigui en què tots plegats ens assabentem de quina és la formació política i intel·lectual dels seus membres. Quin és el seu currículum? Quines són les seves lectures? Qui van ser els seus mestres? Tanta estultícia generalitzada i indiscriminada no pot ser casual.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació