Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

Fiscalia mantindrà el delicte de rebel·lió al judici contra els líders independentistes

Els fiscals continuen convençuts que hi va haver una “insurrecció violenta”, segons informa “El País”.

per Redacció, 9 de setembre de 2018 a les 07:19 |
La nova fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia mantindrà l’acusació de rebel·lió en el judici contra els líders independentistes, segons informa El País. Els fiscals estan convençuts que hi va haver una “insurrecció violenta” basada en diverses dates que va posar en perill l’ordre constitucional, un delicte que es pot castigar amb penes que van d’entre els 15 i els 25 anys de presó.

La disminució de la pressió entre el Govern català i l’espanyol i les proclames des de l’independentisme per a que hi hagi un judici just no sembla que hagin alterat el més mínim l’estratègia dels fiscals. Segons el diari, els quatre fiscals que dirigiran l’acusació mantenen un criteri unànime sobre el delicte de rebel·lió i no han rebut cap instrucció contrària per part de la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra.


De fet, aquesta setmana, la Fiscalia General de l’Estat va presentar al Tribunal Suprem un escrit on rebutjava les recusacions que les defenses dels líders independentistes van presentar contra els magistrats del Suprem Manuel Marchena (president de la Sala Segona), Andres Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral que han estat designats -juntament a altres dos jutges- per jutjar els líders del procés.

Al seu escrit de 20 pàgines, la Fiscalia defensa –com ho feia durant el mandat de Mariano Rajoy- que a Catalunya es va produir una “insurrecció” que es va “alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola”. Argumenta que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent “d’alterar la composició del tribunal” i “endarrerir la celebració del judici oral”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació