09
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
7:10h
Aquest diumenge, Suècia pot passar de tenir un govern socialdemòcrata a una majoria conservadora condicionada per l'extrema dreta. El govern del primer ministre Stefan Lofven, líder del Partit Social Demòcrata, està en perill. Lofven, un home d'extracció sindical que està a l'esquerra de la majoria de la societat sueca, lidera una coalició amb els Verds i el Partit de l'Esquerra, formació més radical. Però afronta un seriós desgast que pot veure reduït el 31%que va assolir en les anteriors eleccions del 2014.
A Suècia s'ha donat un fet excepcional. En un Parlament molt fragmentat i un executiu feble, l'oposició de dreta va optar per deixar governar Lofven per no haver de pactar amb l'extrema dreta de Demòcrates Suecs (SD), partit que va entrar a la cambra el 2010 amb un controlat 5% dels vots. En vuit anys, però, tot ha canviat.
La dreta "burgesa" -el terme se sol utilitzar en la política sueca- s'ha unit en l'anomenada L'Aliança, que uneix el Partit Moderat (la versió sueca dels conservadors) i els més minoritaris Partit Liberal, de Centre i Democristià no té una posició unànime respecte als SD. Els sectors més centristes no volen pactar-hi, però si el nou Parlament ofereix una majoria conservadora clara, els ultres poden condicionar el nou executiu.
Akesson, entre Trump i Le Pen
El protagonista d'aquestes eleccions ha acabat sent Jimmie Akesson, el líder de DS, formació a qui ningú donava un cèntim quan va fer la seva aparició en la política sueca. Provinent del Partit Moderat, amb 39 anys, tots els sondejos assenyalen que obtindrà un bon resultat amb un missatge que té només dos punts: stop als immigrants i fora de la Unió Europea. La major part d'enquestes el situen frec a frec amb els moderats. Alguna apunta fins i tot a un triomf.
De l'acollida d'immigrants feta pels governs suecs -i que ha estat restringida des del 2016- i alguns casos d'agressions protagonitzats per estrangers han donar carnassa als SD, que proclamen que "un país amb un de cada quatre habitants de fora no es pot governar". Que l'afirmació sigui mentida té poca importància per un Akesson que li ha agafat hust a atacar la premsa, en la línia de Donald Trump. També comparteix amb Marine Le Pen un discurs agressiu contra la UE.
L'avís de Stieg Larsson
Molts mitjans han titulat aquests dies sobre la fi de la utopia o la crisi del model suec. De fet, ja fa molts anys que alguna cosa es va esberlar en el pulcre i benestant regne. L'assassinat d'Olof Palme, crim del qual encara no se'n saben algunes coses (per començar, qui era l'autor) va ser ja un senyal que no tot era tan bonic en l'harmoniosa Suècia. Les obres de Stieg Larsson ja van advertir d'una Suècia menys bonhomiosa del que mostraven els grans titulars, de l'acció de grups xenòfobs i el fet d'una dreta conservadora potent, tot i que passés llargues temporades a l'oposició.
Després de Palme, el color socialdemòcrata de la societat sueca s'ha descolorit molt. La dreta ha governat en diverses ocasions i el darrer cop que ho va fer va ser amb un programa conservador nítid. Va ser el cas del primer ministre Fredrik Reinfeldt (2006-14). Aquest cop, però, pot ser pitjor. La Suècia de Palme i Larsson lluita per aixecar un mur enfront la riuada ultra.
A Suècia s'ha donat un fet excepcional. En un Parlament molt fragmentat i un executiu feble, l'oposició de dreta va optar per deixar governar Lofven per no haver de pactar amb l'extrema dreta de Demòcrates Suecs (SD), partit que va entrar a la cambra el 2010 amb un controlat 5% dels vots. En vuit anys, però, tot ha canviat.
La dreta "burgesa" -el terme se sol utilitzar en la política sueca- s'ha unit en l'anomenada L'Aliança, que uneix el Partit Moderat (la versió sueca dels conservadors) i els més minoritaris Partit Liberal, de Centre i Democristià no té una posició unànime respecte als SD. Els sectors més centristes no volen pactar-hi, però si el nou Parlament ofereix una majoria conservadora clara, els ultres poden condicionar el nou executiu.
Akesson, entre Trump i Le Pen
El protagonista d'aquestes eleccions ha acabat sent Jimmie Akesson, el líder de DS, formació a qui ningú donava un cèntim quan va fer la seva aparició en la política sueca. Provinent del Partit Moderat, amb 39 anys, tots els sondejos assenyalen que obtindrà un bon resultat amb un missatge que té només dos punts: stop als immigrants i fora de la Unió Europea. La major part d'enquestes el situen frec a frec amb els moderats. Alguna apunta fins i tot a un triomf.
De l'acollida d'immigrants feta pels governs suecs -i que ha estat restringida des del 2016- i alguns casos d'agressions protagonitzats per estrangers han donar carnassa als SD, que proclamen que "un país amb un de cada quatre habitants de fora no es pot governar". Que l'afirmació sigui mentida té poca importància per un Akesson que li ha agafat hust a atacar la premsa, en la línia de Donald Trump. També comparteix amb Marine Le Pen un discurs agressiu contra la UE.
L'avís de Stieg Larsson
Molts mitjans han titulat aquests dies sobre la fi de la utopia o la crisi del model suec. De fet, ja fa molts anys que alguna cosa es va esberlar en el pulcre i benestant regne. L'assassinat d'Olof Palme, crim del qual encara no se'n saben algunes coses (per començar, qui era l'autor) va ser ja un senyal que no tot era tan bonic en l'harmoniosa Suècia. Les obres de Stieg Larsson ja van advertir d'una Suècia menys bonhomiosa del que mostraven els grans titulars, de l'acció de grups xenòfobs i el fet d'una dreta conservadora potent, tot i que passés llargues temporades a l'oposició.
Després de Palme, el color socialdemòcrata de la societat sueca s'ha descolorit molt. La dreta ha governat en diverses ocasions i el darrer cop que ho va fer va ser amb un programa conservador nítid. Va ser el cas del primer ministre Fredrik Reinfeldt (2006-14). Aquest cop, però, pot ser pitjor. La Suècia de Palme i Larsson lluita per aixecar un mur enfront la riuada ultra.