08
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
10
de setembre
a les
2:15h
El president de la Generalitat va proposar en la seva conferència de dimecres que calia una gran Marxa per la Llibertat de cara al judici dels presos polítics, i va comprometre's a donar una resposta a tota sentència que no fos absolutòria. El president va esmentar "les grans lluites per la llibertat que tenim tots en la memòria, com per exemple la de Martin Luther King pels drets civils" i va proposar "una acció que cada català ha de fer seva, si vol acceptar-la: una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent". Més tard, va insistir en la idea d'una marxa pels drets civils.
Martin Luther King és el gran referent de la lluita pacífica contra el segregacionisme als Estats Units. Va ser aquest pastor baptista qui va engegar un moviment potent de defensa dels drets civils perquè la població negra assolís els mateixos drets que la majoria blanca. Durant els anys cinquanta i seixanta, el moviment dels drets civils va prendre volada en uns EUA que eren una democràcia, sí, però on la injustícia i el racisme eren flagrants en molts estats, especialment al sud.
La justícia contra la llei
La referència a l'activista i pastor protestant Martin Luther King és interessant. Hi ha episodis molt coneguts de la seva biografia, que transcorre entre 1929 i 1968 i és truncada pel seu assassinat a Memphis. La Marxa per la Llibertat i la Feina del 28 d'agost de 1963, a Washington, és probablement l'acte que ha tingut més ressò, amb el seu famós discurs "He tingut un somni". Però hi ha capítols molt suggeridors i que exemplifiquen la lluita contra un "imperi de la llei injust".
El moviment liderat per Luther King, la Conferència de Lideratge Cristià del Sud, amb seu a Atlanta, que aplegava desenes d'organitzacions en defensa dels drets de la minoria negra. Quasi bé cent anys després de la Guerra Civil nord-americana, els negres continuaven marginats en molts estats. La segregació era un fet al sud profund. Ho era a les escoles, a les esglésies, en molts locals públics. Un punt negre era Birmingham, a Alabama, una ciutat on es vivia una situació social explosiva.
La primavera de 1963, Luther King va llançar una campanya d'acció directa contra la segregació a Birmingham, amb manifestacions, concentracions pacífiques i assegudes en biblioteques i centres comercials (en alguns, hi havia caixes registradores per a negres). Hi va haver greus incidents. La policia (tota blanca) va reprimir amb duresa i Luther King va ser detingut. Els Estats Units no eren una dictadura, sinó un estat de dret. El president era John Kennedy. Però aquesta era la realitat. El 12 d'abril de 1963, un grup de religiosos blancs van escriure una carta titulada Una crida a la unitat, en què criticaven el segregacionisme, però advertien que calia actuar sempre dins de la llei i combatre des de les institucions i "esperant" resultats del diàleg.
Carta des de la presó
Luther King els va contestar el 16 d'abril de 1963 en el que s'ha conegut com la Carta des de la presó de Birmingham. En el text, desmunta tots els arguments dels seus detractors. Diu que "esperar" ja és sinònim de "mai". No pren seriosament els qui diuen que cal esperar millores del nou alcalde, Albert Boutwell (considerat un "segregacionista moderat") enfront l'anterior, l'extremista Eugène O'Connor. I assegura que "l'acció directa és l'únic camí per crear una situació de crisi que porti a una negociació".
Poc dies després, Martin Luther King va ser alliberat. El segregacionisme va acabar reculant i l'any següent el Congrés va aprovar la llei de Drets Civils. Les mobilitzacions pels drets de les minories marginades es van estendre pel país. El 1964, va obtenir el Premi Nobel de la Pau i va continuar portant la torxa, però a un preu molt elevat. L'abril passat es van complir els 40 anys del seu assassinat a Memphis, però la lluita pels drets civils va trobar en la desobediència i la mobilització al carrer, sempre pacífica, la seva millor arma.
Martin Luther King és el gran referent de la lluita pacífica contra el segregacionisme als Estats Units. Va ser aquest pastor baptista qui va engegar un moviment potent de defensa dels drets civils perquè la població negra assolís els mateixos drets que la majoria blanca. Durant els anys cinquanta i seixanta, el moviment dels drets civils va prendre volada en uns EUA que eren una democràcia, sí, però on la injustícia i el racisme eren flagrants en molts estats, especialment al sud.
La justícia contra la llei
La referència a l'activista i pastor protestant Martin Luther King és interessant. Hi ha episodis molt coneguts de la seva biografia, que transcorre entre 1929 i 1968 i és truncada pel seu assassinat a Memphis. La Marxa per la Llibertat i la Feina del 28 d'agost de 1963, a Washington, és probablement l'acte que ha tingut més ressò, amb el seu famós discurs "He tingut un somni". Però hi ha capítols molt suggeridors i que exemplifiquen la lluita contra un "imperi de la llei injust".
El moviment liderat per Luther King, la Conferència de Lideratge Cristià del Sud, amb seu a Atlanta, que aplegava desenes d'organitzacions en defensa dels drets de la minoria negra. Quasi bé cent anys després de la Guerra Civil nord-americana, els negres continuaven marginats en molts estats. La segregació era un fet al sud profund. Ho era a les escoles, a les esglésies, en molts locals públics. Un punt negre era Birmingham, a Alabama, una ciutat on es vivia una situació social explosiva.
La primavera de 1963, Luther King va llançar una campanya d'acció directa contra la segregació a Birmingham, amb manifestacions, concentracions pacífiques i assegudes en biblioteques i centres comercials (en alguns, hi havia caixes registradores per a negres). Hi va haver greus incidents. La policia (tota blanca) va reprimir amb duresa i Luther King va ser detingut. Els Estats Units no eren una dictadura, sinó un estat de dret. El president era John Kennedy. Però aquesta era la realitat. El 12 d'abril de 1963, un grup de religiosos blancs van escriure una carta titulada Una crida a la unitat, en què criticaven el segregacionisme, però advertien que calia actuar sempre dins de la llei i combatre des de les institucions i "esperant" resultats del diàleg.
Carta des de la presó
Luther King els va contestar el 16 d'abril de 1963 en el que s'ha conegut com la Carta des de la presó de Birmingham. En el text, desmunta tots els arguments dels seus detractors. Diu que "esperar" ja és sinònim de "mai". No pren seriosament els qui diuen que cal esperar millores del nou alcalde, Albert Boutwell (considerat un "segregacionista moderat") enfront l'anterior, l'extremista Eugène O'Connor. I assegura que "l'acció directa és l'únic camí per crear una situació de crisi que porti a una negociació".
Poc dies després, Martin Luther King va ser alliberat. El segregacionisme va acabar reculant i l'any següent el Congrés va aprovar la llei de Drets Civils. Les mobilitzacions pels drets de les minories marginades es van estendre pel país. El 1964, va obtenir el Premi Nobel de la Pau i va continuar portant la torxa, però a un preu molt elevat. L'abril passat es van complir els 40 anys del seu assassinat a Memphis, però la lluita pels drets civils va trobar en la desobediència i la mobilització al carrer, sempre pacífica, la seva millor arma.