Una tempesta perfecta amenaça d'engolir Sánchez i reactivar el 155

L’estancament estratègic que alguns analistes atribueixen a l’independentisme té el seu reflex exacte a les pissarres dels grans partits espanyols, que es preparen per afrontar una tardor calenta sense aportar solucions que vagin més enllà de la submissió de les forces independentistes o la "conllevancia". Darrere aquest immobilisme hi ha les pulsions electoralistes que desperta l’olor de sang del govern de Sánchez, que malviu amb 84 diputats al Congrés i que haurà de multiplicar les seves dots d’equilibrista de cara a una "tempesta perfecta" formada per, com a mínim, tres fronts de turbulències: el calendari electoral, el judici als líders del procés, i les dificultats per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Mayday, mayday!

El trencament del pacte del Susana Díaz amb Cs a Andalusia -una demolició pactada per enxampar Casado en pijama- obre avui el primer front a la política espanyola. Díaz avançarà unes eleccions que curiosament coincidien als vols del març del 2019 amb la sentència del judici dels ERO, i que ara se situaran als mesos d’octubre o novembre del 2018 amb una possibilitat alta que la campanya es trepitgi amb el judici del Tribunal Suprem als líders independentistes. Si el calendari se solapa, el PSOE es veurà abocat a endurir la seva posició respecte al procés català per no perdre suports al graner andalús, i per tant a tensar la corda amb els seus socis d’ERC i PDECat, els mateixos amb qui pretén negociar els pressupostos.

Hi ha tres fronts de turbulències: el calendari electoral, el judici als líders del procés, i les dificultats per aprovar els pressupostos generals de l’Estat

Una mala alineació d’estels, i més si es té en compte que la nova direcció del PDECat espera cobrar al comptat qualsevol suport puntual. El marge de relacions amb els seus socis catalans dependrà del criteri de la Fiscalia al judici de l’1-O i de la resposta que l’executiu socialista doni a les mobilitzacions anunciades pel president Torra. Sánchez, però, és conscient que un avançament electoral no té perquè castigar-lo a les urnes, sinó que el pot catapultar a un segon mandat amb una majoria més sòlida, i també del fet que la debilitat parlamentària és una arma de doble fulla, perquè la seva caiguda pot precipitar l’arribada a La Moncloa d’Albert Rivera o Pablo Casado, dos mandataris que els independentistes no volen veure ni en pintura presidint els consells de ministres.
 
En aquest escenari electoral, Sánchez ha de mirar de reüll PP i Cs, que pugnen per liderar el clam per a l’aplicació d’un nou 155. Un "a por ellos" instrumental per burxar la ferida del govern socialista -que necessita els vots dels independentistes per seguir viu uns mesos més- i que promet estendre la intervenció a TV3 i a les escoles. Per ara, el que s’ha batejat com la "guerra dels clons" entre Casado i Rivera només permet distingir un fet diferencial: el PP evita fer convocatòries de mobilitzacions a Catalunya que puguin derivar en violència, i Cs no. Les dues formacions ja han avançat que faran bandera de la bel·ligerància, i Catalunya es convertirà, un cop més, en epicentre d’una batalla campal entre partits espanyols.

Un avançament electoral no té perquè castigar Sánchez a les urnes, sinó que el pot catapultar a un segon mandat amb una majoria més sòlida

Tot plegat, un còctel explosiu que pot portar el president espanyol a contemplar un escenari d’avançament electoral o, en cas de necessitat, a estrènyer el setge sobre el procés independentista per frenar hipotètiques fuites de vots a l’Estat. L’aposta de Sánchez pel diàleg a Catalunya té límits i s’esgota segons les reserves de crèdit polític. Li ho va deixar clar aquest setmana al president Torra després de la seva conferència al Teatre Nacional de Catalunya, quan la vicepresidenta Calvo va recordar que el seu govern ja té experiència a l’hora d’activar el 155. El que Calvo no va dir, però, és que l’independentisme també ha sobreviscut un cop a la intervenció del Govern i a l’empresonament dels seus líders, i que tant la sort de Sánchez com la recuperació de l’estabilitat política a l’Estat passen, avui en dia, per aportar solucions valentes i imaginatives al conflicte català.