El Parlament va aconseguir el major suport ciutadà després dels plens del 6 i 7 de setembre

L'oposició va denunciar que l'independentisme havia realitzat un "cop d'estat" en el ple del 6 i 7 de setembre de 2017, quan va forçar el reglament per aprovar les lleis que van donar cobertura al referèndum, en un ambient de forta tensió. Unes votacions que, segons aquesta minoria, van posar en qüestió la credibilitat de la cambra catalana. El cert, però, és que les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) assenyalen que és precisament després d'aquell ple quan els catalans afirmen que tenen més confiança en el Parlament.

A l'hora de valorar les diferents institucions, els enquestats acostumen a suspendre per poc aquesta cambra, amb notes que ronden el 4,5. En el sondeig que es va fer l'octubre, poc després de les votacions i del referèndum que aquestes van servir per convocar, el Parlament va aconseguir obtenir un 5,1, la nota històrica màxima que ha aconseguit. Des del 2012 que no aprovava, per bé que llavors, com el 2009, ho havia fet amb 5 just.

Una nota que evidencia que el xoc parlamentari, la lectura extraordinària forçada per l'independentisme per escapar de les traves de l'Estat i el filibusterisme exercit per l'oposició per torpedinar les aprovacions no van limitar la confiança de la ciutadania en la seva assemblea legislativa, sinó tot el contrari. La finalitat -convocar un referèndum amb un ampli suport social-, pel que sembla, va justificar els mitjans.
 
Malgrat tot, la confiança amb el Parlament no va evolucionar per igual en tots els sectors de la societat. De fet, l'independentisme és qui es mostra més clarament entusiasta amb la cambra catalana i qui en millora la valoració. Entre el sondeig del CEO del juny i el d'octubre, els catalans que volen una República independent passen de puntuar-la amb un 6,1 a fer-ho amb un 7,1 i, mentre el juny l'aprovava un 80,8% d'aquests, l'octubre ho feia un 92,1%.

En canvi, aquells catalans que no volen la independència redueixen la confiança amb el Parlament i passen de suspendre'l de mitjana amb un 3,2 a fer-ho amb un 2,9 a l'octubre, quan tan sols l'aprova un 30,4% d'aquests, 4,4 punts menys que en l'anterior CEO. La pèrdua de de valoració, però, no és tan accentuada com l'augment per part dels independentistes, cosa que explica l'augment de la nota mitjana del global dels catalans.

Polarització de les valoracions

Aquesta diferència respecte els independentistes és una característica de la polarització del moment, ja que el sobiranisme puntua amb molt millor nota les institucions catalanes que l'unionisme, qui, al seu torn, valora molt més les institucions estatals. Això passava molt menys abans del procés, i és que, el 2010, un 67,4% dels independentistes aprovava el Parlament -de mitjana, amb un 5,1-, mentre que els que aspiraven a algun tipus d'encaix amb l'Estat ho feien també majoritàriament, en un 64,5% de les respostes -la mitjana, però, quedava amb 4,8-. Uns i altres, per tant, han anat aferrant-se els darrers a les institucions referents dels respectius marcs polítics.

Ara bé, com van reaccionar aquells que no s'engloben nítidament ni en l'independentisme ni en l'unionisme? La confiança dels votants de Catalunya Sí que es Pot cap al Parlament va augmentar, malgrat les arengues de Joan Coscubiela contra el funcionament d'aquell ple i els sonats aplaudiments que va rebre per part de Cs, PSC i PP. Entre juny i octubre, els votants d'aquesta coalició van passar a aprovar la cambra en un 41,8% dels casos a fer-ho en el 51,4%, i la nota mitjana va passar de 3,7 a 4,2, una evolució molt similar a la dels electors de JxSí i CUP i oposada als de l'unionisme.