06
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:49h
Doris Benegas ha rebut aquest dijous un sentit homenatge a Barcelona. L'auditori del Centre Cívic Urgell s'ha quedat petit per recordar la dirigent comunera, internacionalista i feminista que va liderar Izquierda Castellana i que va fer costat al procés català fins al final, quan un càncer se la va emportar el 2016.
Veus plurals s'han unit per rememorar el seu caràcter i algunes de les múltiples lluites que va afrontar. Nascuda a Caracas a causa de l'exili del seu pare forçat pel franquisme, però amb arrels basques, es va establir a Valladolid, on va lluitar per la llibertat en el sentit més ampli. Advocada defensora de totes les causes, va patir la repressió policial i judicial del franquisme i de la democràcia, i va ser la número dos de la candidatura d'Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees del 2009.
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha destacat l'aposta per l'iberisme de Benegas, qui, segons ha explicat, "no ha tingut el problema de certa esquerra més dogmàtica que li costa més ser solidària amb els proper que amb el llunyà" i, per tant, ella era "tan solidària amb els països llatinoamericans com amb els Països Catalans". De fet, ha afirmat que "estava molt esperançada amb el procés català, que posa en qüestió l'estatus quo del 78", ja que ella defensava l'impuls d'un nou procés constituent.
Tardà, que coneixia bé Benegas, va coincidir també amb ella "amb la voluntat de voler tombar el model d'impunitat de l'estat espanyol", ja que compartien que "és impossible fer justícia si no preval la veritat i la reparació". Dos elements que no han tingut lloc a l'Estat, "l'única democràcia europea que no ha reconegut les responsabilitats pels republicans espanyols traslladats als camps d'extermini nazi". El dirigent republicà ha explicat també que Benegas "semblava fràgil i era molt dolça, però tenia una fortalesa extraordinària", a més que "era molt tafanera i volia saber-ho tot" per tal de poder analitzar la realitat política.
La portaveu del secretariat de la CUP Mireia Boya l'ha recordat com una "comunera, feminista i socialista" i ha reivindicat que "revolució és quotidiana, el fil revolucionari, a més de roig, ha de ser lila", ja que lamenta que les dones lluitadores sempre estan invisibilitzades. "Menys corbates i més Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Tamara Carrasco", ha reclamat.
Puny alçat i somriure
L'exdiputada ha afirmat que "somriure quan aixeques el puny és el que més els fot i ella ho sabia i, per això, sempre ho feia". Un dels objectiu de la militant comunera era fer caure el règim del 78 i, per això, ha asseverat que "el referèndum de l'1-O ha estat l'únic intent seriós per tombar-lo i iniciar un procés constituent i, malgrat el que digués el triumvirat del 155 i el coscubielisme més ranci, això no es fa des del marc constitucional i estatutari". Per això, ha apostat per tornar el procés a la via unilateral, ja que "el diàleg no existeix".
L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel també ha intervingut, per bé que a través d'una gravació, a causa del seu exili. "La Doris era una mica la nostra mare en matèria de lluita feminista", ha afirmat, i ha agraït les mostres de suport rebudes, de tot tipus: "L'escalf que sentim els que no podem ser aquí no és només el dels que es mobilitzen, es concentren i pinten murals, sinó que el que ens arriba és també l'escalf dels que no són aquí físicament però que no podem oblidar".
Els Borbons, uns tarats
Qui va ser parella de Benegas, el també militant comunero Luis Ocampo, s'ha emocionat durant el seu parlament, en què ha exigit l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, del que n'ha culpat el règim del 78, el qual "és irreformable i, com amb els cotxes espatllats, tan sols es pot desvallestar". Ha lamentat que "els fills i nets dels assassins de la Falange i la Guàrdia Civil compromesa amb l'alçament segueixen creien que van fer allò correcte", així com ha asseverat que "els Borbons són uns tarats, en general, i la dreta espanyola té un problema intel·lectual per debatre els problemes i, com fan els dèbils, acostuma a recórrer a la força bruta".
Segons Ocampo, Benegas "se sentia castellana, basca i veneçolana, tenia una triple nacionalitat estranya, però en cap cas se sentia espanyola", ja que no creia en aquest projecte nacional, i l'ha definit com "la dialèctica materialitzada en una persona", ja que era capaç tant de resistir a la policia com racionalitzar i analitzar amb calma. "En moments d'incertesa és quan es poden construir projectes transformadors, ja que el sistema tampoc no té certeses", ha avisat, i ha aplaudit que "el procés català és una finestra d'oportunitat no només per a Catalunya, sinó també pels altres pobles de l'Estat i d'Europa". Així, ha rebutjat les crítiques que fan part de l'esquerra estatal conforme el procés el lidera la burgesia: "Ja ens agradaria que la burgesia espanyola es posicionés contra la monarquia, per la república i per processos constituents!".
L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater ha lloat la rebel·lia de Benegas i ha defensat que "la paraula radical, tot i està tan demonitzada, és molt maca, perquè vol dir partir de l'arrel". "La Doris viu a través de totes nosaltres, les que fem part de la seva lluita i objectius vitals", ha assegurat, i ha lamentat que ara "hi ha qui vol pervertir l'internacionalisme allunyant-lo de la idea d'estar arrelat a un poble", malgrat que Benegas va demostrar que es pot "pensar globalment per actuar localment i, a la vegada, aportar a la globalitat des d'allò local".
Sabater ha pronosticat que, precisament per la rebel·lia de candidatures com la seva, el maig tornaran a aconseguir l'alcaldia de Badalona. "Plantem cara amb honestedat i sense cap concessió a la putrefacció del sistema polític i, per això, rebem una pressió molt forta i el poder ens vol fora". En tot cas, ha lamentat que hi ha "companys de l'Estat que no acaben de ser conscients de la força que té el plantar cara com es fa des de Catalunya, plantejant el dret a l'autodeterminació i sent un país que es fa de nou". Tot i això, ha assegurat que el règim del 78 està esquerdat i Benegas afirmaria que els independentistes estan "del costat bo, del que portarà a combatre l'estatus quo".
Ferma en les idees i dolça en les formes
L'eurodiputada del BNG Ana Miranda s'ha mostrat convençuda que Benegas "estaria al costat dels presos i exiliats", ja que, segons ha recordat, donava suport a totes les lluites i pobles del món. I ho feia, a més, amb unes intervencions en què es mostrava "ferma en les idees i dolça en les formes".
En l'acte, també ha intervingut un portaveu del consolat veneçolà, país on va néixer la militant comunera, per bé que ha reconegut que "persones com Doris són ciutadanes del món". El diplomàtic ha destacat que "anomenar-se revolucionari engloba moltes qualitats com valentia, tendresa o esperit indestructible". El grup Ovidi 4 ha amenitzat igualment l'acte, que ha carregat de paral·lelismes la lluita de Benegas amb els objectius del procés català vist des de l'esquerra.
Veus plurals s'han unit per rememorar el seu caràcter i algunes de les múltiples lluites que va afrontar. Nascuda a Caracas a causa de l'exili del seu pare forçat pel franquisme, però amb arrels basques, es va establir a Valladolid, on va lluitar per la llibertat en el sentit més ampli. Advocada defensora de totes les causes, va patir la repressió policial i judicial del franquisme i de la democràcia, i va ser la número dos de la candidatura d'Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees del 2009.
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha destacat l'aposta per l'iberisme de Benegas, qui, segons ha explicat, "no ha tingut el problema de certa esquerra més dogmàtica que li costa més ser solidària amb els proper que amb el llunyà" i, per tant, ella era "tan solidària amb els països llatinoamericans com amb els Països Catalans". De fet, ha afirmat que "estava molt esperançada amb el procés català, que posa en qüestió l'estatus quo del 78", ja que ella defensava l'impuls d'un nou procés constituent.
Tardà, que coneixia bé Benegas, va coincidir també amb ella "amb la voluntat de voler tombar el model d'impunitat de l'estat espanyol", ja que compartien que "és impossible fer justícia si no preval la veritat i la reparació". Dos elements que no han tingut lloc a l'Estat, "l'única democràcia europea que no ha reconegut les responsabilitats pels republicans espanyols traslladats als camps d'extermini nazi". El dirigent republicà ha explicat també que Benegas "semblava fràgil i era molt dolça, però tenia una fortalesa extraordinària", a més que "era molt tafanera i volia saber-ho tot" per tal de poder analitzar la realitat política.
Joan Tardà, durant l'homenatge a Doris Benegas. Foto: Roger Tugas
La portaveu del secretariat de la CUP Mireia Boya l'ha recordat com una "comunera, feminista i socialista" i ha reivindicat que "revolució és quotidiana, el fil revolucionari, a més de roig, ha de ser lila", ja que lamenta que les dones lluitadores sempre estan invisibilitzades. "Menys corbates i més Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Tamara Carrasco", ha reclamat.
Puny alçat i somriure
L'exdiputada ha afirmat que "somriure quan aixeques el puny és el que més els fot i ella ho sabia i, per això, sempre ho feia". Un dels objectiu de la militant comunera era fer caure el règim del 78 i, per això, ha asseverat que "el referèndum de l'1-O ha estat l'únic intent seriós per tombar-lo i iniciar un procés constituent i, malgrat el que digués el triumvirat del 155 i el coscubielisme més ranci, això no es fa des del marc constitucional i estatutari". Per això, ha apostat per tornar el procés a la via unilateral, ja que "el diàleg no existeix".
L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel també ha intervingut, per bé que a través d'una gravació, a causa del seu exili. "La Doris era una mica la nostra mare en matèria de lluita feminista", ha afirmat, i ha agraït les mostres de suport rebudes, de tot tipus: "L'escalf que sentim els que no podem ser aquí no és només el dels que es mobilitzen, es concentren i pinten murals, sinó que el que ens arriba és també l'escalf dels que no són aquí físicament però que no podem oblidar".
Els Borbons, uns tarats
Qui va ser parella de Benegas, el també militant comunero Luis Ocampo, s'ha emocionat durant el seu parlament, en què ha exigit l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, del que n'ha culpat el règim del 78, el qual "és irreformable i, com amb els cotxes espatllats, tan sols es pot desvallestar". Ha lamentat que "els fills i nets dels assassins de la Falange i la Guàrdia Civil compromesa amb l'alçament segueixen creien que van fer allò correcte", així com ha asseverat que "els Borbons són uns tarats, en general, i la dreta espanyola té un problema intel·lectual per debatre els problemes i, com fan els dèbils, acostuma a recórrer a la força bruta".
Segons Ocampo, Benegas "se sentia castellana, basca i veneçolana, tenia una triple nacionalitat estranya, però en cap cas se sentia espanyola", ja que no creia en aquest projecte nacional, i l'ha definit com "la dialèctica materialitzada en una persona", ja que era capaç tant de resistir a la policia com racionalitzar i analitzar amb calma. "En moments d'incertesa és quan es poden construir projectes transformadors, ja que el sistema tampoc no té certeses", ha avisat, i ha aplaudit que "el procés català és una finestra d'oportunitat no només per a Catalunya, sinó també pels altres pobles de l'Estat i d'Europa". Així, ha rebutjat les crítiques que fan part de l'esquerra estatal conforme el procés el lidera la burgesia: "Ja ens agradaria que la burgesia espanyola es posicionés contra la monarquia, per la república i per processos constituents!".
Mireia Boya, recordant la militant comunera. Foto: Roger Tugas
L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater ha lloat la rebel·lia de Benegas i ha defensat que "la paraula radical, tot i està tan demonitzada, és molt maca, perquè vol dir partir de l'arrel". "La Doris viu a través de totes nosaltres, les que fem part de la seva lluita i objectius vitals", ha assegurat, i ha lamentat que ara "hi ha qui vol pervertir l'internacionalisme allunyant-lo de la idea d'estar arrelat a un poble", malgrat que Benegas va demostrar que es pot "pensar globalment per actuar localment i, a la vegada, aportar a la globalitat des d'allò local".
Sabater ha pronosticat que, precisament per la rebel·lia de candidatures com la seva, el maig tornaran a aconseguir l'alcaldia de Badalona. "Plantem cara amb honestedat i sense cap concessió a la putrefacció del sistema polític i, per això, rebem una pressió molt forta i el poder ens vol fora". En tot cas, ha lamentat que hi ha "companys de l'Estat que no acaben de ser conscients de la força que té el plantar cara com es fa des de Catalunya, plantejant el dret a l'autodeterminació i sent un país que es fa de nou". Tot i això, ha assegurat que el règim del 78 està esquerdat i Benegas afirmaria que els independentistes estan "del costat bo, del que portarà a combatre l'estatus quo".
Ferma en les idees i dolça en les formes
L'eurodiputada del BNG Ana Miranda s'ha mostrat convençuda que Benegas "estaria al costat dels presos i exiliats", ja que, segons ha recordat, donava suport a totes les lluites i pobles del món. I ho feia, a més, amb unes intervencions en què es mostrava "ferma en les idees i dolça en les formes".
En l'acte, també ha intervingut un portaveu del consolat veneçolà, país on va néixer la militant comunera, per bé que ha reconegut que "persones com Doris són ciutadanes del món". El diplomàtic ha destacat que "anomenar-se revolucionari engloba moltes qualitats com valentia, tendresa o esperit indestructible". El grup Ovidi 4 ha amenitzat igualment l'acte, que ha carregat de paral·lelismes la lluita de Benegas amb els objectius del procés català vist des de l'esquerra.