07
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
10
de setembre
a les
12:49h
"On són els papers per inscriure's?". "No hi ha samarretes de dona de la talla S". "A quina hora hem de ser a la Diagonal?". "Diuen que el judici potser és més enllà de novembre". "Jo crec que tornarem a omplir els carrers". Aquesta és la banda sonora de la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) quan queden cinc dies per la manifestació de la Diada. El setè Onze de Setembre que organitza l'entitat des del seu naixement. També, asseguren els voluntaris, el que acumula "més indignació".
A aquestes alçades, Jordi Sànchez acostumava a treure el cap de tant en tant pel call center i preguntar com anava el ritme d'inscripcions. Ho recorden Carles Álvarez, Rosa Burguillos i Mercè Borderia, voluntaris que darrerament passen més hores a la seu de l'ANC que a casa seva. Indubtablement, el fet que hi hagi presos polítics i dirigents exiliats, que s'hagi viscut l'aplicació del 155, la mobilització i les càrregues policials de l'1-O i una declaració d'independència fallida recau sobre l'estat d'ànim. Però no, asseguren, sobre la mobilització.
"La manifestació seguirà sent festiva, però sabem que hi ha aquest rerefons", assegura la Rosa (57 anys), una de les veus que atén per via telefònica els ciutadans que volen informar-se sobre la Diada. "La gent està emprenyada. La frase que més repeteixen és: 'No hi ha dret'. Però no tenim cap dubte que omplirem", afegeix la Mercè (66 anys), que coordina el call center. Més que el volum d'inscripcions, assegura el Carles (60 anys), s'ha de tenir en compte el ritme de venta de samarretes per fer-se una idea de les previsions d'assistència. "La gent està responent", afirma.
L'Eugeni Molas (64 anys) amb prou feines té un respir durant les quatre hores en què està venent samarretes cada tarda. Ve cada dia des de la Garriga. I això que fa uns quants anys ni tan sols votava. Va passar, explica, de la desafecció a l'activisme a partir de la Via Catalana del 2013. "Més que trista, probablement la d'aquest any serà la més reivindicativa, de lluita", sosté.
El Carles argumenta que, al cap i a la fi, si una cosa quedarà demostrada després de la setena manifestació de la Diada és que l'Estat "segueix tenint el mateix problema que anys enrere" i que, malgrat la duresa de l'any viscut, el projecte independentista segueix mantenint el múscul. Els voluntaris de l'ANC s'arromanguen amb aquest objectiu i, si bé el clam per la llibertat dels presos tindrà molt de pes, consideren que acabarà estant al mateix nivell que la reivindicació de la implementació de la República. "Estem indignats perquè no es va fer efectiva la declaració d'independència", assegura la Rosa. "S'hauria d'haver tirat pel dret", afegeix la Mercè.
En set anys, s'ha professionalitzat la preparació de la Diada. Els voluntaris treballen ben orquestrats com en una cadena de producció. Lluny queden els malabarismes de quan s'havien d'amuntegar al CIEMEN o a les petites sales de la seu del carrer París, quan les massives manifestacions es preparaven amb més suor i dosis d'il·lusió que no pas materials i recursos.
Ara, tots els voluntaris saben què han de fer, quan i com. Com a mínim, tenen una experiència de tres o quatre anys. El Carles, extreballador de banca prejubilat, va començar venent samarretes. Ara, coordina els equips de voluntaris que s'hi dediquen. La Rosa es va implicar per primera vegada repartint folletons a Horta per explicar què era l'ANC en els seus inicis. I la Rosa, que es va fer sòcia de l'entitat quan Carme Forcadell n'era la presidenta, també va començar a circular per la seu per vendre samarretes de cara a una Diada i recorda que l'any que van posar en marxa el call center no funcionava cap telèfon.
En una cursa de fons
"A aquestes alçades estic cansat de treballar. Però ho faig content perquè hi crec", reconeix el Carles. "Ens donem per pagats, la prova és que volem tornar", bromeja la Mercè. "De fet, els amics que fas i les relacions personals que estableixes fent aquesta feina són el nostre sou", afegeix la Rosa.
La contrarellotge dels voluntaris encara la recta final. Asseguren, però, que estan molt entrenats. De fet, des de l'empresonament de Sànchez i de Jordi Cuixart no han deixat de convocar mobilitzacions cada mes. I després de la Diada vindrà el primer aniversari de l'1-O. El Carles, la Rosa i la Mercè es miren amb complicitat i amb l'expressió de qui té la impressió d'estar en una cursa de fons.
A aquestes alçades, Jordi Sànchez acostumava a treure el cap de tant en tant pel call center i preguntar com anava el ritme d'inscripcions. Ho recorden Carles Álvarez, Rosa Burguillos i Mercè Borderia, voluntaris que darrerament passen més hores a la seu de l'ANC que a casa seva. Indubtablement, el fet que hi hagi presos polítics i dirigents exiliats, que s'hagi viscut l'aplicació del 155, la mobilització i les càrregues policials de l'1-O i una declaració d'independència fallida recau sobre l'estat d'ànim. Però no, asseguren, sobre la mobilització.
Mercè Borderia: "La gent està emprenyada. La frase que més repeteixen és: 'No hi ha dret'. Però no tenim cap dubte que omplirem"
"La manifestació seguirà sent festiva, però sabem que hi ha aquest rerefons", assegura la Rosa (57 anys), una de les veus que atén per via telefònica els ciutadans que volen informar-se sobre la Diada. "La gent està emprenyada. La frase que més repeteixen és: 'No hi ha dret'. Però no tenim cap dubte que omplirem", afegeix la Mercè (66 anys), que coordina el call center. Més que el volum d'inscripcions, assegura el Carles (60 anys), s'ha de tenir en compte el ritme de venta de samarretes per fer-se una idea de les previsions d'assistència. "La gent està responent", afirma.
L'Eugeni Molas (64 anys) amb prou feines té un respir durant les quatre hores en què està venent samarretes cada tarda. Ve cada dia des de la Garriga. I això que fa uns quants anys ni tan sols votava. Va passar, explica, de la desafecció a l'activisme a partir de la Via Catalana del 2013. "Més que trista, probablement la d'aquest any serà la més reivindicativa, de lluita", sosté.
El Carles argumenta que, al cap i a la fi, si una cosa quedarà demostrada després de la setena manifestació de la Diada és que l'Estat "segueix tenint el mateix problema que anys enrere" i que, malgrat la duresa de l'any viscut, el projecte independentista segueix mantenint el múscul. Els voluntaris de l'ANC s'arromanguen amb aquest objectiu i, si bé el clam per la llibertat dels presos tindrà molt de pes, consideren que acabarà estant al mateix nivell que la reivindicació de la implementació de la República. "Estem indignats perquè no es va fer efectiva la declaració d'independència", assegura la Rosa. "S'hauria d'haver tirat pel dret", afegeix la Mercè.
Rosa Burguillos: "Estem indignats perquè no es va fer efectiva la declaració d'independència"
En set anys, s'ha professionalitzat la preparació de la Diada. Els voluntaris treballen ben orquestrats com en una cadena de producció. Lluny queden els malabarismes de quan s'havien d'amuntegar al CIEMEN o a les petites sales de la seu del carrer París, quan les massives manifestacions es preparaven amb més suor i dosis d'il·lusió que no pas materials i recursos.
Ara, tots els voluntaris saben què han de fer, quan i com. Com a mínim, tenen una experiència de tres o quatre anys. El Carles, extreballador de banca prejubilat, va començar venent samarretes. Ara, coordina els equips de voluntaris que s'hi dediquen. La Rosa es va implicar per primera vegada repartint folletons a Horta per explicar què era l'ANC en els seus inicis. I la Rosa, que es va fer sòcia de l'entitat quan Carme Forcadell n'era la presidenta, també va començar a circular per la seu per vendre samarretes de cara a una Diada i recorda que l'any que van posar en marxa el call center no funcionava cap telèfon.
En una cursa de fons
"A aquestes alçades estic cansat de treballar. Però ho faig content perquè hi crec", reconeix el Carles. "Ens donem per pagats, la prova és que volem tornar", bromeja la Mercè. "De fet, els amics que fas i les relacions personals que estableixes fent aquesta feina són el nostre sou", afegeix la Rosa.
La contrarellotge dels voluntaris encara la recta final. Asseguren, però, que estan molt entrenats. De fet, des de l'empresonament de Sànchez i de Jordi Cuixart no han deixat de convocar mobilitzacions cada mes. I després de la Diada vindrà el primer aniversari de l'1-O. El Carles, la Rosa i la Mercè es miren amb complicitat i amb l'expressió de qui té la impressió d'estar en una cursa de fons.