06
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
20:31h
Els anomenats pisos rusc desembarquen aquests dies acompanyats d'un fort debat a Barcelona. Els habitacles -encara per construir i només projectats- tindrien un espai d'1,2 metres d'alt i ample, i 2,2 metres de llarg. En total, uns 2,6 metres quadrats per persona, que ja han fet saltar totes les alarmes sobre els paràmetres de dignitat de l'habitatge a la ciutat, que viu immersa en un problema d'especulació immobiliària, sobretot, pel que fa als pisos de lloguer.
La promotora dels ruscs és l'start-up Haibu 4.0, que opera en un coworking del carrer Tarragona de Barcelona. Treballa des d'un espai diàfan, conjuntament amb altres empreses amb qui comparteix experiència. La seva cap de comunicació, Victòria Cerdan, explica a NacióDigital que la idea dels pisos rusc sorgeix de la preocupació personal perquè persones al límit del risc d'exclusió social puguin disposar d'un habitatge i deixar de viure al carrer. D'aquí neix un projecte, relata, que malgrat que sembli imminent, encara està molt verd i necessita adaptar-se a la normativa municipal.
La bombolla dels pisos rusc, doncs, planteja nous escenaris a Barcelona. De moment, l'Ajuntament ja ha assegurat que aquests habitacles "no tindran mai" una llicència municipal perquè no compleixen les condicions mínimes que marca la Llei del dret a l'habitatge i la norma d'habitabilitat. "El criteri de l'Ajuntament és claríssim", va dir el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que va sentenciar que "l'amuntegament" era "il·legal". Per això, va posar la pàgina web de la companyia en coneixement dels Mossos d'Esquadra. Però què hi ha o no de cert en aquest debat sobre els pisos rusc?
1. Un projecte encara per finalitzar
El projecte d'habitacle unipersonals consta d'un llit, una petita taula, una estanteria i un bagul. Tot això s'amuntega repartit en una habitació de 2,64 metres quadrats que, per altra banda, es complementa amb tot un seguit d'espais comuns. Segons Cerdan, el que s'ha de tenir en compte és l'habitatge i no l'habitacle particular on dormir. Això fa, esgrimeix, que el conjunt del pis sigui un "espai legal" on la gent comparteix espai i viu, i no només dorm. Així s'ha dissenyat, relata, un pis "diàfan", d'una alçada de sostres de 2,80 metres i de 100 metres quadrats en total, amb una zona de cuines, lavabos i sala d'estar. El projecte, però, encara s'ha de finalitzar i els tràmits segueixen oberts per trobar-hi l'encaix legal.
.jpg)
2. Quines són les condicions mínimes d'habitabilitat, segons la Generalitat?
El decret de la Generalitat de Catalunya que parla de les condicions mínimes de vivenda i de la cèdula d'habitabilitat fixa un mínim de 40 metres quadrats per a la vivenda, que ha de tenir 2,5 metres d'alçada com a mínim. A més, en funció de la grandària de l'habitació hi ha un màxim de persones que s'hi poden encabir. Per exemple, si hi viuen dues persones, ha de tenir un mínim de cinc metres i, si se n'han d'encabir tres, el mínim passa a ser de dotze metres quadrats.
Per altra banda, totes les vivendes han de tenir dos lavabos si tenen quatre habitacions o més. Com a mínim un ha de comptar amb tots els complements d'higiene. Totes les habitacions, a més, han de tenir ventilació i il·luminació natural directa des de l'exterior i la porta d'entrada als habitacles ha de ser d'una amplada mínima de 0,80 metres i amb alçada de dos metres. Segons l'Ajuntament de Barcelona, la proposta que ha transcendit -i que encara no els han fet arribar- no s'ajustaria a la Llei d'habitatge de Catalunya.
3. Una empresa no constituïda
Malgrat que hi ha un local que s'està adaptant al barri de Sants per acollir aquests habitatges amb filosofia de rusc, la gestió que hi haurà al darrere encara no està constituïda. La directora de comunicació d'Haibú 4.0 explica que "hauria de ser un projecte associatiu" sota una inversió inicial però que, en tot cas, encara no està constituït com a associació, fundació o cooperativa.
Les persones que hi viuran, però, hauran de conviure sota un sistema d'autogestió de l'espai amb una sèrie de serveis comuns. Si el projecte finalment s'aprova i tira endavant -l'habitacle hauria d'estar llest a final de setembre-, ja s'han interessat altres inversors per tirar endavant set eixams més de pisos en altres barris de Barcelona.
4. Hi ha hagut gestions amb l'Ajuntament?
Fins el moment, aquestes han estat nul·les. L'start-up Haibu 4.0 no s'ha posat en contacte fins el moment amb el consistori, i tampoc hi ha hagut iniciatives en sentit contrari. "Crec que l'Ajuntament ha quedat parat", considera Cerdan, que afirma que la seva voluntat era presentar "un projecte maco" que ajudés a resoldre part del problema de l'habitatge a Barcelona: "Ara a l'Ajuntament li ha vingut de nou i crec que si coneguessin el projecte, l'acceptarien tranquil·lament".
5. Drets, deures i perfil dels ocupants del rusc
Viure al rusc implicaria un únic pagament mensual de 200 euros, sense que els llogaters haguessin de fer front a fiances o avals que, tal com assegura Cerdan, hi ha moltes persones a Barcelona que no poden assumir. Segons explica, el lloguer inclou els subministraments d'aigua, electricitat, la neteja, internet i el manteniment. Els contractes tenen una durada màxima d'un any i, com a màxim, conviurien 14 persones en aquest primer habitatge.
Malgrat que el perfil dels inquilins s'ha de determinar, des d'Haibu aposten per filtrar-ho a persones d'entre 25 i 45 anys, amb nòmina mínima de 450 euros, sense antecedents penals i amb "perfil d'urgència greu". Ara per ara, asseguren, no es contemplen estudiants, tot i que hi ha hagut una allau de sol·licituds. En qualsevol cas, precisen que els agradaria poder arribar a acords amb el consistori barceloní per acceptar les sol·licituds en funció del que determinin els serveis socials o bé en col·laboració amb organitzacions que estan en contacte amb persones en risc d'exclusió social.
La promotora dels ruscs és l'start-up Haibu 4.0, que opera en un coworking del carrer Tarragona de Barcelona. Treballa des d'un espai diàfan, conjuntament amb altres empreses amb qui comparteix experiència. La seva cap de comunicació, Victòria Cerdan, explica a NacióDigital que la idea dels pisos rusc sorgeix de la preocupació personal perquè persones al límit del risc d'exclusió social puguin disposar d'un habitatge i deixar de viure al carrer. D'aquí neix un projecte, relata, que malgrat que sembli imminent, encara està molt verd i necessita adaptar-se a la normativa municipal.
La bombolla dels pisos rusc, doncs, planteja nous escenaris a Barcelona. De moment, l'Ajuntament ja ha assegurat que aquests habitacles "no tindran mai" una llicència municipal perquè no compleixen les condicions mínimes que marca la Llei del dret a l'habitatge i la norma d'habitabilitat. "El criteri de l'Ajuntament és claríssim", va dir el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que va sentenciar que "l'amuntegament" era "il·legal". Per això, va posar la pàgina web de la companyia en coneixement dels Mossos d'Esquadra. Però què hi ha o no de cert en aquest debat sobre els pisos rusc?
1. Un projecte encara per finalitzar
El projecte d'habitacle unipersonals consta d'un llit, una petita taula, una estanteria i un bagul. Tot això s'amuntega repartit en una habitació de 2,64 metres quadrats que, per altra banda, es complementa amb tot un seguit d'espais comuns. Segons Cerdan, el que s'ha de tenir en compte és l'habitatge i no l'habitacle particular on dormir. Això fa, esgrimeix, que el conjunt del pis sigui un "espai legal" on la gent comparteix espai i viu, i no només dorm. Així s'ha dissenyat, relata, un pis "diàfan", d'una alçada de sostres de 2,80 metres i de 100 metres quadrats en total, amb una zona de cuines, lavabos i sala d'estar. El projecte, però, encara s'ha de finalitzar i els tràmits segueixen oberts per trobar-hi l'encaix legal.
Victoria Cerdan, cap de comunicació del projecte. Foto: Aida Morales
El decret de la Generalitat de Catalunya que parla de les condicions mínimes de vivenda i de la cèdula d'habitabilitat fixa un mínim de 40 metres quadrats per a la vivenda, que ha de tenir 2,5 metres d'alçada com a mínim. A més, en funció de la grandària de l'habitació hi ha un màxim de persones que s'hi poden encabir. Per exemple, si hi viuen dues persones, ha de tenir un mínim de cinc metres i, si se n'han d'encabir tres, el mínim passa a ser de dotze metres quadrats.
La Llei d'habitatge de Catalunya estableix les condicions mínimes de vivenda i de la cèdula d'habitabilitat sobre la qual els habitacles s'han d'adaptar
Per altra banda, totes les vivendes han de tenir dos lavabos si tenen quatre habitacions o més. Com a mínim un ha de comptar amb tots els complements d'higiene. Totes les habitacions, a més, han de tenir ventilació i il·luminació natural directa des de l'exterior i la porta d'entrada als habitacles ha de ser d'una amplada mínima de 0,80 metres i amb alçada de dos metres. Segons l'Ajuntament de Barcelona, la proposta que ha transcendit -i que encara no els han fet arribar- no s'ajustaria a la Llei d'habitatge de Catalunya.
3. Una empresa no constituïda
Malgrat que hi ha un local que s'està adaptant al barri de Sants per acollir aquests habitatges amb filosofia de rusc, la gestió que hi haurà al darrere encara no està constituïda. La directora de comunicació d'Haibú 4.0 explica que "hauria de ser un projecte associatiu" sota una inversió inicial però que, en tot cas, encara no està constituït com a associació, fundació o cooperativa.
Les persones que hi viuran, però, hauran de conviure sota un sistema d'autogestió de l'espai amb una sèrie de serveis comuns. Si el projecte finalment s'aprova i tira endavant -l'habitacle hauria d'estar llest a final de setembre-, ja s'han interessat altres inversors per tirar endavant set eixams més de pisos en altres barris de Barcelona.
4. Hi ha hagut gestions amb l'Ajuntament?
Fins el moment, aquestes han estat nul·les. L'start-up Haibu 4.0 no s'ha posat en contacte fins el moment amb el consistori, i tampoc hi ha hagut iniciatives en sentit contrari. "Crec que l'Ajuntament ha quedat parat", considera Cerdan, que afirma que la seva voluntat era presentar "un projecte maco" que ajudés a resoldre part del problema de l'habitatge a Barcelona: "Ara a l'Ajuntament li ha vingut de nou i crec que si coneguessin el projecte, l'acceptarien tranquil·lament".
5. Drets, deures i perfil dels ocupants del rusc
Viure al rusc implicaria un únic pagament mensual de 200 euros, sense que els llogaters haguessin de fer front a fiances o avals que, tal com assegura Cerdan, hi ha moltes persones a Barcelona que no poden assumir. Segons explica, el lloguer inclou els subministraments d'aigua, electricitat, la neteja, internet i el manteniment. Els contractes tenen una durada màxima d'un any i, com a màxim, conviurien 14 persones en aquest primer habitatge.
Els promotors afirmen que els agradaria poder arribar a acords amb l'Ajuntament de Barcelona per acceptar sol·licituds en funció d'allò que determinin serveis socials
Malgrat que el perfil dels inquilins s'ha de determinar, des d'Haibu aposten per filtrar-ho a persones d'entre 25 i 45 anys, amb nòmina mínima de 450 euros, sense antecedents penals i amb "perfil d'urgència greu". Ara per ara, asseguren, no es contemplen estudiants, tot i que hi ha hagut una allau de sol·licituds. En qualsevol cas, precisen que els agradaria poder arribar a acords amb el consistori barceloní per acceptar les sol·licituds en funció del que determinin els serveis socials o bé en col·laboració amb organitzacions que estan en contacte amb persones en risc d'exclusió social.