Procés català

Buch i Marlaska vetllaran per la convivència i la neutralitat en l'espai públic

El conseller d'Interior recorda l'existència de presos polítics i nega que hi hagi qualsevol problema de convivència a Catalunya pels llaços grocs

per Aida Morales / Oriol March, Palau de la Generalitat, 6 de setembre de 2018 a les 14:30 |
Reunió de la junta de seguretat al Palau de la Generalitat | ACN
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha ressaltat aquest dijous davant del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que a Catalunya "no hi ha cap problema de convivència" arran dels llaços grocs situats en espais públics que reclamen l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Buch ha apuntat que la seguretat ciutadana és competència dels Mossos i ha destacat que hi ha hagut conflicte a partir del moment en què "un determinat partit" -Ciutadans- ha fet crides públiques per arrencar llaços, com van fer Albert Rivera i Inés Arrimadas la setmana passada. Tots dos han apostat per mantenir la "neutralitat" de l'espai públic, per bé que no han concretat de quina manera ho faran. Segons les fonts consultades, la idea és "minimitzar" la polèmica, que es va fer gran a finals d'agost.

El criteri de Buch difereix del de Grande-Marlaska, que ha considerat que existeix la "percepció social" segons la qual hi ha un problema en determinades zones. "L'espai públic no ha de quedar monopolitzat per una concreta ideologia", ha apuntat. En respostes posteriors davant dels periodistes, Buch ha volgut recordar que els llaços grocs es van començar a penjar arran de l'empresonament dels dirigents polítics que van comandar el procés català durant la legislatura passada.


Grande-Marlaska, que malgrat les evidents discrepàncies ha apel·lat sovint a la "lleialtat institucional", s'ha mostrat "preocupat" per les "amenaces" que, segons ell, hi ha hagut en les últimes setmanes relacionades presumptament amb els llaços grocs.

Agressions per part d'agents de seguretat de l'Estat

Grande-Marlaska ha assegurat que les agressions perpetrades per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a ciutadans independentistes, com és el cas de l'agressió al fotoperiodista Jordi Borràs o els insults als diputats d'ERC, són "casos esporàdics" sobre els quals no s'han pres majors mesures que estudiar-los i, si es cau, obrir un expedient als agents involucrats.

En aquest sentit, el ministre ha deixat els casos -també el del guàrdia civil identificat per treure llaços encaputxat a Tarragona- a mans dels tribunals i ha recordat que és la via judicial -i no l'executiva- la que haurà de resoldre "el que consideri".


Acords de la junta de seguretat

Els Mossos d'Esquadra s'integraran en el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) en els propers trenta dies. Aquest és un dels acords als quals han arribat la Generalitat i l'Estat en el transcurs de la junta de seguretat que s'ha celebrat aquest dijous a Palau, presidida per Quim Torra i a la qual han assistit Buch,  Grande-Marlaska i una delegació de cadascuna de les administracions. Els Mossos tindran un espai físic dins del CITCO, segons ha explicat Buch.

La incorporació de la policia catalana es produeix després de solucionar "problemes tècnics", segons han avançat fonts coneixedores de la reunió, i inclourà un representant dels Mossos de forma permanent en totes les reunions. "Ens uneix el terreny conjunt lleial entre administracions i cossos policials en favor de la ciutadania", ha assenyalat el conseller d'Interior, que també ha avançat que es crearà una comissió de coordinació policia per tenir més agilitat quant a juntes de seguretat. Hi haurà, també, una comissió en la qual s'estudiarà la petició de la Generalitat de fer dues promocions dels Mossos, cadascuna de 750 agents.

"Existeix el compromís de coordinació i lleialtat institucional", ha destacat el ministre Grande-Marlaska, que ha elogiat els equips que han permès la reunió. "Quan era jutge, la meva col·laboració amb els Mossos tenia paràmetres de professionalitat molt grans", ha apuntat el ministre, que durant anys es va dedicar a investigar crim organitzat i terrorisme. La comissió mixta de nova creació es reunirà abans del 30 de novembre, segons ha anunciat el representant del govern espanyol, que també ha destacat la lluita contra la violència masclista com un dels aspectes rellevants a perseguir.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació