La importància d'explicar-se fora

El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha convocat avui al matí una reunió d'una gran significació política. El seu departament, que dirigia l'ara empresonat Raül Romeva, va ser el més damnificat pel 155. I ell té com a objectiu revertir la situació. I això passa, entre d'altres coses, per reobrir les delegacions que es van tancar. Les primeres són el Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa. Telemàticament, atesa la seva condició d'exiliada, hi serà també la delegada a Brussel·les, Meritxell Serret, que té la difícil missió de fer-se escoltar davant la UE. Una de les prioritats del Govern és seguir-se explicant fora. Per aconseguir suports (difícilment en tindrà dels estats, molt condicionats per les pressions del govern espanyol) als mitjans de comunicació i la societat civil i per aconseguir que tots els interlocutors sàpiguen la versió del que passa a Catalunya per part de la majoria independentista. Del que passa políticament i també en relació als drets civils i a la llibertat d'expressió. La batalla del relat és fonamental.

El marge de Maragall és formalment escàs i, de fet, el ministre espanyol Josep Borrell va recórrer la reobertura de les delegacions a l'exterior. Però Maragall va advertir que això no l'aturaria. Part de l'èxit del procés, que ara es troba en un moment -diguem-ne- crític pel desacord estratègic entre actors i la repressió de l'Estat, passa per explicar-se fora perquè tots els escenaris es retroalimenten. Sobre tot aquest assumpte publiquem avui dues opinions: la de Jordi Creus i la de Xavier Graset.

Ahir el Govern va passar el match ball de la junta de seguretat. La tensió pels llaços grocs es va rebaixar però Miquel Buch, gelós de les seves competències, va negar que hagués arribat a cap acord amb el ministre Grande-Marlaska sobre aquest assumpte. Sí per tal que els Mossos siguin al centre de coordinació antiterrorista. Ho expliquen Aida Morales i Oriol March en aquesta crònica.

Cap de setmana per moure's... o per mirar sèries. I ja tenim aquí el cap de setmana. L'ambient polític no es refredarà perquè som a tocar de la Diada (aquesta guia de Bernat Surroca farà que estigueu al cas de tot), però també toca aprofitar un estiu que ja es va acabant. Si voleu sortir de casa aquí teniu cinc recomanacions de la mà d'Arnau Urgell i Víctor Rodrigo. De fet, una és política: la Marxa dels Vigatans que se celebra aquesta nit a Vic. I aquest curs entre les moltes novetats que tindrem al diari i us anirem explicant una nova secció, Addictes en sèrie, que podeu llegir aquí. El nostre company Víctor Rodrigo, un malalt de les pantalles, es mullarà i us recomanarà cada setmana dues sèries per les que val la pena escarxofar-se al sofà i dues que no cal ni que comenceu a mirar. Aquesta setmana surten ben parades Mayans M.C., d'HBO, i The Looming Tower, a Amazon Prime. Segons ell, perdreu el temps si mireu Las chicas del cable i Iron Fist, totes dues de Netflix. Les plataformes de televisió online tenen una oferta cada cop més àmplia i el nostre temps és, per desgràcia, limitat. En Víctor ens ajuda a triar. Ens hi tornem a posar dilluns!

Vist i llegit

El The New York Times va publicar ahir un article anònim. Segons explicava el mateix diari era d'un alt càrrec de l'administració Trump que s'havia decidit a denunciar des de dins la perillosa deriva del seu govern populista. És sabuda la por que li tenen els seus subordinats, però ara veiem un pas més quan aquest alt càrrec explica que hi ha moltes persones dins l'administració que treballen per frenar-lo. No cal dir que Trump ho va encaixar regirant-se amb atacs contra el suposat alt càrrec, algú que segons ell hauria fracassat al seu govern, i el diari, convertit en ariet contra les seves polítiques ultres. Els rumors de maniobres per acabar abans d'hora amb el seu mandat tornaven a circular.

 El passadís

Fa més de deu mesos que el 155 va dissoldre el Govern de Carles Puigdemont. Els seus membres són ara a l'exili, a la presó o fora de la política. I des d'aleshores no havien fet cap acció conjunta. Ahir van reaparèixer amb un comunicat demanant màxima mobilització a la Diada i mantenir l'esperança i el coratge. L'entorn de Carles Puigdemont va tenir interès a que no fos presentat com una acció del "Govern legítim". I és que fer-ho així seria com afirmar que l'executiu de Quim Torra no ho és. Si bé és cert que l'actual executiu és fruit de la incapacitat de JxCat i ERC per restituir l'anterior la majoria republicana no el vol legitimar. Fins que es va formar govern i fer decaure el 155, al mes de maig, sí que hi havia referències volgudes al Govern "legítim". Altra cosa és que a l'entorn de Puigdemont li molesti terriblement que ara no se'l presenti als mitjans com el president.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1813 el popular Oncle Sam es convertia en un dels símbols nacionals dels Estats Units. L'origen de tot plegat és en la guerra contra els anglesos quan els soldats van rebre una remesa de carn amb les inicials US, d'Uncle Samuel Wilson. A partir d'allà es va començar a popularitzar l'Oncle Sam per referir-se al govern dels Estats Units. Després seria representat com un home gran, amb barba i vestit amb els colors de la bandera americana que reclutava soldats a la primera i la segona mundial. En aquest vídeo podeu repassar la seva història.

 L'aniversari

El 7 de setembre de l'any 1963, avui fa 55 anys, va nàixer a Barcelona la periodista Àngels Barceló. Actualment és una de les veus més potents de la Cadena Ser com a presentadora i conductora de l'espai nocturn Hora 25. Barceló va començar a Catalunya Ràdio, des d'on va passar a presentar els Telenotícies de TV3. El 1997 va fer el salt al circuit estatal passant a presentar l'informatiu de Tele5 i després a la Ser. La periodista va ser contundent en la crítica als polítics independentistes després que no implementessin la república proclamada el 27-O. Ho podeu recuperar aquí.
 

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi