06
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:20h
Ho revela la portaveu del PSC, Eva Granados: dirigents socialistes, de Ciutadans, del PP i de Catalunya Sí que es Pot tenien un grup de Whatsapp conjunt la passada legislatura que s'anomenava "Pluralitat". El van fer, argumenta la dirigent socialista, per coordinar-se per "exigir el pluralisme democràtic i el respecte dels drets parlamentaris" davant de plens com el del 6 i 7 de setembre, quan, segons la diputada, els grups independentistes van actuar amb "autoritarisme".
Granados fa de telonera de la ponència titulada Els fets del 6 i 7 de setembre organitzada per la Fundació Rafael Campalans amb la voluntat de fer balanç, un any després, del que anomenen "la tirania de la revolució dels somriures". El primer aniversari de la maratoniana sessió parlamentària en què es va materialitzar el xoc de trens amb l'aprovació de la llei del referèndum i de la de desconnexió arriba farcit de múltiples mirades i de calidoscòpiques vivències. Els socialistes no volen que la seva passi desapercebuda i busquen que transcendeixi les seves pròpies sigles.
De la "ficció política" a la "injusta presó"
Sobre l'escenari, un convidat d'excepció i membre del grup de Whatsapp: Joan Coscubiela, a qui Miquel Iceta ha atorgat la medalla de "millor parlamentari". A la segona fila de l'auditori, l'exdiputat del PP Fernando Sánchez Costa i els membres de la "patrulla nipona" Lluís Rabell i Gemma Lienas. "Sóc aquí a títol estrictament personal. Estic a la vida civil política". L'exdiputat, que sempre parla sense pèls a la llengua, llança aquest preavís tot adreçant-se als periodistes abans d'arrencar la seva intervenció a la seu del PSC.
Lluny del ritme frenètic parlamentari i del polvorí que va ser Catalunya Sí que es Pot, Coscubiela demana "analitzar en termes de futur" què va passar fa un any. Aleshores, assegura, "es va convertir una gran il·lusió col·lectiva de molta gent en una gran ficció política". L'ecosocialista denuncia, per una banda, que els partits independentistes han protagonitzat una "estafa política de primera magnitud". Al mateix temps, denuncia que hi ha persones "injustament a la presó" perquè el delicte de rebel·lió "no s'aguanta" i la presó provisional s'està "aplicant de forma abusiva".
Sota el seu criteri, Catalunya segueix "empantanada", adjectiu que va ser titular del seu llibre, amb la diferència que ara les aigües estan "més putrefactes". En paral·lel, però, assenyala que es comencen a "obrir escletxes en el pantà". Fa una crida a la no resignació, a batallar "contra el frontisme". Iceta li recull el guant i demana fugir dels "retrets retrospectius", però al mateix temps deixa anar que alguns, "prement l'accelerador, han estavellat el cotxe".
La teoria dels "grans pollastres", per al Nadal
En tot cas, Iceta demana fugir del divideix i venceràs. La teoria "dels grans pollastres", insisteix, que es reservi només per al Nadal. La seva aposta és una "estratègia nacional compartida" per restablir "el consens catalanista". I a qui va adreçada l'oferta? A aquells que no estiguin disposats a què s'imposi "el desastre". No concreta, però si diu un nom: el del republicà Joan Tardà. "Agafem la seva paraula, no pot ser que una meitat imposi a l'altra una solució", conclou.
L'acte es completa amb la visió acadèmica de la politòloga Astrid Barrio, que alerta del perill de qui intenta governar "sense límits en nom del poble", i la doctora en Dret Constitucional, Argèlia Queralt, que insisteix que Catalunya "no té dret a l'autodeterminació". La primera efemèride del curs polític dura dues hores i mitja a la seu del carrer Pallars. Iceta demana no oblidar-la perquè no es tornin a cometre "els mateixos disbarats". Ell, assegura, ja va advertir que tot acabaria "com el rosari de l'aurora".
Granados fa de telonera de la ponència titulada Els fets del 6 i 7 de setembre organitzada per la Fundació Rafael Campalans amb la voluntat de fer balanç, un any després, del que anomenen "la tirania de la revolució dels somriures". El primer aniversari de la maratoniana sessió parlamentària en què es va materialitzar el xoc de trens amb l'aprovació de la llei del referèndum i de la de desconnexió arriba farcit de múltiples mirades i de calidoscòpiques vivències. Els socialistes no volen que la seva passi desapercebuda i busquen que transcendeixi les seves pròpies sigles.
De la "ficció política" a la "injusta presó"
Sobre l'escenari, un convidat d'excepció i membre del grup de Whatsapp: Joan Coscubiela, a qui Miquel Iceta ha atorgat la medalla de "millor parlamentari". A la segona fila de l'auditori, l'exdiputat del PP Fernando Sánchez Costa i els membres de la "patrulla nipona" Lluís Rabell i Gemma Lienas. "Sóc aquí a títol estrictament personal. Estic a la vida civil política". L'exdiputat, que sempre parla sense pèls a la llengua, llança aquest preavís tot adreçant-se als periodistes abans d'arrencar la seva intervenció a la seu del PSC.
Lluny del ritme frenètic parlamentari i del polvorí que va ser Catalunya Sí que es Pot, Coscubiela demana "analitzar en termes de futur" què va passar fa un any. Aleshores, assegura, "es va convertir una gran il·lusió col·lectiva de molta gent en una gran ficció política". L'ecosocialista denuncia, per una banda, que els partits independentistes han protagonitzat una "estafa política de primera magnitud". Al mateix temps, denuncia que hi ha persones "injustament a la presó" perquè el delicte de rebel·lió "no s'aguanta" i la presó provisional s'està "aplicant de forma abusiva".
Sota el seu criteri, Catalunya segueix "empantanada", adjectiu que va ser titular del seu llibre, amb la diferència que ara les aigües estan "més putrefactes". En paral·lel, però, assenyala que es comencen a "obrir escletxes en el pantà". Fa una crida a la no resignació, a batallar "contra el frontisme". Iceta li recull el guant i demana fugir dels "retrets retrospectius", però al mateix temps deixa anar que alguns, "prement l'accelerador, han estavellat el cotxe".
La teoria dels "grans pollastres", per al Nadal
En tot cas, Iceta demana fugir del divideix i venceràs. La teoria "dels grans pollastres", insisteix, que es reservi només per al Nadal. La seva aposta és una "estratègia nacional compartida" per restablir "el consens catalanista". I a qui va adreçada l'oferta? A aquells que no estiguin disposats a què s'imposi "el desastre". No concreta, però si diu un nom: el del republicà Joan Tardà. "Agafem la seva paraula, no pot ser que una meitat imposi a l'altra una solució", conclou.
L'acte es completa amb la visió acadèmica de la politòloga Astrid Barrio, que alerta del perill de qui intenta governar "sense límits en nom del poble", i la doctora en Dret Constitucional, Argèlia Queralt, que insisteix que Catalunya "no té dret a l'autodeterminació". La primera efemèride del curs polític dura dues hores i mitja a la seu del carrer Pallars. Iceta demana no oblidar-la perquè no es tornin a cometre "els mateixos disbarats". Ell, assegura, ja va advertir que tot acabaria "com el rosari de l'aurora".