L'unionisme més radical ha optat per tibar la convivència i es van produint capítols, per ara aïllats, de violència, i s'organitzen escamots que fins i tot ataquen ajuntaments que pengen pancartes reivindicatives amb acords de ple. El darrer cas ha estat a Vilanova i la Geltrú. El ministeri no pren, però, cap mesura i, per contra, envia 600 agents de reforç per la Diada i fins al 12 d'octubre malgrat que l'independentisme no ha optat mai per la violència. Aida Morales i Oriol March seguiran avui la reunió, que presidirà Quim Torra després d'haver-la demanat, i en fan aquesta informació. La darrera reunió de la Junta de Seguretat va ser en les hores prèvies a l'1-O i no va anar precisament bé.
Un any de la tensió al Parlament. I avui fa just un any que començava el ple de la desconnexió, el que va aprovar la llei del Referèndum i la de Transitorietat que regulaven l'1-O i del trànsit de l'autonomia a la República. El ple va ser accidentat pel filibusterisme unionista i la determinació independentista de forçar el reglament per dotar-se d'un marc legal que el TC havia vetat. Les garanties que contemplava la llei del Referèndum van quedar minvades per la repressió de l'Estat, que es va desfermar el 20 de setembre, i la de Transitorietat no es va arribar a aplicar perquè la República encara espera. Van ser uns dies d'enorme tensió i li han valgut l'empresonament a Carme Forcadell per permetre el debat. Oriol March, Sara González, Roger Tugas i Pep Martí n'han parlat amb set diputats, un de cada grup, que hi eren per fer-ne aquest reportatge. I Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen aquest article sobre Forcadell, una dona de conviccions fermes. Els partits unionistes ho commemoraran. Ho farà Ciutadans amb una conferència i el PSC amb un acte de la Fundació Campalans amb Joan Coscubiela, entre d'altres.
I ara què, comuns? Sense haver paït encara la dimissió de Xavier Domènech, els comuns comencen a moure’s per trobar el relleu al Parlament, a Catalunya en Comú i a Podem. Ada Colau ja ha maniobrat perquè Jéssica Albiach dugui la batuta del grup parlamentari, tal i com vam avançar ahir, i els dos partits afrontaran en les pròximes setmanes la tria de nous líders. Sara González i Joan Serra Carné expliquen totes les conseqüències de la inesperada renúncia de Domènech. Els comuns no afronten només la substitució d’un càrrec, sinó el rumb del projecte en uns mesos clau. Les pugnes internes han estat un dels detonants del precipitat adeu de Domènech. Llegiu també l'opinió de Sara González.
Teatre i llibres a dojo. Avui comença la Fira de Tàrrega. Una referència indiscutible de la nostra escena. 50 espectacles provinents de vuit països que duran a terme 227 funcions en 22 espais d'exhibició. En teniu per triar i remenar si us acosteu a la capital de l'Urgell, però l'Àlvar Llobetus en recomana deu en aquesta guia que us farà servei. I si sou a Barcelona el cap de setmana podeu aprofitar per passar per l'avinguda de la Catedral, on demà s'inaugura la Setmana del Llibre en Català. Entre els autors convidats hi haurà Sergi Pàmies, que acaba de treure un llibre de contes amb un punt autobiogràfic. És L'art de portar gavardina i aprofitant-ho Toni Vallli ha fet aquesta entrevista que no us deixarà indiferents.
Vist i llegit
El Tribunal Suprem va tombar ahir les recusacions dels cinc magistrats que jutjaran els acusats per l'1-O. Els processats els acusaven de parcials, però l'alt tribunal els hi considera. La periodista Gemma Garcia radiografia la trajectòria del president de la sala 61, Manuel Marchena, en un article a La Directa en què no dona motius per a la calma als presos. Hi descriu un magistrat que va començar com a fiscal i que va ascendir ràpid en l'època de l'aznarato, i que, entre les seves obres, hi ha la sentència contra Francesc Homs pel 9-N; els tres anys de presó a vuit indignats que havien encerclat el Parlament -i que prèviament havien estat absolts per l'Audiència Nacional-; la condemna als membres sobiranistes de la mesa del parlament basc per no dissoldre el grup de l'esquerra abertzale -i que va ser tombada per Estrasburg-; o l'arxiu de la denúncia contra Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso arran de la polèmica conversa enregistrada. Al cap i a la fi, l'expresident madrileny Ignacio González va definir Marchena com un jutge "dels bons".
El passadís
Des que Marta Pascal va ser apartada de la direcció del PDECat pels puigdemontistes i els crítics amb el consentiment d'alguns dels dirigents que l'havien acompanyat els darrers dos anys està desapareguda dels mitjans. Pascal segueix sent senadora però ha acceptat resignadament passar a segon pla. Dimarts se la va poder veure, a les darreres files, en la conferència de Quim Torra al TNC. Aquest cop, però, no va ser notícia com quan, amb cara de pomes agres, i també a les últimes files, va assistir a l'Ateneu a la presentació de la Crida de Puigdemont, Torra i Sànchez. Aquell cop l'acompanyava la portaveu del partit Maria Senserrich.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1968, avui fa 50 anys, Swazilàndia, al sud de l'Àfrica, va proclamar-se independent de l'imperi britànic. Però aquest dia, en aquest cas de l'any 1991, és important perquè la URSS, que encara existia i que tenia un nou consell d'estat presidit per Mikhaïl Gorbatxov, va reconèixer les independències de Lituània, Estònia i Letònia. Les repúbliques bàltiques s'havien separat de l'URSS de forma unilateral i després de severes advertències -tant dels soviètics, que van intentar impedir-ho amb l'ús de la força en algun cas, com de les grans potències- que mai serien reconegudes. Avui els tres països formen part de la UE i de l'OTAN. Així va explicar TV3 el març de 1990 la primera de les independències, la de Lituània.
L'aniversari
El 6 de setembre de 1891 es va fundar l'Orfeó Català, que té la seu el Palau de la Música Catalana i que representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes. L'entitat té el seu origen en el cor vocacional fundat per Lluís Millet i Amadeu Vives, amb una activitat que continua vigent avui dia mitjançant una nodrida programació de concerts i formació en cant coral. Cada any celebra el Concert de Sant Esteve al Palau i un dels moments més emblemàtics és quan interpreta el Cant de la Senyera. Aquí en podeu veure l'edició de 2017 reivindicant la llibertat pels presos.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi