Judici 1-o

El Suprem tomba les recusacions i manté els jutges de l'1-O

Els líders independentistes consideren que els jutges no són imparcials i que això provocarà una vulneració de drets fonamentals

per Aida Morales , 5 de setembre de 2018 a les 11:40 |
Façana del Tribunal Suprem | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els cinc magistrats del Tribunal Suprem que han estat recusats pels líders independentistes processats en la causa de l'1-O podran formar part del tribunal que jutjarà el cas, segons ho ha decidit la sala 61 de l'alt tribunal. D'aquesta manera, el Suprem tomba les recusacions, a l'entendre que no hi ha causes personals o motius ideològics que impedeixin el correcte desenvolupament de les seves tasques judicials en la vista que ha de començar abans d'acabar l'any.

Un resultat previst, apunten advocats sobiranistes a NacióDigital que, no obstant això, ajuda a visibilitzar les irregularitats d'un procés ple de vulneracions de drets. El rebuig a les recusacions ha estat per unanimitat. Per una banda s'ha inadmès a tràmit la recusació interposada pels exiliats -Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí- i, per l'altra, s'han desestimat les plantejades per la resta, que es troben en presó provisional.


Els magistrats que s'han enfrontat a l'incident de recusació són Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells (a excepció de Del Moral que substitueix l'exfiscal general Julián Sánchez Melgar) van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per l'exfiscal José Manuel Maza, el passat 31 d'octubre i que va desencadenar tot el procés judicial. Per això, els processats demanen apartar-los.

Mitja dotzena d'incidents


El Tribunal Suprem va rebre sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez (a la qual s'ha adherit Joaquim Forn). Una altra per part de Raül Romeva i Oriol Junqueras, i una tercera de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Pontsatí, a part de tres més d'individuals presentades pels lletrats de Carme Forcadell, Meritxell Borràs i Jordi Cuixart.

Davant d'aquesta situació, la Fiscalia no va tardar en posicionar-se i, en un escrit dirigit al Suprem, es va oposar totalment a les peticions de recusació, assegurant que els cinc magistrats no estaven "contaminats" per la causa de l'1-O i que l'objectiu de la jurisdicció no era "incriminar un moviment independentista", fins i tot quan la Constitució el permet amb "generositat".


En la seva defensa, la Fiscalia també va assegurar que els magistrats no havien entrat mai a valorar el fons de l'assumpte, i que tampoc la seva ideologia o la seva suposada amistat amb el magistrat instructor Pablo Llarena afectaven la seva imparcialitat a l'hora de jutjar i sentenciar sobre el cas.

A més, el ministeri públic recordava, a més, que l'any passat a Catalunya es va produir una "insurrecció" que es va "alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola”. Per això, argumentava que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent “d’alterar la composició del tribunal” i “endarrerir la celebració del judici oral”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació