05
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:53h
Aquest dimecres arrenca la Festa Major de Sabadell. Ho farà amb la trobada d'inici, per a la qual s'han programat animacions i activitats diverses, a Can Rull. Però el tret de sortida oficial serà el pregó, divendres a les 21 hores a plaça Sant Roc.
Enguany, el farà la periodista cultural de TV3, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975). "Les dones del tèxtil", avisa, tindran protagonisme en la lectura i reclama "un centre d'estudis" dedicat a elles a Sabadell. Va debutar com a escriptora, el 2016, amb Arguelagues, un llibre que l'ha "reconnectat" amb la seva ciutat natal.
- Com i quan li arriba la proposta de pregonera?
- Em va trucar l'alcalde i va ser una conversa breu i agradable: una proposta, un "sí i fins que ens trobéssim al balcó de l'Ajuntament de Sabadell el 7 de setembre.
- I què va pensar en un primer moment?
- Que la teva ciutat et demani de fer el pregó de Festa Major és d'aquelles coses que no t'imagines que et poden passar, així que la sorpresa va sorgir abans que el sentir-se honorat, que també. Perquè de seguida vaig pensar que sóc neta de les treballadores del tèxtil a qui mai s'ha honorat i que quan surti al balcó de l'Ajuntament també estaran sortint elles. Aquesta serà l'emoció més poderosa de fer el pregó.
- Això vol dir que en el pregó hi haurà referències del seu llibre?
- Segur, perquè escriure Argelagues em va reconnectar a Sabadell d'una manera molt íntima i profunda.
- És una reivindicadora del llenguatge de comarques. Això vol dir que se n’està imposant un?
- El que reivindico és la varietat i la riquesa d'una llengua que, tot i les dificultats per tirar endavant, és aquí, viva. Per tant, com a parlants, l'hem de fer brillar i no aigualir, i en això, els que tenim la sort d'haver après la llengua dels nostres avis i besavis que venien de comarques tenim unes bones eines.
- Comentava que la seva novel·la l'havia "reconnectat" a Sabadell i en una entrevista a Nació Digital deia que no havia fet bandera per ser de Sabadell. Creu que és una sensació estesa?
- No t'ho puc dir, m'imagino que cadascú viu una experiència diferent de la ciutat on ha nascut. En el meu cas va ser estudiar periodisme i treballar fora de Sabadell el que me la va fer veure amb més distància, més analíticament.
- Arrel de la investigació per escriure Argelagues ha descobert aquest Sabadell per fer bandera, què s’hauria de conservar perquè els sabadellencs estiguessin orgullosos de la seva ciutat?
- Com que de patrimoni urbà i arquitectònic per conservar ja no en tenim, el que potser podríem fer és construir espais de memòria que el recordessin. Que recordessin la carcassa prou bonica que va tenir aquesta ciutat i, sobretot i per sobre de tot, que recordessin les persones que van fer-la possible, aquesta ciutat. No tenim cap centre d'estudis dedicat a les treballadores del tèxtil i crec que hauríem de començar per aquí, per importància i per deute amb elles.
- Imagini's que en el futur la seva neta li consultés per escriure una altra versió d’Argelagues, el fons de la història haurà canviat. Aquesta crítica a una societat masclista i al sentiment de culpabilitat de les dones?
- Els futuribles no són el meu fort, però sí que la realitat ens indica cada dia que hem de continuar lluitant i alçant la veu contra el masclisme.
- Com a periodista cultural, pot Sabadell competir contra l’oferta de Barcelona? Té el ressò mediàtic, d’acord amb la seva programació cultural?
- Competir no hauria de ser mai l'objectiu de cap política cultural de cap ciutat. Crec que el que sí que podríem demanar a les ciutats és que treballessin per conèixer quines necessitats tenen els seus creadors i es posessin al seu servei per crear espais i circuits on poder desenvolupar i exhibir els seus projectes.
- I a TV3? Té espai tot el que es fa, més enllà dels grans esdeveniments ...
- És evident que tota la vida cultural no hi cap en una televisió, i això té la part bona de voler dir que se'n fa molta. Als TNs cada dia fem mans i mànigues per donar veu a tantes iniciatives i artistes com podem.
- I les polítiques públiques que es fan a Catalunya, està prou ben tractada la cultura?
- Els pressupostos en cultura de pràcticament totes les administracions són tristament coneguts per ser irrisoris, així que amb aquesta dada ja es pot intuir quina consideració donen els governs i els seus polítics a aquesta facultat que diuen que és la que ens diferencia dels altres animals.
- I com a professional de la televisió pública, com viu tenint el focus posat sobre TV3.
- Es viu amb la lògica preocupació però també amb la determinació de continuar fent la nostra feina.
Enguany, el farà la periodista cultural de TV3, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975). "Les dones del tèxtil", avisa, tindran protagonisme en la lectura i reclama "un centre d'estudis" dedicat a elles a Sabadell. Va debutar com a escriptora, el 2016, amb Arguelagues, un llibre que l'ha "reconnectat" amb la seva ciutat natal.
- Com i quan li arriba la proposta de pregonera?
- Em va trucar l'alcalde i va ser una conversa breu i agradable: una proposta, un "sí i fins que ens trobéssim al balcó de l'Ajuntament de Sabadell el 7 de setembre.
- I què va pensar en un primer moment?
- Que la teva ciutat et demani de fer el pregó de Festa Major és d'aquelles coses que no t'imagines que et poden passar, així que la sorpresa va sorgir abans que el sentir-se honorat, que també. Perquè de seguida vaig pensar que sóc neta de les treballadores del tèxtil a qui mai s'ha honorat i que quan surti al balcó de l'Ajuntament també estaran sortint elles. Aquesta serà l'emoció més poderosa de fer el pregó.
- Això vol dir que en el pregó hi haurà referències del seu llibre?
- Segur, perquè escriure Argelagues em va reconnectar a Sabadell d'una manera molt íntima i profunda.
Gemma Ruiz. Foto: Adrià Costa
- El que reivindico és la varietat i la riquesa d'una llengua que, tot i les dificultats per tirar endavant, és aquí, viva. Per tant, com a parlants, l'hem de fer brillar i no aigualir, i en això, els que tenim la sort d'haver après la llengua dels nostres avis i besavis que venien de comarques tenim unes bones eines.
- Comentava que la seva novel·la l'havia "reconnectat" a Sabadell i en una entrevista a Nació Digital deia que no havia fet bandera per ser de Sabadell. Creu que és una sensació estesa?
- No t'ho puc dir, m'imagino que cadascú viu una experiència diferent de la ciutat on ha nascut. En el meu cas va ser estudiar periodisme i treballar fora de Sabadell el que me la va fer veure amb més distància, més analíticament.
"Els pressupostos en cultura de pràcticament totes les administracions són tristament coneguts per ser irrisoris"
- Arrel de la investigació per escriure Argelagues ha descobert aquest Sabadell per fer bandera, què s’hauria de conservar perquè els sabadellencs estiguessin orgullosos de la seva ciutat?
- Com que de patrimoni urbà i arquitectònic per conservar ja no en tenim, el que potser podríem fer és construir espais de memòria que el recordessin. Que recordessin la carcassa prou bonica que va tenir aquesta ciutat i, sobretot i per sobre de tot, que recordessin les persones que van fer-la possible, aquesta ciutat. No tenim cap centre d'estudis dedicat a les treballadores del tèxtil i crec que hauríem de començar per aquí, per importància i per deute amb elles.
- Imagini's que en el futur la seva neta li consultés per escriure una altra versió d’Argelagues, el fons de la història haurà canviat. Aquesta crítica a una societat masclista i al sentiment de culpabilitat de les dones?
- Els futuribles no són el meu fort, però sí que la realitat ens indica cada dia que hem de continuar lluitant i alçant la veu contra el masclisme.
- Com a periodista cultural, pot Sabadell competir contra l’oferta de Barcelona? Té el ressò mediàtic, d’acord amb la seva programació cultural?
- Competir no hauria de ser mai l'objectiu de cap política cultural de cap ciutat. Crec que el que sí que podríem demanar a les ciutats és que treballessin per conèixer quines necessitats tenen els seus creadors i es posessin al seu servei per crear espais i circuits on poder desenvolupar i exhibir els seus projectes.
- I a TV3? Té espai tot el que es fa, més enllà dels grans esdeveniments ...
- És evident que tota la vida cultural no hi cap en una televisió, i això té la part bona de voler dir que se'n fa molta. Als TNs cada dia fem mans i mànigues per donar veu a tantes iniciatives i artistes com podem.
- I les polítiques públiques que es fan a Catalunya, està prou ben tractada la cultura?
- Els pressupostos en cultura de pràcticament totes les administracions són tristament coneguts per ser irrisoris, així que amb aquesta dada ja es pot intuir quina consideració donen els governs i els seus polítics a aquesta facultat que diuen que és la que ens diferencia dels altres animals.
- I com a professional de la televisió pública, com viu tenint el focus posat sobre TV3.
- Es viu amb la lògica preocupació però també amb la determinació de continuar fent la nostra feina.
Gemma Ruiz. Foto: Adrià Costa