04
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
23:23h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha esbossat el full de ruta del seu Govern per al nou curs en una conferència solemne que s’havia fixat com a objectiu recuperar la iniciativa perduda després de llargs mesos de recomposició institucional.
Torra, que fins ara no havia amagat sentir-se més còmode en actes d’afirmació nacionalista al territori que en espais d’alt to institucional i protocolari, ha volgut marcar perfil davant d’un auditori expectant i fixar les grans línies estratègiques com va fer el seu predecessor, Carles Puigdemont, el 2016 quan va prendre les regnes que havia conduit fins llavors Artur Mas. “O llibertat o llibertat”, ha pronunciat Torra tot emulant la sentència “o referèndum o referèndum” que Puigdemont va proclamar en la qüestió de confiança.
Lluny, però, de les concrecions i els terminis d’aquell discurs de fa dos anys, Torra ha assenyalat com a prioritaris tres grans eixos per seguir amb el projecte republicà: mobilització ciutadana permanent, pressió institucional i projecció internacional. Ha apel·lat a una marxa pels drets civils, a l’estil Luther King, per unificar i ampliar la base social. I ha subratllat com a punt d’inflexió la sentència de l’1-O. Si es confirma la condemna que els presos polítics presagien -ha avançat- es posarà a disposició del Parlament sense especificar, però, si convocarà eleccions.
El discurs del president de la Generalitat ha exhibit sintonia amb els eixos estratègics del seu soci de govern, ERC, que aquesta mateixa setmana es refermava en la via del diàleg, la lluita antirepressiva i la necessitat d’ampliar els consensos socials tot escenificant el viratge que el partit de Junqueras ha iniciat per seduir l’entorn dels comuns. Unes paraules, però, que Catalunya en Comú no ha recollit en directe. I és que a la mateixa hora, el seu líder, Xavier Domènech, anunciava la seva renúncia a seguir liderant el partit aprofundint en la crisi interna que arrossega la formació de Colau.
Des de la sala gran del TNC, Torra ha tancat la porta a la recent oferta del president espanyol, Pedro Sánchez, de fer un referèndum sobre l’autogovern. “No renunciarem mai al nostre dret a l’autodeterminació”, ha deixat clar a l’hora que ha instat l’executiu socialista a negociar una solució política que inclogui el dret a decidir dels catalans. La resposta de la Moncloa no s’ha fet esperar. “Diàleg sí, negociació també, però en allò que uneixi els catalans: nacionalistes i no nacionalistes”, ha etzibat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, que ha avisat el president català que les sentències dels jutges “cal acceptar-les”.
Amb tot, el discurs del president català ha visibilitat el joc d’equilibris que Torra té per davant en l’anunciada tardor calenta. I és que la conjuminació de factors no és poc complexa: el carrer, els socis parlamentaris, l’amenaça latent del 155, la legalitat autonòmica, la relació amb Puigdemont, l’amenaça repressiva i el mandat de l’1-O.
Com fa dos anys, Torra ha insistit en fiar l’èxit del full de ruta a la mobilització ciutadana. La recepta, més civil que institucional, torna a cridar a la mobilització permanent.
Així doncs...Procés. Punt i seguit.
Torra, que fins ara no havia amagat sentir-se més còmode en actes d’afirmació nacionalista al territori que en espais d’alt to institucional i protocolari, ha volgut marcar perfil davant d’un auditori expectant i fixar les grans línies estratègiques com va fer el seu predecessor, Carles Puigdemont, el 2016 quan va prendre les regnes que havia conduit fins llavors Artur Mas. “O llibertat o llibertat”, ha pronunciat Torra tot emulant la sentència “o referèndum o referèndum” que Puigdemont va proclamar en la qüestió de confiança.
Lluny, però, de les concrecions i els terminis d’aquell discurs de fa dos anys, Torra ha assenyalat com a prioritaris tres grans eixos per seguir amb el projecte republicà: mobilització ciutadana permanent, pressió institucional i projecció internacional. Ha apel·lat a una marxa pels drets civils, a l’estil Luther King, per unificar i ampliar la base social. I ha subratllat com a punt d’inflexió la sentència de l’1-O. Si es confirma la condemna que els presos polítics presagien -ha avançat- es posarà a disposició del Parlament sense especificar, però, si convocarà eleccions.
El discurs del president de la Generalitat ha exhibit sintonia amb els eixos estratègics del seu soci de govern, ERC, que aquesta mateixa setmana es refermava en la via del diàleg, la lluita antirepressiva i la necessitat d’ampliar els consensos socials tot escenificant el viratge que el partit de Junqueras ha iniciat per seduir l’entorn dels comuns. Unes paraules, però, que Catalunya en Comú no ha recollit en directe. I és que a la mateixa hora, el seu líder, Xavier Domènech, anunciava la seva renúncia a seguir liderant el partit aprofundint en la crisi interna que arrossega la formació de Colau.
Des de la sala gran del TNC, Torra ha tancat la porta a la recent oferta del president espanyol, Pedro Sánchez, de fer un referèndum sobre l’autogovern. “No renunciarem mai al nostre dret a l’autodeterminació”, ha deixat clar a l’hora que ha instat l’executiu socialista a negociar una solució política que inclogui el dret a decidir dels catalans. La resposta de la Moncloa no s’ha fet esperar. “Diàleg sí, negociació també, però en allò que uneixi els catalans: nacionalistes i no nacionalistes”, ha etzibat la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, que ha avisat el president català que les sentències dels jutges “cal acceptar-les”.
Amb tot, el discurs del president català ha visibilitat el joc d’equilibris que Torra té per davant en l’anunciada tardor calenta. I és que la conjuminació de factors no és poc complexa: el carrer, els socis parlamentaris, l’amenaça latent del 155, la legalitat autonòmica, la relació amb Puigdemont, l’amenaça repressiva i el mandat de l’1-O.
Com fa dos anys, Torra ha insistit en fiar l’èxit del full de ruta a la mobilització ciutadana. La recepta, més civil que institucional, torna a cridar a la mobilització permanent.
Així doncs...Procés. Punt i seguit.