04
de setembre
del
2018
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
11:49h
"Ara ja definitivament hem après que la República no es fa des d'un despatx, ni des de molts despatxos; la sobirania és de la gent, no ve de dalt, ve de tots vosaltres, de la gent que s'uneix i lluita pel dret de tenir drets i que se sent poble sobirà, poble constituent". Aquesta frase, pronunciada cap al final de la conferència que ha fet Quim Torra, president de la Generalitat, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), resumeix l'esperit del text i de l'estratègia que posarà en marxa el Govern a partir de les properes setmanes.
El pla no és concret, i té terminis, però es basa en una premissa: si es vol forçar Pedro Sánchez a pactar un referèndum sobre la independència, cal mobilització permanent; si es vol aconseguir un nou "momentum", cal mobilització permanent. Una marxa de drets civils i nacionals que comenci ara i duri fins que arribi la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, que es troba processada, empresonada i exiliada. La recepta, més civil que institucional, reclama enfortir les organitzacions i elaborar plans estratègics per a totes les circumstàncies. "Convertiu l'enorme força del moviment independentista en reflexió sobre el país que volem, en debat constituent, en la planificació acurada de les setmanes que vindran", ha apuntat Torra, que ha demanat "accions continuades" al carrer.
És en aquest marc, també, que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) i impulsor de la Crida Nacional per la República ha situat les perspectives de diàleg amb l'Estat. Torra s'ha volgut referir específicament al referèndum sobre l'autogovern que va proposar ahir Sánchez, amb qui s'ha de reunir com a molt tard a l'octubre. "Faig una crida a la negociació, per parlar i negociar", ha apuntat el president de la Generalitat, que només acceptaria una consulta vinculant sobre la independència i no pas un nou Estatut. "És a les mans dels nous governants no cometre els mateixos errors que Mariano Rajoy", ha apuntat el dirigent català. Si no hi ha referèndum acordat, ha indicat, val el resultat de l'1-O, que es manté vigent.
"Vam exercir el dret d'autodeterminació; ens imposarem ara el deure de fer-lo realitat. Amb tota l'esperança. Amb tot el coratge. Tranquils i serens, assenyats, perquè sabem que som al costat correcte de la història", ha insistit el president de la Generalitat, que ha volgut acabar amb missatges optimistes com aquest: "És el nostre moment. Ja hem descobert el significat profund de les paraules mítiques de pau i llibertat. Guanyem la República per a tothom. I defensem-la". En una versió anterior del text, es condicionava el diàleg a l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. La referència ha caigut al matí i, per tant, no s'ha pronunciat.
"Llibertat o llibertat"
"La divisa és senzilla: o llibertat, o llibertat", ha indicat en la línia del que va dir fa un mes des de Talamanca. "Emparat en el mandat de l'1-O, proposo una acció que cada català ha de fer seva: una marxa pels drets civils de Catalunya, amb un poble constituent, multitudinària. Aquesta lluita ens portarà cap a la República. Aquest camí el podem fer junts, tenim l'oportunitat història de fer-lo junts", ha apuntat Torra, reclamant unitat a l'independentisme per aconseguir els objectius. Des de les primeres files escoltaven els màxims dirigents de JxCat, del PDECat i d'ERC, amb qui s'ha consensuat el text. Hi ha hagut una sèrie de versions que han circulat entre Palau, la presó de Lledoners i l'exili que finalment han desembocat en un text d'aproximadament una hora i que s'ha tancat poc abans de la conferència.
L'ànim mobilitzador també l'ha volgut aplicar a la Diada de la setmana vinent, i ha indicat que a partir del 20 de setembre -dia de la mobilització que ha dit Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó des de l'any passat- es recordaran totes les dates clau de l'any passat. "La mirada ha de ser reinvindicadora i d'esperança", ha destacat el president de la Generalitat, molt centrat en el calendari que espera. "Focalitzem tots els esforços, cada dia, cada instant, fins que s'emetin les sentències, en aquesta lluita", ha indicat. Torra ha apuntat que cal treballar en el moviment republicà de base i en la primera fase del procés constituent. "Que cada ciutadà que hi participi se senti subjecte polític constituent", ha recalcat el dirigent independentista.
No acceptarà la sentència de l'1-O
Torra ha ressaltat, com ja ha fet sovint, que no acceptarà cap sentència que no sigui l'absolució. "Si la sentència no és aquesta, estudiaré quines decisions cal prendre i em posaré a disposició del poble a través del Parlament. Ho comunicaré als represenants al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. No tenim alternativa. No pot ser cap delicte, votar", ha apuntat. "No hem de permetre mai que la mentida guanyi", ha insistit. Ha dit no témer el que passarà, perquè creu en la llibertat "i en la obligació de defensar-la".
En aquest punt ha volgut posar de manifest que la justícia internacional ja està implicada en la resolució del plet contra el procés. Ha citat els casos del comitè de drets humans de l'ONU, les resolucions internacionals contra les euroordres del Tribunal Suprem dirigides als exiliats. "Hi ha una lluita per la democràcia que recorre el món", ha apuntat, citant el cas del Rif i les llibertats "segrestades" a Turquia, també contra els kurds. Ha criticat, també, els governs d'Hongria i Itàlia, els quals ha comparat amb l'Estat.
Envoltat de consellers, diputats, alts dirigents de JxCat, PDECat i ERC, així com també les cúpules de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Torra ha destacat que la cúpula del procés és polític. "Prou amenaces i prou pors", ha reivindicat el president, que s'ha queixat el context repressor a l'Estat. "En ple segle XXI, l'Estat no vol respectar el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Que Sefarad sàpiga que la nostra fortalesa és la democràcia, i que el nostre baluard són els vots. Per què els fa tanta por les urnes?", s'ha preguntat el dirigent independentista, que ha trufat de cites el text.
Conjugar 1-O i 3-O, missatge a l'Estat
El projecte independentista, ha dit, és "beneficiós" per a tothom. "La nostra proposta és de benestar, de progrés, de repartiment de la riquesa. Per tot això som republicans. Volem fundar una societat de drets i deures, de prosperitat i d'oportunitats", ha apuntat el president de la Generalitat. L'objectiu, diu, és clar i s'ha votat: fer l'estat català. "Hem de crear el nostre moment, un nou primer d'octubre. No parlo de repetir res, proposo que siguem capaços de recuperar la dinàmica d'empoderament", ha insistit. En aquest cas, ha situat damunt la taula unir l'1-O i el 3-O, que comparteixen "valors republicans".
"Ens toca encarar les setmanes futures amb la determinació certa i el compromís d'esperança col·lectiu. Només ens devem al poble. Demanem diàleg i negociació, oferirem sempre la mà oberta per trobar una solució política al conflicte", ha volgut indicar. "Escoltarem a tothom, però no renunciarem al dret a l'autodeterminació", ha apuntat. En aquest moment ha saltat al castellà per deixar clar el component pacífic del moviment. "Com va dir Kennedy, que mai negociem per por, però que mai tinguem por a negociar", ha apuntat. "No volem vencedors ni vençuts", ha dirigit als ciutadans espanyols que col·laboren en una sortida dialogada.
Torra ha apel·lat al consens que generen les lleis socials suspeses -un total de catorze-, les quals aspira a fer efectives de nou. Ha indicat que la cohesió social, malgrat les "profecies" de l'últim any, s'ha mantingut, així com també les perspectives econòmiques.
Els grans consensos i la repressió de l'Estat
El 80% de la ciutadania, sosté el president, està a favor del dret a decidir, en contra de la repressió i en contra, també, de la monarquia. "Qui pot donar-li suport quan empara la violència?", ha apuntat sobre la Casa Reial, i ha indicat com el "maquillatge" de la Transició ha anat caient. El pacte constitucional, segons Torra, està trencat, i ha advertit que hi podria haver un fet més greu que la sentència contra l'Estatut: una condemna contra la cúpula del procés després del judici que s'encetarà a la tardor al Tribunal Suprem.
"La violència d'Estat ha enterrat els drets civils i les llibertats fonamentals", ha destacat. "Ara ja sabem on està disposat a arribar l'estat espanyol quan emprenem el camí democràtic de l'autodeterminació. Com deia Pompeu Fabra, només tindrem allò que nosaltres ens sapiguem guanyar", ha insistit Torra, que ha reivindicat de nou l'1-O com un "acte fundacional i constituent". A la violència policial d'aquell dia, ha sotingut, s'hi va sumar l'aplicació de l'article 155, la presó, l'exili i les investigacions judicials contra milers de catalans "per haver col·laborat en una votació democràtica". S'ha queixat, també, per la petició de presó contra membres dels CDR.
Intent premeditat
"La conferència no és una protesta, és una proposta. Hi ha exiliats, processats, empresonats. La llibertat i la justícia només són vàlides en la veritat", ha destacat el president, que ha demanat interpretar la conferència com situar-se en una cruïlla. "Ens cal sortir del fons, travessar camins ignorats i arribar a les arrels", ha destacat el dirigent de JxCat, que ha carregat contra un intent premeditat per acabar amb el sobiranisme. "No hem renunciat a res, i davant l'opinió pública internacional la nostra causa és més respectada que mai", ha apuntat.
Els punts de partida, ha dit, són el referèndum de l'1-O, la mobilització de dos dies més tard, i la declaració política de la independència del 27-O. Ha destacat la "maduresa" del poble de Catalunya, que està amarat dels "valors republicans". "És un poble adult", ha recalcat el dirigent independentista, que veu "innegociables" els drets civils, nacionals i socials. En aquest sentit, Torra ha reivindicat un "poble unit contra el feixisme".
Contingut dialogat amb el Govern
El contingut de la conferència l'ha tancat en les últimes hores amb el seu grup més reduït de col·laboradors. Les línies mestres del discurs es van exposar en la reunió del Govern de la setmana passada, mentre que en la d'aquest dimarts no s'ha tractat amb detall. Els detalls també es van perfilar en una trobada, dilluns passat, amb Carles Puigdemont a Waterloo. La consecució de la independència, el diàleg amb l'Estat, les amenaces sobre un nou 155 i l'oferta de Pedro Sánchez sobre un "referèndum d'autogovern" han modelat el context en el qual Torra ha preparat un document que pretén marcar el rumb dels propers mesos.
"He tingut oportunitat de parlar amb molta gent. Espero que es generi un debat al país per veure com encarem el futur de la nostra nació", ha destacat Torra, que ha dividit la intervenció en cinc blocs: on som, com hi hem arribat, "i ara què", les "oportunitats" que té el sobiranisme -les "victòries internacionals" i el calendari d'un "poble constituent- i "com guanyarem". Aquí ha parlat de tenir caràcter de "màxima resistència". Resistència, i també màxima mobilització: aquesta és l'aposta de Torra per dur a terme una estratègia que té buits -el context és "complex", resumeixen a Palau- però que ha de servir per dur el procés a una nova fase. O, si més no, per aconseguir asseure l'Estat a negociar.
El pla no és concret, i té terminis, però es basa en una premissa: si es vol forçar Pedro Sánchez a pactar un referèndum sobre la independència, cal mobilització permanent; si es vol aconseguir un nou "momentum", cal mobilització permanent. Una marxa de drets civils i nacionals que comenci ara i duri fins que arribi la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, que es troba processada, empresonada i exiliada. La recepta, més civil que institucional, reclama enfortir les organitzacions i elaborar plans estratègics per a totes les circumstàncies. "Convertiu l'enorme força del moviment independentista en reflexió sobre el país que volem, en debat constituent, en la planificació acurada de les setmanes que vindran", ha apuntat Torra, que ha demanat "accions continuades" al carrer.
És en aquest marc, també, que el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) i impulsor de la Crida Nacional per la República ha situat les perspectives de diàleg amb l'Estat. Torra s'ha volgut referir específicament al referèndum sobre l'autogovern que va proposar ahir Sánchez, amb qui s'ha de reunir com a molt tard a l'octubre. "Faig una crida a la negociació, per parlar i negociar", ha apuntat el president de la Generalitat, que només acceptaria una consulta vinculant sobre la independència i no pas un nou Estatut. "És a les mans dels nous governants no cometre els mateixos errors que Mariano Rajoy", ha apuntat el dirigent català. Si no hi ha referèndum acordat, ha indicat, val el resultat de l'1-O, que es manté vigent.
#president@QuimTorraiPla: "Cal un Fòrum Cívic, Social i Constituent que ha de promoure el debat constituent a Catalunya amb la màxima participació de la societat, que ha de pensar, debatre i elaborar les bases i els principis del model de país que proposem"#elnostremomentpic.twitter.com/JDqjLUWXK2
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de setembre de 2018
"Vam exercir el dret d'autodeterminació; ens imposarem ara el deure de fer-lo realitat. Amb tota l'esperança. Amb tot el coratge. Tranquils i serens, assenyats, perquè sabem que som al costat correcte de la història", ha insistit el president de la Generalitat, que ha volgut acabar amb missatges optimistes com aquest: "És el nostre moment. Ja hem descobert el significat profund de les paraules mítiques de pau i llibertat. Guanyem la República per a tothom. I defensem-la". En una versió anterior del text, es condicionava el diàleg a l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. La referència ha caigut al matí i, per tant, no s'ha pronunciat.
"Llibertat o llibertat"
"La divisa és senzilla: o llibertat, o llibertat", ha indicat en la línia del que va dir fa un mes des de Talamanca. "Emparat en el mandat de l'1-O, proposo una acció que cada català ha de fer seva: una marxa pels drets civils de Catalunya, amb un poble constituent, multitudinària. Aquesta lluita ens portarà cap a la República. Aquest camí el podem fer junts, tenim l'oportunitat història de fer-lo junts", ha apuntat Torra, reclamant unitat a l'independentisme per aconseguir els objectius. Des de les primeres files escoltaven els màxims dirigents de JxCat, del PDECat i d'ERC, amb qui s'ha consensuat el text. Hi ha hagut una sèrie de versions que han circulat entre Palau, la presó de Lledoners i l'exili que finalment han desembocat en un text d'aproximadament una hora i que s'ha tancat poc abans de la conferència.
La conferència s'ha consensuat entre Palau, ERC, els presos i els exiliats per tal que tothom s'hi pogués sentir identificat
L'ànim mobilitzador també l'ha volgut aplicar a la Diada de la setmana vinent, i ha indicat que a partir del 20 de setembre -dia de la mobilització que ha dit Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó des de l'any passat- es recordaran totes les dates clau de l'any passat. "La mirada ha de ser reinvindicadora i d'esperança", ha destacat el president de la Generalitat, molt centrat en el calendari que espera. "Focalitzem tots els esforços, cada dia, cada instant, fins que s'emetin les sentències, en aquesta lluita", ha indicat. Torra ha apuntat que cal treballar en el moviment republicà de base i en la primera fase del procés constituent. "Que cada ciutadà que hi participi se senti subjecte polític constituent", ha recalcat el dirigent independentista.
No acceptarà la sentència de l'1-O
Torra ha ressaltat, com ja ha fet sovint, que no acceptarà cap sentència que no sigui l'absolució. "Si la sentència no és aquesta, estudiaré quines decisions cal prendre i em posaré a disposició del poble a través del Parlament. Ho comunicaré als represenants al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. No tenim alternativa. No pot ser cap delicte, votar", ha apuntat. "No hem de permetre mai que la mentida guanyi", ha insistit. Ha dit no témer el que passarà, perquè creu en la llibertat "i en la obligació de defensar-la".
#president@QuimTorraiPla: "La justícia europea ha deixat en evidència la persecució política del govern de Catalunya fins al punt que el TS s’ha vist forçat a retirar totes les euroordres."#elnostremomentpic.twitter.com/gMKvLXHnXC
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de setembre de 2018
En aquest punt ha volgut posar de manifest que la justícia internacional ja està implicada en la resolució del plet contra el procés. Ha citat els casos del comitè de drets humans de l'ONU, les resolucions internacionals contra les euroordres del Tribunal Suprem dirigides als exiliats. "Hi ha una lluita per la democràcia que recorre el món", ha apuntat, citant el cas del Rif i les llibertats "segrestades" a Turquia, també contra els kurds. Ha criticat, també, els governs d'Hongria i Itàlia, els quals ha comparat amb l'Estat.
Envoltat de consellers, diputats, alts dirigents de JxCat, PDECat i ERC, així com també les cúpules de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Torra ha destacat que la cúpula del procés és polític. "Prou amenaces i prou pors", ha reivindicat el president, que s'ha queixat el context repressor a l'Estat. "En ple segle XXI, l'Estat no vol respectar el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Que Sefarad sàpiga que la nostra fortalesa és la democràcia, i que el nostre baluard són els vots. Per què els fa tanta por les urnes?", s'ha preguntat el dirigent independentista, que ha trufat de cites el text.
Conjugar 1-O i 3-O, missatge a l'Estat
El projecte independentista, ha dit, és "beneficiós" per a tothom. "La nostra proposta és de benestar, de progrés, de repartiment de la riquesa. Per tot això som republicans. Volem fundar una societat de drets i deures, de prosperitat i d'oportunitats", ha apuntat el president de la Generalitat. L'objectiu, diu, és clar i s'ha votat: fer l'estat català. "Hem de crear el nostre moment, un nou primer d'octubre. No parlo de repetir res, proposo que siguem capaços de recuperar la dinàmica d'empoderament", ha insistit. En aquest cas, ha situat damunt la taula unir l'1-O i el 3-O, que comparteixen "valors republicans".
"Ens toca encarar les setmanes futures amb la determinació certa i el compromís d'esperança col·lectiu. Només ens devem al poble. Demanem diàleg i negociació, oferirem sempre la mà oberta per trobar una solució política al conflicte", ha volgut indicar. "Escoltarem a tothom, però no renunciarem al dret a l'autodeterminació", ha apuntat. En aquest moment ha saltat al castellà per deixar clar el component pacífic del moviment. "Com va dir Kennedy, que mai negociem per por, però que mai tinguem por a negociar", ha apuntat. "No volem vencedors ni vençuts", ha dirigit als ciutadans espanyols que col·laboren en una sortida dialogada.
#president@QuimTorraiPla: "Hem de recuperar la dinàmica d’apoderament popular i democràtic que va fer l’èxit del primer d’octubre, i sumar forces amb tots els que el 3 d’octubre van sortir al carrer en defensa dels drets i llibertats civils i polítiques i contra la repressió" pic.twitter.com/MM9pGykbQ5
— Govern. Generalitat (@govern) 4 de setembre de 2018
Torra ha apel·lat al consens que generen les lleis socials suspeses -un total de catorze-, les quals aspira a fer efectives de nou. Ha indicat que la cohesió social, malgrat les "profecies" de l'últim any, s'ha mantingut, així com també les perspectives econòmiques.
Els grans consensos i la repressió de l'Estat
El 80% de la ciutadania, sosté el president, està a favor del dret a decidir, en contra de la repressió i en contra, també, de la monarquia. "Qui pot donar-li suport quan empara la violència?", ha apuntat sobre la Casa Reial, i ha indicat com el "maquillatge" de la Transició ha anat caient. El pacte constitucional, segons Torra, està trencat, i ha advertit que hi podria haver un fet més greu que la sentència contra l'Estatut: una condemna contra la cúpula del procés després del judici que s'encetarà a la tardor al Tribunal Suprem.
"La violència d'Estat ha enterrat els drets civils i les llibertats fonamentals", ha destacat. "Ara ja sabem on està disposat a arribar l'estat espanyol quan emprenem el camí democràtic de l'autodeterminació. Com deia Pompeu Fabra, només tindrem allò que nosaltres ens sapiguem guanyar", ha insistit Torra, que ha reivindicat de nou l'1-O com un "acte fundacional i constituent". A la violència policial d'aquell dia, ha sotingut, s'hi va sumar l'aplicació de l'article 155, la presó, l'exili i les investigacions judicials contra milers de catalans "per haver col·laborat en una votació democràtica". S'ha queixat, també, per la petició de presó contra membres dels CDR.
Intent premeditat
"La conferència no és una protesta, és una proposta. Hi ha exiliats, processats, empresonats. La llibertat i la justícia només són vàlides en la veritat", ha destacat el president, que ha demanat interpretar la conferència com situar-se en una cruïlla. "Ens cal sortir del fons, travessar camins ignorats i arribar a les arrels", ha destacat el dirigent de JxCat, que ha carregat contra un intent premeditat per acabar amb el sobiranisme. "No hem renunciat a res, i davant l'opinió pública internacional la nostra causa és més respectada que mai", ha apuntat.
"No hem renunciat a res, i davant l'opinió pública internacional la nostra causa és més respectada que mai", assenyala Torra
Els punts de partida, ha dit, són el referèndum de l'1-O, la mobilització de dos dies més tard, i la declaració política de la independència del 27-O. Ha destacat la "maduresa" del poble de Catalunya, que està amarat dels "valors republicans". "És un poble adult", ha recalcat el dirigent independentista, que veu "innegociables" els drets civils, nacionals i socials. En aquest sentit, Torra ha reivindicat un "poble unit contra el feixisme".
Contingut dialogat amb el Govern
El contingut de la conferència l'ha tancat en les últimes hores amb el seu grup més reduït de col·laboradors. Les línies mestres del discurs es van exposar en la reunió del Govern de la setmana passada, mentre que en la d'aquest dimarts no s'ha tractat amb detall. Els detalls també es van perfilar en una trobada, dilluns passat, amb Carles Puigdemont a Waterloo. La consecució de la independència, el diàleg amb l'Estat, les amenaces sobre un nou 155 i l'oferta de Pedro Sánchez sobre un "referèndum d'autogovern" han modelat el context en el qual Torra ha preparat un document que pretén marcar el rumb dels propers mesos.
"He tingut oportunitat de parlar amb molta gent. Espero que es generi un debat al país per veure com encarem el futur de la nostra nació", ha destacat Torra, que ha dividit la intervenció en cinc blocs: on som, com hi hem arribat, "i ara què", les "oportunitats" que té el sobiranisme -les "victòries internacionals" i el calendari d'un "poble constituent- i "com guanyarem". Aquí ha parlat de tenir caràcter de "màxima resistència". Resistència, i també màxima mobilització: aquesta és l'aposta de Torra per dur a terme una estratègia que té buits -el context és "complex", resumeixen a Palau- però que ha de servir per dur el procés a una nova fase. O, si més no, per aconseguir asseure l'Estat a negociar.
Conferència de Quim Torra al TNC by naciodigital on Scribd