05
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
7:28h
Que els cinc magistrats del Tribunal Suprem que jutjaran la causa de l'1-O siguin recusats, és a dir, apartats de la causa per algun motiu personal o ideològic, és possible, però poc probable. Si més no, aquesta és la percepció d'alguns dels advocats sobiranistes amb qui ha parlat NacióDigital que, no obstant això, han tirat endavant aquests incidents previs a la fixació de data de judici per seguir denunciant la manca de garanties d'un procediment, asseguren, ple de vulneracions de drets.
Es tracta dels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells (a excepció de Del Moral que substitueix l'exfiscal general Julián Sánchez Melgar) van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per l'exfiscal José Manuel Maza, el passat 31 d'octubre i que va desencadenar tot el procés judicial. Per això, els processats demanen apartar-los.
És en aquest escenari on es planteja l'incident de recusació, que s'abordarà a la sala del 61 del Tribunal Suprem. Aquesta es reunirà a les 9.30h per estudiar les al·legacions de totes les parts i haurà de decidir si els magistrats poden formar part del tribunal que jutjarà la causa general contra l'independentisme. Els líders sobiranistes, per la seva part, consideren que hi ha "falta d'imparcialitat" i aquest és el principal argument en què se sostenen.
Mitja dotzena d'incidents
El Tribunal Suprem ha rebut, en conjunt, sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez (a la qual s'ha adherit Joaquim Forn). Una altra per part de Raül Romeva i Oriol Junqueras, i una tercera de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Pontsatí, a part de tres més d'individuals presentades pels lletrats de Carme Forcadell, Meritxell Borràs i Jordi Cuixart.
Totes les valora aquest dimecres la sala 61, encarregada de resoldre aquest tipus d'incidents, i formada per 16 magistrats, inclòs el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales i també el magistrat més antic i el més modern de cadascuna d'elles. En aquest cas, el president de la sala segona, Manuel Marchena, no podrà formar-ne part ja que és un dels magistrats a qui proposen recusar.
L'incident, però, es planteja més amb caràcter simbòlic que probable, ja que la línia de decisions presa pel Suprem durant els últims mesos no genera massa expectatives, indiquen les mateixes fonts. No obstant això, asseguren, si el tribunal es manté i l'incident es tomba, es dirigirà un nou missatge sobre les "irregularitats" que acompanyaran el judici de l'1-O.
La Fiscalia manté la línia d'acusació
Davant d'aquesta situació, la Fiscalia no ha volgut tardar en posicionar-se i, en un escrit dirigit al Suprem, s'ha oposat totalment a les peticions de recusació, assegurant que els cinc magistrats no estan "contaminats" per la causa de l'1-O i que l'objectiu de la jurisdicció no és "incriminar un moviment independentista", fins i tot quan la Constitució el permet amb "generositat".
En la seva defensa, la Fiscalia també ha assegurat que els magistrats no han entrat mai a valorar el fons de l'assumpte, i que tampoc la seva ideologia o la seva suposada amistat amb el magistrat instructor Pablo Llarena afecten la seva imparcialitat a l'hora de jutjar i sentenciar sobre el cas.
A més, el ministeri públic recorda que l'any passat a Catalunya es va produir una "insurrecció" que es va "alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola”. Per això, argumenta que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent “d’alterar la composició del tribunal” i “endarrerir la celebració del judici oral”.
Es tracta dels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells (a excepció de Del Moral que substitueix l'exfiscal general Julián Sánchez Melgar) van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per l'exfiscal José Manuel Maza, el passat 31 d'octubre i que va desencadenar tot el procés judicial. Per això, els processats demanen apartar-los.
És en aquest escenari on es planteja l'incident de recusació, que s'abordarà a la sala del 61 del Tribunal Suprem. Aquesta es reunirà a les 9.30h per estudiar les al·legacions de totes les parts i haurà de decidir si els magistrats poden formar part del tribunal que jutjarà la causa general contra l'independentisme. Els líders sobiranistes, per la seva part, consideren que hi ha "falta d'imparcialitat" i aquest és el principal argument en què se sostenen.
Mitja dotzena d'incidents
El Tribunal Suprem ha rebut, en conjunt, sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez (a la qual s'ha adherit Joaquim Forn). Una altra per part de Raül Romeva i Oriol Junqueras, i una tercera de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Pontsatí, a part de tres més d'individuals presentades pels lletrats de Carme Forcadell, Meritxell Borràs i Jordi Cuixart.
Totes les valora aquest dimecres la sala 61, encarregada de resoldre aquest tipus d'incidents, i formada per 16 magistrats, inclòs el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales i també el magistrat més antic i el més modern de cadascuna d'elles. En aquest cas, el president de la sala segona, Manuel Marchena, no podrà formar-ne part ja que és un dels magistrats a qui proposen recusar.
L'incident, però, es planteja més amb caràcter simbòlic que probable, ja que la línia de decisions presa pel Suprem durant els últims mesos no genera massa expectatives, indiquen les mateixes fonts. No obstant això, asseguren, si el tribunal es manté i l'incident es tomba, es dirigirà un nou missatge sobre les "irregularitats" que acompanyaran el judici de l'1-O.
La Fiscalia manté la línia d'acusació
Davant d'aquesta situació, la Fiscalia no ha volgut tardar en posicionar-se i, en un escrit dirigit al Suprem, s'ha oposat totalment a les peticions de recusació, assegurant que els cinc magistrats no estan "contaminats" per la causa de l'1-O i que l'objectiu de la jurisdicció no és "incriminar un moviment independentista", fins i tot quan la Constitució el permet amb "generositat".
En la seva defensa, la Fiscalia també ha assegurat que els magistrats no han entrat mai a valorar el fons de l'assumpte, i que tampoc la seva ideologia o la seva suposada amistat amb el magistrat instructor Pablo Llarena afecten la seva imparcialitat a l'hora de jutjar i sentenciar sobre el cas.
A més, el ministeri públic recorda que l'any passat a Catalunya es va produir una "insurrecció" que es va "alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola”. Per això, argumenta que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent “d’alterar la composició del tribunal” i “endarrerir la celebració del judici oral”.