03
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:14h
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha considerat aquest dilluns una "pantalla passada" la possibilitat de celebrar un referèndum sobre un nou Estatut que ha plantejat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista a la Cadena SER. "El debat, ara mateix, no és un nou Estatut. Aquesta pantalla ja la vam superar", ha apuntat en roda de premsa al Parlament. "Quin sentit té?", s'ha preguntat Artadi, que ha criticat la manca de "concreció" en el plantejament del líder del PSOE.
"Sempre estem a favor de votar, però s'ha de votar sobre allò que aplega la majoria dels catalans i hi ha un gran consens, com és el dret a decidir", ha indicat la consellera.
Actes de la Diada
Artadi ha fet aquestes consideracions en la presentació dels actes de la Diada, que tornarà a ser reivindicativa. El Govern i el Parlament celebraran l'efemèride amb un acte institucional conjunt que tindrà com a idea principal la llibertat dels presos i exiliats i "la llibertat col·lectiva del poble que representen", segons han apuntat la consellera de la Presidència i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en una roda de premsa a la cambra catalana. "Volem reafirmar que hi som", ha apuntat Artadi, que ha indicat que el seu predecessor, Jordi Turull, ha volgut participar en la confecció de les dates. "Hi érem, hi som i hi serem", ha reflexionat la consellera de la Presidència.
L'acte principal, creat i dirigit per Lluís Danés, se celebrarà el 10 de setembre i començarà a les 20.30 al Parlament de Catalunya, on es rebrà la Flama del Canigó. Serà des del mateix Parc de la Ciutadella, segons la documentació facilitada als periodistes, que s'iniciarà una marxa de llum encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i pel president del Parlament, Roger Torrent. Passarà pel Born Centre Cultural -on es farà la part més institucional, amb la hissada de bandera i els Mossos- i acabarà a la Plaça Sant Jaume per "portar la llum" a la seu del Govern. Allà es farà un espectacle que té la finalitat d'explorar la llibertat, segons els plans que té l'executiu i el Parlament.
"La llum simbolitza que no hi som tots", destaca el plantejament del Govern. Està prevista una interpretació a càrrec de diversos artistes, com és el cas de Roger Mas, Núria Graham, Judit Nedderman i la col·laboració de Txarango. Els autors triats per ser llegits en aquest acte són Pompeu Fabra -figura molt estudiada per Torra-, Maria Aurèlia Capmany, Ramon Panikkar i Manuel de Pedrolo, entre d'altres.
Simbolisme amb les quatre barres
La tria de la imatge gràfica de la celebració de l'Onze de Setembre té a veure amb el context de repressió -presos i exiliats- en el qual es commemora enguany. Les quatre barres del cartell estan tapades per cinta, però l'última d'elles comença a ser aixecada i ja es veu el vermell sota del gris. "Aquesta és la primera Diada de recuperació de l'autogovern després de l'aplicació del 155, i per això és el moment que es comença a treure la cinta adhesiva amb la qual han volgut silenciar les institucions nacionals", insisteix la documentació facilitada als periodistes.
"La part protocol·lària encara s'està tractant", ha apuntat Artadi, que ha indicat que aquest cap de setmana encara s'estaven rebent confirmacions d'artistes.
El govern espanyol, convidat
El dia 13 se celebra la Diada als jardins de la delegació a Madrid, amb Ferran Mascarell -delegat- com a encarregat de donar la benvinguda al públic. S'han tramès invitacions a membres del govern espanyol, segons ha apuntat Artadi, però encara no consta resposta perquè s'han enviat al llarg de les últimes hores. També hi ha previstos actes a Brussel·les, a Lausana, a Ginebra, a Londres i a Edimburg.
El tret de sortida a les celebracions, en tot cas, és el dia 10 a les sis de la tarda, amb l'ofrena floral de Torra al Fossar de les Moreres amb la formació de la guàrdia d'honor dels Mossos d'Esquadra. A les set hi ha l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament, que rebrà el col·lectiu de mestres Rosa Sensat.
"Sempre estem a favor de votar, però s'ha de votar sobre allò que aplega la majoria dels catalans i hi ha un gran consens, com és el dret a decidir", ha indicat la consellera.
Actes de la Diada
Artadi ha fet aquestes consideracions en la presentació dels actes de la Diada, que tornarà a ser reivindicativa. El Govern i el Parlament celebraran l'efemèride amb un acte institucional conjunt que tindrà com a idea principal la llibertat dels presos i exiliats i "la llibertat col·lectiva del poble que representen", segons han apuntat la consellera de la Presidència i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en una roda de premsa a la cambra catalana. "Volem reafirmar que hi som", ha apuntat Artadi, que ha indicat que el seu predecessor, Jordi Turull, ha volgut participar en la confecció de les dates. "Hi érem, hi som i hi serem", ha reflexionat la consellera de la Presidència.
L'acte principal, creat i dirigit per Lluís Danés, se celebrarà el 10 de setembre i començarà a les 20.30 al Parlament de Catalunya, on es rebrà la Flama del Canigó. Serà des del mateix Parc de la Ciutadella, segons la documentació facilitada als periodistes, que s'iniciarà una marxa de llum encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i pel president del Parlament, Roger Torrent. Passarà pel Born Centre Cultural -on es farà la part més institucional, amb la hissada de bandera i els Mossos- i acabarà a la Plaça Sant Jaume per "portar la llum" a la seu del Govern. Allà es farà un espectacle que té la finalitat d'explorar la llibertat, segons els plans que té l'executiu i el Parlament.
"La llum simbolitza que no hi som tots", destaca el plantejament del Govern. Està prevista una interpretació a càrrec de diversos artistes, com és el cas de Roger Mas, Núria Graham, Judit Nedderman i la col·laboració de Txarango. Els autors triats per ser llegits en aquest acte són Pompeu Fabra -figura molt estudiada per Torra-, Maria Aurèlia Capmany, Ramon Panikkar i Manuel de Pedrolo, entre d'altres.
Simbolisme amb les quatre barres
La tria de la imatge gràfica de la celebració de l'Onze de Setembre té a veure amb el context de repressió -presos i exiliats- en el qual es commemora enguany. Les quatre barres del cartell estan tapades per cinta, però l'última d'elles comença a ser aixecada i ja es veu el vermell sota del gris. "Aquesta és la primera Diada de recuperació de l'autogovern després de l'aplicació del 155, i per això és el moment que es comença a treure la cinta adhesiva amb la qual han volgut silenciar les institucions nacionals", insisteix la documentació facilitada als periodistes.
"La part protocol·lària encara s'està tractant", ha apuntat Artadi, que ha indicat que aquest cap de setmana encara s'estaven rebent confirmacions d'artistes.
El govern espanyol, convidat
El dia 13 se celebra la Diada als jardins de la delegació a Madrid, amb Ferran Mascarell -delegat- com a encarregat de donar la benvinguda al públic. S'han tramès invitacions a membres del govern espanyol, segons ha apuntat Artadi, però encara no consta resposta perquè s'han enviat al llarg de les últimes hores. També hi ha previstos actes a Brussel·les, a Lausana, a Ginebra, a Londres i a Edimburg.
El tret de sortida a les celebracions, en tot cas, és el dia 10 a les sis de la tarda, amb l'ofrena floral de Torra al Fossar de les Moreres amb la formació de la guàrdia d'honor dels Mossos d'Esquadra. A les set hi ha l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament, que rebrà el col·lectiu de mestres Rosa Sensat.
Elsa Artadi i Josep Costa, en roda de premsa Foto: Junts per Catalunya